Teixeira, el soci de Sandro Rosell que va convertir el futbol brasiler en un feu

Un dels objectius de l'FBI per sospites de corrupció, Ricardo Teixeira, adopta una rutina discreta i aïllada des que va deixar el poder de la Confederació Brasilera de Futbol (CBF) el 2012. Després de ser elevat a la presidència pel seu sogre, João Havelange, el 1989, va romandre durant més de 20 anys al capdavant de l'entitat. Presumia d'haver-hi tancat acords milionaris de patrocini durant la seva gestió i en les dues Copes del Món que la selecció brasilera va conquistar sota el seu mandat. També estava orgullós de les finances de la CBF, que augmentava la seva facturació any rere any. Segons l'FBI, part d'aquests ingressos es van desviar com a suborns.

Després de separar-se de la filla d'Havelange, Teixeira es va casar amb Ana Carolina Wigand, 30 anys més jove que ell. El seu padrí en aquest segon matrimoni va ser justament Sandro Rosell, que havia conegut a Rio de Janeiro, on l'expresident del Barça vivia i era responsable de negociar els contractes de Nike amb la CBF. L'amistat va sobreviure a la distància i als escàndols de corrupció. Rosell va anar al Mundial del 2006, a Alemanya, convidat per Teixeira, que es va tornar a trobar amb el seu amic durant un viatge per Europa abans de l'última Copa del Món. El dirigent brasiler sempre deia que va ser el principal responsable de portar el Mundial al Brasil, però es va mantenir distant de l'esdeveniment a causa del fort rebuig que genera la seva figura al país.

El Congrés brasiler va arribar a obrir una comissió parlamentària d'investigació per esclarir les relacions entre la selecció brasilera i Nike, però, utilitzant la seva influència política, Teixeira va aconseguir impedir les investigacions. Durant la seva administració, va treballar per engreixar l'anomenada “bancada da bola”, formada per parlamentaris alineats amb els interessos de la CBF i habitualment complimentats amb obsequis, com viatges per seguir els partits de la selecció a l'exterior. El seu màxim detractor, no obstant això, és Romário. Actualment senador, l'exbarcelonista intenta per tots els mitjans que tirin endavant les investigacions contra Teixeira. Romário assegura que el dirigent li va prometre que Luiz Felipe Scolari el convocaria per a la Copa del 2002, però el tècnic el va acabar deixant fora de la llista. Des de llavors, l'exdavanter, ara convertit en polític, considera Teixeira un traïdor i dedica part del seu treball parlamentari a atacar la CBF. “Cabró” i “lladre” són paraules habitualment utilitzades per Romário per referir-se a l'exdirigent.

Fa dos anys, José Maria Marin, nom escollit per Teixeira per succeir-lo en la presidència, va ser detingut a Suïssa. Marin espera judici en arrest domiciliari a Nova York. El seu càrrec el va assumir Marco Polo Del Nero, també lligat a Teixeira i igualment acusat per l'FBI en l'escàndol de corrupció de la FIFA. Encara que sigui president de la CBF, no viatja fora del país ni tan sols per acompanyar la selecció brasilera en competicions oficials per por que el detinguin. Amb una política semblant a la de Teixeira, manté el cercle de poder a la Confederació i soscava la participació dels clubs en el procés electoral de l'entitat. Abans de la CBF, va presidir la Federació Paulista de Futbol durant gairebé una dècada.

Després de cedir el tron a Del Nero, Teixeira es va traslladar a Miami. Un cop finalitzada la Copa del 2014, va decidir tornar al Brasil i va vendre les dues cases que tenia als Estats Units. Actualment, el dirigent, que fa 70 anys al juny, ja no té el vigor d'altres èpoques, sobretot després de separar-se de Wigand i sotmetre's a un trasplantament de ronyó, el 2013. Viu bàsicament tancat en la seva mansió de Rio. Advocats de Teixeira estudien la possibilitat de negociar una confessió premiada perquè es lliuri a la justícia dels Estats Units i, de passada, al contrari de Marin i Rosell, evitar una presó sobtada al Brasil.