Ningú li fa el llit, a Luis Enrique

Els codis del futbol són molt particulars, aliens a la lògica empresarial, i més en el cas d’equips com el Barça. El sentit comú apunta també al fet que qualsevol client difícilment confiarà en una companyia el director general de la qual s’ha posat una data de caducitat a tres mesos vista, cas de Luis Enrique, entrenador del Barça. La decisió del tècnic podia convidar a la renúncia col·lectiva, més que res per la falta d’autoritat sobre els jugadors que suposava, o per contra provocar l’autogestió, opció pròpia d’un equip farcit de figures com és el que lidera Messi.

No ha estat el cas de Luis Enrique. Ningú li fa el llit, a Lucho. L’anunci fet pel mateix entrenador que deixarà el club el 30 de juny ha tingut de moment un efecte terapèutic al Camp Nou. Al tècnic se’l nota alliberat, els futbolistes es van retrobar amb la seva millor versió davant el Celta, l’afició va deixar de discutir sobre l’entrenador i la directiva ja no és notícia, circumstància que Bartomeu agraeix. Al consell no s’obliden que el triplet va arribar després que el president convoqués eleccions el gener del 2015 com a resposta a la crisi generada a Anoeta.

Igual que llavors, el vestuari esperava que passés alguna cosa des de la derrota de París. Alguna cosa que activés l’equip i motivés Luis Enrique després d’un 4-0 que denunciava l’esgotament del contraatac blaugrana, la fórmula que es va inventar l’asturià amb el trident per evolucionar el joc d’atac desenvolupat per Guardiola. Els capitans Iniesta i Busquets van expressar la seva sorpresa per la falta d’un manual d’instruccions per al partit del PSG. No va ser una denúncia contra Lucho sinó una invitació al fet que s’hi impliqués encara que ja tingués decidit des de feia mesos abandonar el Barça.

Ja no es tractava de ser imprevisibles sinó de ser recognoscibles, com es va veure dissabte davant del Celta

Tots sospitaven que Luis Enrique no seguiria al Camp Nou, circumstància que també jugava en contra del tècnic, de manera que s’imposava un gest per part seva, l’anunci de la seva renúncia i també la confirmació que exerciria amb totes les conseqüències fins al 30-J. Lucho va sortir de la rutina, va recuperar la memòria i va tirar de la fórmula del 3-4-3 tan coneguda al Camp Nou. Ja no es tractava de ser imprevisibles sinó de ser recognoscibles, com es va veure el dissabte, dia en què van mostrar la seva familiarització amb el pla: 5-0.

Encara que difícilment aconseguirà remuntar davant del PSG i pot ser que no serveixi tampoc per guanyar la Lliga, la vella recepta barcelonista ajudarà a centrar la mirada en el joc, a defensar la identitat i a recuperar el prestigi, tots a l'una com Fuenteovejuna. Cap futbolista juga ja perquè es quedi Luis Enrique, o va deixar de competir perquè se'n vagi, sinó que la plantilla apel·la al ben comú que representa Messi.

Al 10 se'l va veure més compromès que condemnat, aquest dissabte, disposat a acomiadar amb la major grandesa possible Luis Enrique. El de Rosario i els seus companys se la juguen després de l'exercici de transparència de Lucho, una declaració que d'altra banda alleuja la tensió del club, que no és precisament una empresa; és el Barça.