La batalla del policia que ha descobert als 47 anys que és negre

Un sergent de policia de Hastings (Michigan) reclama mig milió de dòlars a la seva ciutat pels comentaris racistes dels seus companys. El policia, Cleon Brown, és blanc. O almenys sempre s'havia identificat com a tal. Però tot va canviar quan va revelar a la resta d'agents amb els quals treballa que havia descobert, amb 47 anys, que un 18% de la seva sang és d'avantpassats de l'Àfrica subsahariana, després de fer-se una prova d'ADN.

Brown ha declarat al diari The New York Times que ho va celebrar amb “orgull”. El seu pare, amb els cabells més arrissats i la pell de la cara més fosca, sempre li havia explicat que els seus avantpassats havien estat nadius americans. El policia no ho havia posat en dubte fins que a la seva filla li van diagnosticar una malaltia que acostumen a patir els afroamericans i va resultar que la resposta, i el secret, es trobava en els seus gens.

La revelació de Brown, segons assenyala l'agent, va portar els seus companys a anomenar-lo “Kunta” –en referència a un personatge de la sèrie de televisió Raíces–, deixar-li una figura el Nadal passat d'un Pare Noel negre amb un 18% escrit a la barba o murmurar-li les paraules “Black Lives Matter” quan passaven pel seu costat.

“Sento que m'ha obert els ulls”, declara l'agent referint-se al racisme al seu país. Brown ha conegut el seu veritable passat en un moment d'intensa divisió racial als Estats Units, després de les morts de diversos afroamericans per trets de la policia –gravades o retransmeses en directe en alguns casos–, que van inspirar el moviment ciutadà Black Lives Matter contra la violència policial i el racisme.

Brown ha demandat l'Ajuntament de la seva ciutat per un suposat cas de racisme teixit amb la complicada història racial dels EUA des de l'època de l'esclavitud. El sergent ha reconegut, per exemple, que el seu pare sempre ha afirmat que els seus avantpassats eren nadius americans, però no africans. Historiadors nord-americans han documentat milers de casos d'afroamericans que “es van fer passar” per blancs per evitar ser víctimes de la discriminació gràcies al fet que tenien la pell de la cara més clara.

Aquest va ser el cas de milers de soldats que es van inscriure com a blancs a l'Exèrcit durant la Segona Guerra Mundial per després poder retornar com a ciutadans de primera classe i no tornar a quedar atrapats per les polítiques de segregació racial. I és també la història dels fills d'Anatole Broyard, un crític literari del Times que va fer tota la seva carrera al Village de Nova York com un escriptor blanc. Poc després de la seva mort, els descendents de Broyard van saber gràcies a un article per a la revista New Yorker que havia nascut a Nova Orleans de pare i mare negres.

La identificació amb una raça diferent també s'ha donat en tots dos sentits. Fa dos anys, Rachel Dolezal va sacsejar els EUA en revelar que es definia com a negra tot i que havia nascut rossa i amb els ulls blaus. Dolezal, que va créixer amb quatre germans adoptius afroamericans, va formular sense voler-ho una incòmoda pregunta que planteja la idea de raça i el racisme com una creació cultural. Qui decideix si som blancs, negres o llatins? Nosaltres, segons el color de la nostra pell? La societat, segons com ens percep? I per què? Pesa més la nostra experiència o el nostre color de pell?

Un article de The Wall Street Journal va qüestionar el 2010 per què el llavors president Barack Obama s'havia identificat com a “negre” al qüestionari del cens quan descendeix de pare africà i de mare blanca. “Obama va rebutjar l'opció de definir-se com biracial, una cosa que per descomptat és”, deia el text. “Ell va repudiar la seva mare blanca i els seus avis blancs”, continuava, acusant el president de “romandre lligat a classificacions racials heretades de temps més desagradables”.

L'autora recorda la regla de la “gota de sang”, que establia que qualsevol que declarés que tenia ancestres afroamericans era considerat legalment negre i subjecte a la segregació. Llavors, era la societat, el sistema legal, el que determinava la identitat racial d'una persona. Fa pocs anys, Shaun King, del moviment Black Lives Matter, i el reporter de The Washington Post Wesley Lowery van ser “investigats” per diversos mitjans conservadors que al·legaven que “no són realment negres” tot i que diuen que ho són. I ara que Brown, el policia blanc que va descobrir amb orgull el seu passat afroamericà, vol reivindicar la seva identitat, la societat els segueix preguntant per què.