Merkel marca una línia dura davant l’adeu britànic a la UE

Alemanya posa condicions

Després d’una reacció inicialment tèbia, el Govern alemany ha endurit progressivament la seva actitud respecte a les futures negociacions per a la sortida del Regne Unit de la UE. Berlín creu que abans de començar a parlar de la futura relació UE-Regne Unit, serà necessari tancar el contracte de divorci.

“Les negociacions han d’aclarir primer com desfarem els nostres vincles actuals, i només quan aquesta qüestió hagi estat aclarida podrem, espero que aviat, començar a parlar de la nostra relació futura”, va assegurar el dimecres la cancellera Angela Merkel a Berlín. Amb aquesta negativa, la líder més poderosa d’Europa envia un missatge de confrontació a Londres, que preferiria iniciar les dues converses de forma paral·lela.

En les negociacions que s’acosten, els diners seran una de les grans pedres a la sabata. El Govern alemany ni confirma ni desmenteix el càlcul de la Comissió Europea de 60.000 milions d’euros en factures pendents. Berlín aposta perquè Brussel·les –que portarà la veu cantant en les negociacions– acordi primer amb Londres un mètode de càlcul i que d’aquest mètode s’arribi a una quantitat concreta. Malgrat aquests plans inicials, totes les parts involucrades són conscients que tenen per davant negociacions complexíssimes de les quals ningú sap gaire bé com poden acabar.

Merkel va reiterar la seva idea que, fins i tot fora de la UE, Alemanya i la resta de socis mantindran una estreta relació amb el Regne Unit. El seu ministre d’Afers Exteriors, el socialdemòcrata Sigmar Gabriel, va anar més enllà en reclamar “una amistat” entre els dos blocs. Malgrat aquesta mà estesa, Berlín llança alguns advertiments.

Fonts d’Exteriors insisteixen, per exemple, que l’oferiment d’amistat no pot fer oblidar que el Regne Unit ha deixat de formar part de la “família dels Vint-i-set”. “Esperem que els britànics ho tinguin clar”, insisteixen aquestes fonts. Amb aquest avís, ressalten una idea fonamental que Merkel ha repetit en els últims mesos: les llibertats garantides per la UE no es poden trossejar. És a dir, Londres no podrà triar el que més li convingui del catàleg –mobilitat de béns o capitals– i rebutjar el que considera més enutjós –lliure moviment de persones–.

La perspectiva d’un Brexit dur ha impulsat Berlín al convenciment que, abans de res, és necessari mantenir la unitat dels 27 membres que romanen en un club amenaçat per l’auge de moviments nacionalistes europeus i per una nova Administració nord-americana defensora fervorosa del Brexit.

França vol recuperar un paper protagonista en la UE

França veu en el Brexit una oportunitat per reforçar la integració europea d’acord amb els interessos francesos. La UE posterior al Brexit, segons el president François Hollande, implica facilitar les cooperacions entre un nombre reduït de països en àmbits concrets: la famosa Europa de diverses velocitats. Hollande cita la defensa comuna, que fins ara requeia en l’OTAN, com un d’aquests àmbits en què els europeus han d’avançar en els propers anys. En el consens republicà, que comparteixen els partits tradicionals, la sortida del Regne Unit permet als francesos, desdibuixats fa uns anys per la puixança alemanya, reprendre un paper protagonista. Però, França, immersa en una campanya electoral, no pot donar res per segur. La ultradretana del Front Nacional Marine Le Pen, amb probabilitat alta de classificar-se per a la segona volta després de l’elecció del 23 d’abril, té una visió oposada del Brexit. Al seu programa, hi figura un referèndum sobre la sortida de França del club. La possibilitat del Frexit és al centre de la campanya.

Hollande va assegurar, aquest dimecres des de Jakarta (Indonèsia), on es troba de visita oficial, que el Brexit serà “dolorós econòmicament”, i que el Regne Unit haurà d’enfrontar-se a costos “en termes de treball, circulació lliure i possibilitats financeres”. Un procés que “ja ha començat amb la instal·lació d’empreses en territori francès”, va dir el president francès, que d’altra banda va assegurar que la intenció de França no és en cap cas “castigar” el poble britànic.

Madrid aposta per un acord transitori

Espanya és partidària d’un acord transitori que esmorteeixi l’impacte del Brexit. Convençuda que en dos anys no serà possible pactar el nou marc de relacions entre el Regne Unit i la UE, Madrid advoca per concedir a Londres un tracte privilegiat mentre arriba un acord de lliure comerç que haurà de ser confirmat pels parlaments dels 27. No es tracta de generositat, sinó de pur interès. Espanya serà un dels països més perjudicats per l’espantada britànica: el Regne Unit és la primera destinació de les inversions espanyoles a l’estranger, el seu primer mercat turístic i la balança comercial és favorable a Espanya. A les illes britàniques hi viuen uns 300.000 espanyols i a Espanya, entorn de 800.000 britànics. Malgrat això, el Govern es nega a buscar acords bilaterals i remet als emissaris britànics el negociador comunitari, Michel Barnier. Amb una excepció: Gibraltar. Si el penyal vol mantenir una relació especial amb la UE, haurà de passar per un pacte entre Madrid i Londres.

El bloc de l’Est busca un bon acord per als seus ciutadans

Els països de l’Est, que tenen un bon nombre dels seus ciutadans treballant al Regne Unit tenen molt a perdre amb el divorci britànic de la UE. No només es queden sense un aliat tradicional en el club comunitari, sinó que es veuran àmpliament afectats si els futurs acords limiten el dret a viure i treballar al Regne Unit dels seus nacionals. Per això, l’anomenat Club de Visegrad (Polònia, República Txeca, Eslovàquia i Hongria) ha amenaçat de vetar a Brussel·les qualsevol tipus d’acord que els perjudiqui. En aquest assumpte Polònia porta la veu cantant, no només perquè exporta més treballadors al Regne Unit –més d’un milió– sinó també perquè la sortida britànica ha obert la porta a la idea de l’Europa de diferents velocitats a la qual el Govern de Llei i Justícia tant s’oposa. Varsòvia, això sí, vol capitalitzar de la millor manera possible el Brexit i ha anunciat mesures per atreure a Polònia grans companyies financeres i llocs de treball.

Itàlia demana un diàleg amistós

El Govern italià “no va rebre amb alegria” el resultat del referèndum del Regne Unit, però va mostrar respecte per la voluntat dels votants i ha optat pel pragmatisme per minimitzar els danys de la sortida i protegir els interessos econòmics. El primer ministre, Paolo Gentiloni, va visitar la seva homòloga britànica, Theresa May, el passat mes de febrer, només dos mesos després de prendre possessió del seu càrrec, i li va traslladar la intenció del seu Govern d’afrontar les negociacions del Brexit “en una manera amistosa i constructiva”. “No serà una negociació simple, però sabem que hem d’afrontar-la, i aquesta serà la posició d’Itàlia, en manera amistosa i constructiva, no tenim interès en un procés disruptiu entre Europa i el Regne Unit”, va incidir Gentiloni, antic ministre d’Exteriors. El més important per a Itàlia, que el dissabte passat va allotjar les celebracions pel 60è aniversari del Tractat de Roma, és reforçar la Unió Europea i aconseguir la unitat dels Vint-i-set per aconseguir “el millor acord possible” amb el Regne Unit.