Prenafeta confessa haver ocultat 15 milions al fisc procedents de comissions

Lluís Prenafeta, secretari de la Presidència de Catalunya entre el 1980 i el 1990 i un dels homes de màxima confiança de l'expresident de la Generalitat Jordi Pujol, ha admès aquest dimarts en el judici del cas Pretòria els delictes pels quals l'acusa el fiscal. Prenafeta ha reconegut com a cert que va amagar al fisc 14,9 milions d'euros procedents de comissions. Amb aquesta admissió dels delictes, Prenafeta, que afrontava una petició de sis anys i deu mesos de presó per tràfic d'influències i blanqueig de capitals, obtindrà previsiblement una rebaixa de la condemna.

Prenafeta ha acceptat que tots els seus béns presents i futurs serveixin per pagar la multa que li ha imposat la Fiscalia, que és de 13,6 milions d'euros més un decomís de 5,8 milions més, import total dels seus guanys il·lícits. La seva dona, Lluïsa Mas, també ha reconegut els fets que se li atribueixen.

Segons la Fiscalia, Prenafeta va mantenir ocults al fisc espanyol entre el 2000 i el 2007 un total de 14,98 milions d'euros. D'aquesta quantitat, 637.890 euros “procedien de l'activitat delictiva comesa per la seva tasca d'intermediació en les adjudicacions” urbanístiques a Sant Andreu de Llavaneres i Badalona amb l'exconseller d'Economia Macià Alavedra i l'exdiputat autonòmic socialista Luis García. 4,63 milions procedien de les tasques d'intermediació privada que va oferir a Siemens i 8,6 milions corresponen a pagaments de la multinacional Alstom a través d'una empresa domiciliada a les Illes Verges, paradís fiscal. L'1,1 milions d'euros restants són d'origen desconegut.

Durant l'interrogatori, Prenafeta ha admès a la fiscal Ana Cuenca que el 2009 va presentar a Artur Mas, llavors delfí de Pujol i posteriorment president de la Generalitat, l'empresari Isaac Lahuerta. “Volia que li concertés un esmorzar amb Mas, va ser un esmorzar curt en el qual es va parlar de tot, fins i tot de futbol, però sobretot de la crisi econòmica del país”, ha assegurat Prenafeta, que ha reconegut les comissions d'intermediació d'entre el 3% i el 4%, però no haver recorregut a contactes polítics per als seus negocis.

Sobre Prenafeta –secretari de la Presidència de la Generalitat entre el 1980 i el 1990– i Alavedra –conseller d'Economia des del 1990 fins al 1997–, la Fiscalia sosté que van exercir “un paper rellevant en l'activitat delictiva desplegada als municipis de Sant Andreu de Llavaneres i Badalona”.

La fiscal recorda que tots dos mantenien “una estreta relació personal” amb el llavors president de la Generalitat, Jordi Pujol, i que tots dos, “coneixedors de la facilitat amb què Luis Andrés García es movia en aquests municipis i de l'ascendent i influència que també exercien ells sobre determinats càrrecs públics de Catalunya”, es van concertar amb ell per influir en els terminis del desenvolupament urbanístic i les adjudicacions de terrenys. Això els va permetre “rebre comissions il·lícites procedents dels empresaris que, gràcies a les seves influències, van aconseguir les adjudicacions en aquests municipis”.

Tant Luigi com Prenafeta i Alavedra van amagar els seus ingressos il·lícits, segons el fiscal, “servint-se –principalment– d'un complex entramat societari, així com de diversos comptes bancaris oberts en entitats situades en territoris off shore”.