Wikileaks filtra milers de documents que atribueix a la CIA

Wikileaks, la plataforma fundada per Julian Assange per a la filtració d’informacions confidencials o privades, ha començat aquest dimarts la publicació de milers de documents que atribueix al Centre de Ciberintel·ligència de la CIA. Es tractaria, si es confirma l’autenticitat d’aquestes dades, dels detalls i eines d’un programa de ciberespionatge dels serveis d’intel·ligència dels Estats Units per a hackejar telèfons i ordinadors i el fet de la seva publicació posaria en un seriós destret l’agència federal.

La plataforma assegura que es tracta de la filtració més important de documents de la història de la CIA, la qual, segons Wikileaks, “recentment va perdre el control de la majoria del seu arsenal de hacking, incloent-hi programari, virus maliciosos, troians, sistemes de control remot i documentació associada”. “L’arxiu sembla haver estat circulant de forma no autoritzada entre antics hackers i proveïdors del Govern, un dels quals n’ha proporcionat fragments a Wikileaks”, afegeix en un comunicat.

Una part de la filtració, a la qual Wikileaks es refereix com a “Any zero”, consisteix en 8.761 documents i arxius d’una xarxa d’alta seguretat aïllada i situada en el citat Centre de Ciberintel·ligència que la CIA té situat a Langley, Virginia, i que inclouen aquests instruments per a espionatge. En concret, l’anomenat programa “Any zero” inclouria tota una sèrie d’armes informàtiques per poder hackejar telèfons i dispositius produïts per companyies nord-americanes, com els iPhone d’Apple, el sistema Android de Google, el Windows de Microsoft o els televisors Samsung, que es convertien així en micròfons encoberts.

Els documents abasten el període del 2013 al 2016 i, segons Wikileaks, s’han eliminat alguns elements identificatius per dur a terme una anàlisi profunda. Entre aquests elements eliminats hi figurarien objectius i maquinària d’atac al llarg dels Estats Units, Amèrica Llatina i Europa.

Aquests documents surten després dels relacionats amb partits i polítics francesos durant la campanya del 2012. Agents de la CIA haurien rebut ordres per esbrinar les deliberacions privades de Nicolas Sarkozy sobre altres candidats, així com les estratègies de François Holland i Marine le Pen, les dinàmiques de partit i les seves posicions respecte a la política econòmica.

A finals d’any, les agències d’intel·ligència dels Estats Units van acusar Moscou d’orquestrar una campanya d’espionatge durant les presidencials que s’acabaven de celebrar, però d’un calibre molt diferent d’aquest, ja que van acusar el Kremlin de filtrar correus privats del Partit Demòcrata –que Wikileaks va publicar– i difondre notícies falses, entre altres estratègies, amb la finalitat de degradar la candidatura de Hillary Clinton i afavorir l’arribada de Donald Trump al poder.

Aquest episodi va enfrontar Trump, llavors president electe, contra els seus serveis d’espionatge, als quals va restar credibilitat. Després de la presa de possessió, el 20 de gener, una vegada ja a la Casa Blanca, l’enfrontament va tornar quan la premsa va publicar les connexions de membres del seu equip amb Moscou. Les revelacions d’aquest dimarts, si es confirmen, donaran a Trump un bon avantatge per insistir que l’agència d’intel·ligència està farcida de delators que no cuiden bé la informació confidencial. Jonathan Liu, un portaveu de la CIA citat per AP, es va limitar a assenyalar que no faria comentaris sobre l’autenticitat o contingut d’aquests documents.

Wikileaks havia planejat una roda de premsa a través d’Internet per presentar el seu projecte Vault 7, però posteriorment va anunciar a Twitter que les seves plataformes havien estat atacades i que intentarà comunicar-se més tard. En un comunicat, l’australià, refugiat a l’ambaixada de l’Equador a Londres des del 2012, va dir que la filtració d’aquest dimarts és “excepcional des d’una perspectiva legal, política i forense”.