El nucli dur de la UE aposta per una Europa a diverses velocitats

En temps d'inestabilitat, el vell nucli de la Unió Europea busca fórmules per evitar la desintegració del bloc. En una reunió a Versalles, els líders de França, Alemanya, Itàlia i Espanya van sumar forces aquest dilluns per demanar la creació d'una Europa de diverses velocitats. Com ja passa amb l'euro o l'espai Schengen, els països que vulguin avançar més ràpidament que la resta en un terreny determinat es podrien unir i avançar sense que els reticents els frenin. Un d'aquests terrenys podria ser la defensa, avui supeditada a l'OTAN.

Más información

Europa afronta un intens any electoral amb els populistes a l’aguait

L’OTAN s’inquieta davant d’un líder que qüestiona la defensa col·lectiva aliada

El president sortint de França, François Hollande, va convidar dilluns a un sopar al Palau de Versailles els líders d'Alemanya, Itàlia i Espanya. Hollande, la cancellera Angela Merkel, el primer ministre Paolo Gentiloni i el president Mariano Rajoy volien enviar un missatge d'unitat. La sortida del Regne Unit, l'ascens dels populismes després d'anys de crisi econòmica i les friccions amb els Estats Units de Donald Trump i la Rússia de Vladímir Putin han posat en tensió el projecte comú.

"La unitat no és la uniformitat", va dir Hollande en una compareixença amb els altres governants, en la qual cadascun va llegir un missatge de sis minuts, sense preguntes de la premsa. "Propugno noves formes de cooperació o nous projectes, que anomenem cooperacions diferenciades, que facin que alguns països puguin anar més de pressa (...) sense que altres països quedin apartats ni puguin oposar-s'hi". Amb variacions, Merkel, Gentiloni i Rajoy van subscriure el missatge, una proposta informal que pot marcar les discussions de les pròximes setmanes.

La cimera arriba en un mes de molt contingut simbòlic. En les pròximes setmanes la primera ministra britànica, Theresa May, ha d'oficialitzar el Brexit, la sortida del Regne Unit de la UE, que es va decidir per referèndum el juny del 2015. Serà la primera vegada que un membre del club l'abandona. I el 25 de març, una cimera celebrarà a Roma en el 60è aniversari del tractat que porta el nom d'aquesta ciutat i que va fundar la Comunitat Econòmica Europea (CEE), embrió de la UE. Roma serà l'ocasió de mirar enrere i de "rellançar" el projecte, en paraules de Gentiloni, que serà l'amfitrió de les celebracions.

La publicació, la setmana passada, d'un Llibre Blanc sobre el futur d'Europa, elaborat per la Comissió Europea, alimenta el debat d'idees. El document presenta cinc escenaris hipotètics per una Europa sense el Regne Unit, amb 27 membres. Entre una federació d'Estats Units d'Europa, que en temps de replegament nacional hi ha molt pocs que ho vulguin, i limitar la UE a un mercat únic, que suposaria fer marxa enrere després de dècades d'integració, França i Alemanya s'inclinen pel punt intermedi de l'Europa de diverses velocitats.

En quins terrenys podrien entendre's els països que volguessin avançar més ràpid és una incògnita. Els dubtes de Trump sobre l'OTAN, per exemple, reforcen els arguments dels partidaris d'accelerar l'Europa de la defensa. Alemanya és el país més reticent en aquest àmbit. Altres possibles àmbits d'integració reforçada que van citar els líders a Versalles són la unió econòmica i monetària, la política d'immigració, la protecció de les fronteres i el combat del terrorisme.

"Espanya està disposada a anar més enllà en la integració amb tots aquells que vulguin seguir amb la integració", va dir Rajoy, que en el seu discurs se'n va mostrar fervent partidari i decidit a assegurar-se la plaça permanent al directori de Versailles. La cimera és una versió ampliada —i més mediterrània, més al gust de França— de l'eix francoalemany, desequilibrat a favor de Berlín i menys poderós en una Europa amb gairebé trenta estats que en la dels 15.

De Versalles, emblema de la grandesa de França i també dels fracassos de l'anomenada comunitat internacional després de la Primera Guerra Mundial, a Roma, la ciutat imperial que va il·luminar l'Europa pacífica de les últimes sis dècades, els governs busquen com sortir de la crisi. A partir de dijous es tornaran a trobar, ja amb tots els socis, a Brussel·les. En tot cas, no serà el grup de Versalles —Hollande, Merkel, Gentiloni i Rajoy— el que pilotarà la solució.

La paradoxa és que, dels quatre participants al conclave de Versalles, tres viuen en la provisionalitat. Hollande deixarà l'Elisi d'aquí a tres mesos, i una de les candidates a substituir-lo, Marine Le Pen, fa campanya directament amb la promesa de rebentar el projecte europeu. Merkel afronta unes eleccions legislatives al setembre en les quals intentarà revalidar el seu mandat com a cancellera, però la seva victòria no està assegurada. A Itàlia la legislatura actual s'acabarà al febrer del 2018, però amplis sectors de l'espectre polític demanen una convocatòria anticipada.

Rajoy, que s'ha sumat a les reunions amb el nucli de la UE després dels mesos de govern interí a Espanya, apareix com l'element més estable del grup dels quatre.