Colau veu en les plusvàlues una nova bombolla immobiliària

La recaptació de l'Ajuntament de Barcelona per plusvàlues —allò que declara qui ven una propietat immobiliària per l'increment del seu valor— va arribar l'any passat a la xifra rècord de 175 milions d'euros. Un indicador que el govern de l'alcaldessa Ada Colau entén que és senyal que a la ciutat hi ha una nova bombolla immobiliària. “Al llarg de 2016 el mercat immobiliari ha protagonitzat un salt d'una magnitud molt difícil de preveure a la fi de 2015”, afirma el portaveu de l'Executiu i tinent d'alcalde d'Economia, Gerardo Pisarello.

“Aquest creixement exponencial de les transaccions immobiliàries ens ha de preocupar en termes de ciutat perquè ens alerta que estem davant una nova bombolla immobiliària i davant una escalada de preus”, afegeix. De 2015 a 2016 la recaptació municipal per plusvàlues va augmentar un 4%, però si es retrocedeix quatre anys enrere, s'ha doblat. El 2012 el consistori va recaptar 86 milions pel mateix concepte. I cal retrocedir fins a abans de l'esclat de la bombolla immobiliària de la dècada passada, al 2007, per trobar una recaptació superior a 100 milions (105,8).

La plusvàlua es paga als Ajuntaments per un total de 19 formes de canvi de propietat, però del total, les dues que tenen més pes són la compravenda d'immobles (l'oscil·lació de la qual retrata el mercat immobiliari) i les herències o llegats (que no depenen del mercat sinó de les defuncions). En el cas de les compravendes, les xifres corresponen a operacions sobre qualsevol immoble, no només habitatges. També inclouen aparcaments, oficines i locals comercials.

Aquest creixement ens alerta que estem davant una nova bombolla immobiliària i davant una escalada de preus”, avisa Gerardo Pisarello

A més de l'augment de la recaptació, l'any passat també és destacable perquè augmenta igualment la xifra de transmissions per compravendes. El 2016, les autoliquidacions indiquen una xifra d'operacions de gairebé 26.000 (25.994), un 13,2% més que el 2015 i més d'un 40% més si retrocedim al 2013, el primer any en el qual aquesta dada apareix desglossada.

Davant aquests indicadors, el portaveu de l'executiu municipal lamenta que els ajuntaments tenen “eines limitades per prevenir aquestes bombolles immobiliàries”. I apunta que el consistori “ha donat màxima prioritat” a les polítiques d'habitatge i que està fent el “màxim esforç” per generar un parc propi d'habitatge, un capítol en el qual creu que la Generalitat hauria de “fer més”.