Problemes de trànsit el setè dilluns de vaga al metro a Barcelona

Barcelona afronta, coincidint amb l’inici de setmana, el setè dilluns d’aturades de dues hores en els tres torns del servei de metro.La primera franja de vaga, que ha estat de set a nou d'aquest dilluns al matí, ha provocat problemes en el trànsit, sobretot en els accessos a la ciutat.

La negociació del conveni va tenir un petit avenç la setmana passada, quan els sindicats van presentar a la Generalitat, –que exerceix de mediadora en el conflicte–, una contraproposta que prèviament havia acceptat l’empresa Transports Metropolitans de Barcelona (TMB).

Però l’acostament de la setmana passada ha estat insuficient per evitar una altra jornada de vaga. Una tanda d’aturades que va començar el 24 d’abril i està convocada per a tots els dilluns feiners. Augmentar les contractacions i reduir les externalitzacions continuen sent les principals demandes dels sindicats i els principals esculls de la negociació. Els sindicats (sis de diferents, amb majoria de CGT) estan cridats per la mediació demà a la seu del Departament de Treball per presentar la seva proposta amb el detall que li faltava divendres passat.

El conflicte pel conveni del metro es remunta a finals del 2015. Des de llavors, i ja amb l’actual equip de l’alcaldessa Ada Colau al govern de la ciutat, les parts han mantingut més de 70 reunions oficials, en la taula de negociació. Però ni aquestes ni les trobades informals han servit per arribar a un acord. El punt àlgid del conflicte es va viure durant el congrés de mòbils del 2016 (el primer amb Colau al govern), quan va haver-hi diverses jornades de vaga just quan s’havia inaugurat la línia 9 fins al recinte firal. Però ni la implicació de Colau en persona va resoldre la situació. Després hi ha hagut aturades aïllades en jornades de molta intensitat en l’ús del metro, com en partits importants del Barça o el Sónar de l’any passat.

Per la banda sindical, la presència de sis sindicats al comitè, amb cultures negociadores molt diferents i diferències que venen des de lluny, no facilita que els treballadors tinguin una representació cohesionada. Per la banda de l’empresa, tampoc ajuda la falta de transparència en els sous de la direcció, en què dos centenars de directius continuen fora de conveni. Una situació heretada del passat en què l’episodi que més polèmica va generar va ser la revelació que tres directius van arribar a cobrar més de 200.000 euros anuals.