“La renda bàsica universal seria l’assoliment més important del capitalisme”

L'historiador Rutger Bregman (Westerschouwen, Holanda, 1988) va irrompre en el debat ideològic del seu país fa ja tres anys amb la publicació del seu assaig Utopia per a realistes (editorial Empúries). El text es va divulgar primer a Internet, al web The correspondent. La indústria editorial es va sumar més tard al fenomen, que arriba ara a Espanya de la mà de Salamandra. Col·laborador en mitjans com The Washington Post o The Guardian, Bregman creu viable sacsejar el capitalisme amb propostes com la renda bàsica universal, reduir les jornades laborals a 15 hores setmanals o obrir fronteres per acabar amb la desigualtat.

Pregunta. Al sud d'Europa el debat ara se centra en com seguir finançant l'Estat del benestar. Veu viable afegir al sistema una renda bàsica universal?

Resposta. La renda bàsica és un complement de les parts fonamentals de la societat del benestar que hauria d'afegir-se a la salut i l'educació pública. Però hi ha coses que aquesta renda podria reemplaçar, especialment subsidis com el d'atur, que s'ha convertit en un sistema increïblement burocràtic i paternalista i que no funciona.

P. Llavors els ciutadans deixarien de cobrar quan estiguessin aturats?

R. La renda bàsica és la planta zero de la distribució i és incondicional. L'obtindrien tots: rics i pobres.

P. I com es finançaria?

R. Com he dit, reemplaçaria algunes parts de la societat del benestar. Però la renda bàsica és una inversió. Hi ha moltes proves científiques que demostren que la pobresa és enormement cara: genera més delinqüència, pitjors resultats acadèmics, malalties mentals… Seria molt més econòmic erradicar la pobresa que combatre els símptomes que provoca.

P. Critica l'Estat per “supervisor” o “paternalista”, però no creu que ha de controlar-se d'alguna manera com s'empren els recursos públics?

R. Els pobres són els autèntics experts en les seves pròpies vides. Crec en la llibertat individual i la gent sap què ha de fer amb la seva vida, però ara vivim de ple en una societat de buròcrates i paternalistes. Les investigacions demostren que el millor és donar directament els diners a qui ho necessita en lloc de destinar-los a inspectors i burocràcia. A molta gent li preocupa que la renda bàsica es malbarati en drogues o alcohol, però en el passat hi ha hagut experiències que conclouen que ha funcionat àmpliament bé.

P. Aquesta no és l'actitud que aquesta setmana ha mostrat el cap de l'Eurogrup, Jeroen Dijsselbloem, quan en referència als països del sud d'Europa deia que un no podia gastar-se diners en dones i alcohol i després demanar diners?

R. M'agradaria disculpar-me en nom del meu país per això. La bona notícia és que probablement ell aviat ja no treballarà en aquest lloc. Sí, és un gran exemple de la falta de confiança que les grans institucions tenen en la gent normal. Tots aquests diners, en realitat, no van anar a parar a les butxaques ni dels escombriaires ni del personal de neteja ni dels professors, sinó dels banquers. En el llibre intento expressar una idea més optimista del que podem aconseguir com a societat. La meva generació està farta de polítics com Dijsselbloem, que posen els ciutadans en contra d'altres ciutadans.

P. En el llibre és molt crític amb l'esquerra socialdemòcrata pel seu discurs "perdedor". Com ha de renovar-lo?

Vivim en una societat de buròcrates i paternalistes

R. Els socialdemòcrates han estat completament aixafats en les últimes eleccions generals a Holanda. Han perdut el rumb i no tenen idees per aportar. Dijsselbloem és el millor exemple del tecnòcrata i d'aquesta percepció que els homes amb vestit saben millor el que ens convé. I aquesta idea ha desembocat en la irrupció del populisme de dretes. La tecnocràcia i el populisme estan convençuts que només hi ha una recepta que funcionarà, i el que ens convé és el pluralisme. El problema de l'esquerra avui és que només sap a què s'oposa. S'ha quedat en una noció molt paternalista, d'ajudar qui ho necessita. Hem de capgirar aquest discurs per complet. Per exemple, reivindicar la meritocràcia. Si ens ho prenem de debò, molts mestres haurien de cobrar més i molts banquers tenir fins i tot un sou negatiu per destruir riquesa. Aquest és el discurs que necessitem per combatre la desigualtat.

P. Però en el llibre la seva crítica és general, es queixa que la seva generació manca de noves idees…

R. Però ja hi ha alguns símptomes per a l'esperança. Jo vaig escriure el llibre per primera vegada en holandès el 2014 i aleshores ningú tenia ni la més remota idea de què era la renda bàsica. Ara només a Holanda hi ha 20 ciutats que han implantat un pla per implementar-la, s'està experimentant a Finlàndia i és a punt de fer-se també al Canadà. Això demostra que és una idea que va conquistant el món.

P. Advoca per una jornada laboral de 15 hores setmanals. Aquesta idea ja la va posar sobre la taula John Maynard Keynes i no sembla que ens hi hàgim apropat gaire. Per què creu que ara és possible?

La meva generació està farta de polítics que enfronten a ciutadans com Dijsselbloem

R. Durant dècades molta i molta gent va pensar que tindríem jornades més curtes. Keynes no va ser l'únic. En els anys setanta la majoria dels economistes i sociòlegs estaven convençuts d'això. Però en els vuitanta això va canviar i vam començar a treballar molt més. Avui estem sobrepassats per la feina. Hi ha dues raons. La primera és el consumisme: comprem coses que no ens fan falta per impressionar gent que no ens agrada. El problema d'aquesta explicació està en què la major part de les coses que comprem i no necessitem estan produïdes per robots i al Tercer Món, la qual cosa ha fet que la majoria treballem en el sector serveis. Això ens fa buscar un altre motiu, i és que en els últims 30 anys hem assistit a un creixement absurd del nivell de feines escombraries.

P. En quin sentit són escombraries?

R. Una feina escombraries és una ocupació que és qualificada com inútil per la persona que l'exerceix. Sovint són feines molt ben pagades, però poden consistir a enviar correus electrònics o escriure informes que ningú llegirà. No estic parlant ni d'escombriaires, ni professors ni infermeres. I hi ha feines increïblement útils que no es paguen, com la cura dels nens o ancians o el voluntariat. Si tots ells deixessin de treballar, sí que tindrem problemes de debò.

P. I quin mecanisme faria servir per assignar els salaris?

R. La renda bàsica seria fonamental, perquè per primera vegada en la història permetria que la gent pogués dir que no a feines que realment no vol fer. Avui aquest és un privilegi només a l'abast dels més rics, però en el cas que s'implantés la renda bàsica seria un dret a l'abast de tot el món. Als nens se'ls diu que han d'estudiar alguna cosa que els doni diners. Amb la renda bàsica, podran fer el que vulguin a la vida.

P. Parla que hi haurà menys ocupació per la tecnologia. No pot ser que en lloc d'això es creïn noves categories d'ocupació?

El problema de l'esquerra és que només sap al que s'oposa

R. Hem subestimat l'extraordinària capacitat del capitalisme per generar nous llocs de treball inútils. Avui tal vegada el 30% de les ocupacions són inútils, però el capitalisme pot convertir aquesta xifra en el 40%, 50% o 60%. Tret que introduïm la renda bàsica o redefinim el concepte de treball.

P. Un podria encasellar-lo com antisistema, però en el llibre defensa el capitalisme en afirmar que és un “motor de prosperitat”…

R. La renda bàsica universal seria l'assoliment més important del capitalisme. No és una idea absurda, és una plataforma sobre la qual arrencar i concedirà a tothom una eina per arriscar-se i emprendre. I en això consisteix el capitalisme.

P. Els crítics amb la renda bàsica diuen que aquests ingressos desincentivarien el treball. Què n'opina?

R. Inverteixo tres capítols a parlar d'experiències que s'han dut a terme per demostrar que quan la gent rep diners gratis ni els malgasta ni se'ls beu. Les investigacions demostren que tots volem aconseguir el nostre somni. I el gran desaprofitament dels nostres dies són els milions de persones que estan atrapades en la pobresa o en una feina inútil.

P. Vostè proposa l'obertura de fronteres en un context en el qual el món sembla anar contra direcció. És la part més utòpica del seu argument?

R. Sens dubte, és la més radical. Però tenim proves que la immigració és una arma contundent contra la pobresa. Un país amb un patriotisme fort hauria d'estar orgullós d'obrir les seves portes a emigrants i refugiats, perquè tot gran país en la història de la humanitat s'ha fundat sobre ells.

P. Aquesta proposta requereix d'un consens internacional. Veient el paper de la Unió Europea en la crisi dels refugiats, li sembla viable aconseguir-ho?

R. Tot comença per explicar una història diferent. El mateix passa amb la renda bàsica. Sovint em diuen que la gent hi està en contra, però al segle XVII la majoria també estava en contra de la democràcia.