La Juve nega el Barça

La Vecchia Signora no té pessigolles, segurament ni tan sols esternuda, ferma i segura com s'ha vist aquest dimecres, de vegades fins i tot elegant, en el seu desplegament al Camp Nou. Té tanta autoestima que quan Messi ha enfocat Buffon, que han estat molt poques vegades, els seus jugadors han bufat perquè la pilota no entrés a la porteria davant la sorpresa de l'afició del Barça. Tot i que han lluitat de valent per guanyar almenys el partit, els barcelonistes no han cantat ni cinc, ni quatre, ni tres ni dos ni tan sols un gol en el seu dolorós comiat de la Champions. Els bianconeri han negat els blaugrana a Barcelona després d'afirmar-se a Torí. Els italians tenen un pla a llarg termini fins a Cardiff i els catalans viuen al dia, desnaturalitzats i fins a cert punt vulgaritzats, com si no tinguessin talent ni màgia i Messi no fos Messi. Així de desfigurats han quedat el 10 i el trident davant la Juve.

Encara que Luis Enrique ha apel·lat a la bogeria col·lectiva, el Barça ha format amb una alineació molt racional, i si es vol convencional, com si volgués recuperar el temps perdut, escarmentat des de Torí. El 3-4-3 va funcionar com a solució d'emergència per a partits únics com el del PSG. La terrible experiència del Juventus Stadium aconsellava canviar de fórmula i recuperar el clàssic 4-3-3. Calia tornar a jugar amb laterals profunds, prescindir d'un central i vertebrar l'equip a partir de la columna ja coneguda: Piqué-Busquets-Messi. Inestable i perdut a Itàlia, el Barça volia pintar un partit diferent al Camp Nou. I no ha pogut per la sobrietat i consistència de la Juventus.

No és fàcil recuperar el seny des de la pissarra, tenir un bon control del joc i de l'emoció, quan l'equip està tan angoixat i l'afició es mostra excitada al Camp Nou. La confusió que viu el Barça ha contrastat amb la clarividència de la Juve, un equip fred i científic, més fort físicament i tàcticament que el de Luis Enrique. Els bianconeri poden jugar 10 partits diferents amb els mateixos 11 futbolistes capitanejats per Buffon. Allegri ha repetit l'equip de Torí i la Vecchia Signora ha jugat amb la mateixa convicció al Camp Nou. S'ha estirat millor i ha tingut Ter Stegen en el punt de mira. El domini escènic italià ha estat colpidor per a l'entusiasta afició del Barça.

La Juve només s'ha recollit després de protagonitzar un desplegament rotund i intimidador per al Barça. Els blaugrana per un moment s'han espantat, sotmesos i descol·locats, sostinguts pels seus dos centrals: Piqué i Umtiti. La pilota no ha sortit del camp barcelonista fins després del primer quart d'hora, quan en una jugada repetida 100 vegades, Alba no ha arribat a interceptar la passada creuada de Messi. Llavors ha aparegut la fortalesa defensiva de la Juve, pertorbadora per a qualsevol rival, també per al Barça, irritat igualment amb el permissiu arbitratge de Kuipers. Al Barça l'ha pogut l'excitació quan la Juve ha refredat el partit i ha reduït Messi.

El 10 només ha aconseguit encanonar un xut franc abans del descans, senyal de les dificultats blaugrana per arribar fins a Buffon. Al Barça li ha sobrat intensitat i li ha faltat lucidesa, amb el trident reduït a les internades de Neymar, desafiant davant d'Alves i exposat a l'expulsió després de colpejar Pjanic. Malgrat el soroll que hi havia a l'estadi i d'un parell d'arribades, han passat molt poques coses a l'àrea de Buffon. El futbol blaugrana ha estat massa espasmòdic i precipitat, poc harmònic i sense línia de passada ni profunditat, fàcil de defensar per la compacta i solidària defensa de la Juventus.

Arribats al descans, el partit exigia mesures dràstiques des del punt de vista blaugrana i Piqué ha optat per col·locar-se de 9 quan Neymar es ressentia del turmell. No ha semblat la millor decisió, sinó que expressa el desassossec que viu el Barça. Luis Enrique ha intervingut poc després per reforçar l'atac amb Alcácer a costa de Rakitic. Calia ajudar Messi i posar la pilota al punt de penal per buscar un refús impossible per a Buffon.

El partit ha quedat aturat per als davanters del Barça i els defenses de la Juve, un mal senyal per als migcampistes de Luis Enrique. Els blaugrana han quedat expulsats a la banderola de córner i s'ha rendit el Camp Nou. L'afició ha començat a aclamar Messi i a aplaudir la valentia dels seus nois mentre Neymar ha començat a plorar.

No hi ha manera que Messi marqui un gol als quarts de final de la Champions i el Barça s'ha quedat a zero en els dos partits amb la Juve. El 10 i l'equip no s'acaben de trobar ni tan sols al Camp Nou i Luis Enrique ha deixat de guanyar el seu primer partit a la Champions des que va arribar al Camp Nou. Lucho marxa al juny i el club haurà de recompondre el projecte després de renovar i definir el rol de Messi. Ara que ha quedat en fora de joc a Europa, sota la dalla de la Juve, li queda per afrontar el clàssic si vol mantenir les seves opcions a la Lliga a l'espera de la Copa. No serà fàcil aixecar l'ànim malgrat l'aplaudiment del Camp Nou. Ni el consol de la Juve. Només quan s'ha acabat el partit s'ha vist que la Vecchia Signora té sentiments.