Un Barça catastròfic contra el PSG a París

El Barça del trident va quedar petrificat a París. Ahir a la nit va ser un cartell o si es vol un pòster passat de moda, arrencat per un sensacional PSG. No hi va haver notícies de Messi. Tampoc va competir, com s'espera sempre d'un equip de Luis Enrique, desbordat també per Emery. Ahir va perdre fins i tot la condició de supervivent perquè la remuntada s'intueix ara mateix impossible al Camp Nou. No es veia res igual des dels quatre gols que li va marcar el Bayern el 2013.

La caiguda blaugrana va ser rotunda, individualment i col·lectivament, físicament i tàcticament, incapaç de dir ni piu davant la pallissa que li van clavar en els diferents passatges que va tenir el partit de París, molt ben dissenyat per Emery. La riquesa futbolística del PSG va contrastar amb la inèrcia del Barça. Els blaugrana han perdut el temps, embadalits amb els seus tres davanters, com si no els pogués passar res dolent a la vida, i menys a Europa.

La inèrcia va pel camí de matar el Barça. Feia moltes jornades que passava l'estona a la Lliga i, per si de cas, com si volgués tenir un salconduit fins a final de temporada, es va esforçar molt a la Copa. L'entrenador ha fet rotar els migcampistes i defenses per tenir a punt en el moment decisiu l'equip titular, sobre el qual no hi havia més dubte que el del volant dret, una plaça avui ocupada per André Gomes, preferit davant de Rakitic per Luis Enrique. Hi havia la sensació que el dia que s'ajuntessin Piqué, Busquets, Iniesta, Messi, Neymar i Luis Suárez, el Barça recuperaria la seva memòria, el seu estil i el seu futbol, la seva condició d'aspirant a guanyar la Lliga de Campions. El Parc dels Prínceps semblava l'escenari ideal per a la reaparició del millor Barça. Falsa expectativa.

Els blaugrana van ser un equip inanimat perquè als millors també se'ls ha oblidat jugar al futbol, igual que als suplents, mentre els nous encara no han après, com André Gomes. Ningú va visualitzar millor els símptomes de defalliment del Barça que Emery, cansat de ser víctima de la mateixa pel·lícula blaugrana, fart de perdre, àvid de revenja, ara més que mai, perquè el marc era la Champions.

El tècnic sabia que la sort del PSG depenia d'atacar d'entrada el Barça amb dos futbolistes en plena forma, com Di María i Draxler. La millor versió de l'equip francès ha arribat amb el fitxatge de l'alemany i la recuperació de l'argentí, el Fideu del Reial Madrid.

El futbol subtil i entre línies de Di María i les potents arribades de Matuidi van desmuntar el Barça, molt obert i disseminat al camp per l'ambiciós desplegament del PSG. Atacava per les bandes, pressionava molt amunt i els seus futbolistes s'expressaven amb tanta determinació com alegria, igual de confiats que si hi fossin els absents Thiago Silva i Motta. Rabiot personificava l'agressivitat des del pivot mentre Di María picava de manera reiterada l'esquena de Busquets. El seu lloc el migcampista blaugrana no acabava de trobar el seu lloc, Neymar es ressentia d'un turmell i no Ter Stegen no tenia ni un moment de descans. A ningú li va estranyar que Di María fes el gol en un lliure directe després que el porter rebutgés amb el braç dret un xut de Matuidi.

El gol va semblar tenir un efecte sedant sobre el PSG i va fer que el Barça s'espavilés durant uns cinc minuts. Amb el marcador a favor, Emery va canviar de guió i el seu equip va passar d'atacar a contraatacar, de manera que la pilota va passar als peus blaugrana i especialment de Neymar. Les acceleracions del brasiler van ficar el seu equip en el partit després d'una estona extraviat, sense sortida ni profunditat, amb Busquets i els centrals martiritzats pels volants d'Emery. André Gomes, no obstant això, no va aconseguir rematar la pilota de gol que li va deixar Neymar i el partit va virar cap a un intercanvi de cops del que també va sortir guanyador el PSG. Messi va perdre la pilota en una zona de risc i la transició de Verratti la va culminar perfectament Draxler.

Ni amb el descans el Barça va assimilar el que passava. Els futbolistes no van reaccionar ni van trobar solucions amb els canvis Luis Enrique. Les ocasions i els gols van caure sense remissió entre els tres pals de Ter Stegen. La contesa, i segurament l'eliminatòria, van quedar resumides en dues imatges: el jove Kimpembe traient la pilota d'una revolada a Messi i Cavani celebrant el seu 30 aniversari amb el 4-0 després que Di María signés també el 3-0. A l'excel·lent actuació coral del PSG li faltava el gol de la seva estrella, Cavani. Així culminava el pla perfecte d'Emery, sempre guanyador: a l'inici, a l'intermedi i al final, redimit fins i tot per un xut al pal d'Umtiti.

El Barça de Luis Enrique no havia patit mai una derrota tan humiliant i vergonyosa. La imatge blaugrana va ser ahir de punt final a l'espera de la tornada al Camp Nou. El currículum de l'equip convida a esperar al Camp Nou, de la mateixa manera que la seva funció de París és la pròpia d'un Rèquiem.