Fernández Toxo es retira després de vuit anys al capdavant de Comissions Obreres

Ignacio Fernández Toxo ha anunciat avui davant el consell confederal de CC OO que marxa, que no renovarà el seu càrrec al següent congrés del sindicat i que dona pas a un nou dirigent, segons ha anunciat en el consell confederal del sindicat que s'està celebrant aquest dissabte. Ho fa un mandat abans del que imposen els estatuts del sindicat perquè, com va dir a principis d'aquesta setmana, és el moment de la renovació generacional. Les mirades se centren ara, sobretot, en Unai Sord, el líder de l'organització al País Basc, com ha deixat escrit a Twitter el líder de l'organització a Catalunya, Joan Carles Gallego. També Javier Doz, un històric de l'organització ha publicat l'anunci a la xarxa social.

La incògnita s'ha mantingut fins a l'últim moment. La discreció entre els membres de la direcció confederal i altres quadres dirigents ha estat total fins ara. Així que el consell confederal d'aquest dissabte tenia molta càrrega simbòlica i una gran incògnita: si Toxo optava al tercer mandat que li permetien els estatuts o plegava amb 64 anys.

Abans de marxar, encara queden bastantes incògnites per esbrinar, sobretot, fora de l'organització. Però en la seva major part no depenen només d'ell. La concreció i els detalls de la reforma de pensions o dilucidar la incògnita de si hi ha o no pacte salarial per aquest any -tot apunta que no- són assignatures que poden resoldre's abans del 29 de juny, quan comença el XI congrés de CC OO, que acabarà l'1 de juliol.

Fernández Toxo deixa l'organització amb 64 anys, en farà 65 al novembre, i deixa al seu successor la tasca d'implantar el full de ruta que emana del document Repensar el sindicat, que marca, entre d'altres una prioritat clara, recuperar l'afiliació perduda durant la crisi, que ha arribat a caure per sota del milió. Durant aquests anys les baixes han superat els 260.000 en alguns moments, encara que, com el mercat laboral, ja fa temps que les altes creixen i superen les baixes.

També haurà de millorar les relacions amb UGT. Des que fa un any va arribar a la direcció de l'altre sindicat majoritari Pepe Álvarez, les relacions no són tan fluïdes com l'eren amb Cándido Méndez. Fins i tot hi ha hagut episodis de clares discrepàncies públiques, com la primera demanda d'una pujada salarial per al 2016 d'UGT, un 4%, que anava molt més enllà del que pretenia posar sobre la taula CC OO, que volia prioritzar la creació d'ocupació en la negociació. Finalment, hi va haver acord, però públicament va quedar la diferència.

També la diferent forma en què Álvarez i Toxo responen a les preguntes sobre una possible vaga general evidencia la distància entre tots dos. El primer juga ambiguament amb la idea cada vegada que se li qüestiona. El segon, sense descartar-la, es distancia de la convocatòria mentre hi hagi negociacions obertes.