El desallotjament de la sucursal del Banc Expropiat inquieta Gràcia
Els ocupes anuncien que no marxaran voluntàriament del nou local, a 50 metres de l'antiga seu
El 23 de maig farà un any del desallotjament del Banc Expropiat de Gràcia. Un desnonament que, durant setmanes, va convertir els carrers del barri barceloní en un camp de batalla entre ocupes i Mossos d'Esquadra. Dotze mesos després, els activistes del Banc Expropiat fan una crida a la mobilització als seus simpatitzants, perquè han rebut una nova ordre de desnonament. Aquesta vegada els ordenen desallotjar la sucursal del nou Banc Expropiat.
El passat 17 d'agost els activistes van anunciar que havien ocupat un immoble al 173 de la travessera de Gràcia, a només 50 metres de l'antiga seu del Banc Expropiat. Els ocupes van accedir al segon local en plenes festes del barri sabent que els Mossos no podien programar un desallotjament exprés posant en perill els milers de persones que celebraven la festa major. Al propietari de la sucursal no li va quedar més remei que confiar en el procés judicial per intentar recuperar el seu immoble.
Els activistes del Banc Expropiat no han nomenat mai un portaveu i rebutgen qualsevol tipus de relació amb els mitjans de comunicació. Han publicat a les xarxes socials un comunicat informant els seus simpatitzants que es troben immersos en un procés judicial que els portarà, de nou, a un altre desnonament. Asseguren que a finals de març van rebre una notificació del jutjat de primera instància número 32 de Barcelona, que els citava a comparèixer en un judici de desnonament de la sucursal. A més, asseguren, el propietari de l'immoble els exigeix 24.000 euros pels mesos que han estat al local, demana al jutge que se li retorni l'immoble i que es condemni els ocupes a pagar les costes del procés.
Cap membre del Banc Expropiat va comparèixer als jutjats el dia de la vista oral. Els activistes consideren que “la justícia no és un agent neutral en aquest conflicte. Com ja ha quedat demostrat en moltes ocasions, la justícia obeeix als interessos de les classes dominants”.
A finals d'abril, el jutge va dictar sentència: Obliga els activistes a abandonar la sucursal, pagar les costes i, segons informen els ocupes, a no “inquietar o pertorbar” els propietaris quan hagin recuperat el local. Els activistes, que creuen que el desallotjament es podria produir a principis de juny, justifiquen la seva acció per "la necessitat del Banc Expropiat de tenir un espai físic on desenvolupar la nostra activitat política i, alhora, utilitzar aquesta ocupació com a eina per denunciar l'especulació immobiliària”. Tot seguit, el comunicat ho deixa clar: “Les diferents maneres que tenim de respondre a un desallotjament serveixen per visibilitzar el conflicte que generen les desigualtats en les quals es basa el sistema capitalista, I és una manera d'oposar-nos a l'autoritat exercida per l'Estat i els seus mecanismes, tant judicials com policials”. I afegeixen: “No abandonarem l'espai i no marxarem voluntàriament de la sucursal”.
En les properes setmanes, diuen, publicaran informació sobre els seus propietaris, com van fer amb l'amo de l'edifici on era abans el Banc Expropiat, del qual els van desallotjar el 23 de maig del 2016, cinc anys després d'haver entrat sense permís en aquest antic local de Catalunya Caixa. El barri es va convertir des de llavors i fins al 7 de juny en una camp de batalla. Després, el silenci, que es va trencar amb l'ocupació de la sucursal a l'agost.
El diumenge 27 de novembre diverses persones van reocupar el Banc Expropiat. Cinc hores després van ser desallotjats tots els activistes menys un, que va aconseguir amagar-se i s'hi va quedar gairebé 72 hores sense que els Mossos el detectessin.
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.