Esport3 pesca escamarlans

“Per què tenim un canal d’esports on fan documentals sobre girafes?”, es va preguntar el director de TV3, Vicent Sanchis, en una conferència. Una pregunta estrident, però té tota la raó de fer-se-la. Dimecres passat vaig seguir la programació d’Esport3.

Després de la remissió d’El club de la mitjanit, que, de fet, és un programa de Catalunya Ràdio, a les onze va començar una programació enllaunada fins a l’informatiu de les vuit del vespre. Al llarg de la primera hora (La caseta de la platja), vam contemplar l’entusiasme del reporter que té una caseta per a la pesca d’escamarlans. Després, Exploradors va presentar una apneista, Amelie Pompe, que té el rècord mundial de descens submarí i va voler pujar al cim més alt de la Terra, l’Everest, cosa que va fer amb bombona d’oxigen i l’ajuda d’un xerpa que ja l’ha fet, com qui no vol la cosa, més d’una dotzena de vegades. La jornada va seguir tornant a l’Everest per contemplar un saltador amb vestit-ala i visitant el Montsant perquè ens expliquessin la repoblació de conills, tortugues i crancs de riu. Després de contemplar el Brasil des de l’aire, va arribar el programa Els quaderns de cuina de Julie, on la Julie documenta els fogons regionals. Aquest matí ronda la “Catalunya Nord”, expressió insòlita per a una parisenca. A la tarda, en una altra dosi del programa, visitarà la Bretanya, on es tornarà a parlar... dels escamarlans.

Però la closca més espectacular ens l’ensenyen en un programa sobre els grills gegants de Nova Zelanda. Més endavant, el canal ens mostrarà, amb metratges generosos, l’aventura d’un explorador que travessa l’enorme llac salat d’Uyuni (Bolívia) i ens passejarà per l’illa de Norfolk per mostrar-nos sense pressa una fàbrica de refrescos, els cultius hidropònics o la cria de la vaca blava.

Finalment, a les 19.33, un documental sobre el CAR de Sant Cugat i particularment sobre Fred Vergnoux, l’entrenador de Mireia Belmonte. És el pròleg a l’informatiu esportiu d’una hora. En acabat, tornarà l’enllaunat.

En fi. Cal admetre que el dia triat no era el més propici en l’agenda esportiva. L’esdeveniment principal va ser el partit de Lliga entre el Celta i el Reial Madrid. Però aquell mateix dia Teledeporte (TVE) va ser absolutament fidel a l’enunciat del canal. Va oferir un resum de la Liga Loterías d’handbol femení, en què l’onomàstica dels equips ja està totalment menjada per la dels patrocinadors (un partit enfrontava el Rincón Fertilidad amb el MAVI Nuevas Tecnologías). Teledeporte va acabar amb el directe de la final de la Copa Itàlia (Juventus-Lazio). I va sobreviure des del matí fins a la nit amb l’emissió i remissió dels partits del torneig de tennis femení de Roma.

Indubtablement, Esport3 no pot continuar així. Per acabar-ho d’adobar, els directes amb més ganxo (Champions, Copa del Rei o Fórmula 1) també els agafa TV3. El diagnòstic és clar, el remei... no tant. Seria un escàndol que una televisió pública malbaratés diners anant a la subhasta supermilionària dels grans drets esportius quan no sap què fer —ni tampoc hi posa diners— amb la programació infantil o l’oferta cultural tristament arraconades al 33 de nit/matinada i que comença... repetint La Riera! Catalunya és un país amb una demografia de clubs important. No tot és Barça, encara que faci audiència, i això ho haurà de tenir present Sanchis, exdirector de Barça TV. Com reflectir aquesta Catalunya poliesportiva (rugbi, beisbol, hoquei, atletisme...)? Cal un canal monogràfic per fer-ho? I l’esport escolar? Si aquest és educatiu de veritat, potser es podria encabir al Super3, que poques coses el salven (per exemple, l’Info K) de ser un riu enfarfegat de dibuixos animats. Molt sembla que, per repensar Esport3, també caldrà rumiar sobre el 33 i Super3. Quina feinada!