Un entramat de perfils de Facebook emet futbol pirata en directe

Desenes de perfils de Facebook emeten cada jornada els principals partits de futbol piratejats i de manera totalment gratuïta. Es tracta de diverses pàgines que, aprofitant-se de la funcionalitat de compartir vídeos en streaming de la xarxa social, eludeixen els drets i ofereixen els partits a Facebook Live (en directe). A través d'un entramat d'enllaços a altres perfils que desapareixen tan bon punt acaba el partit, aquestes emissions pirates arriben a sumar centenars de milers d'espectadors i acumulen milions de reproduccions. Són partits de la Lliga, la Champions i també algunes altres competicions, com la Premier o la lliga mexicana. Ja no cal buscar enllaços a pàgines web pirates, com en els temps de la ja extinta Rojadirecta. N'hi ha prou amb fer un like a la pàgina adequada.

El passat 3 de desembre es va disputar el Barça-Reial Madrid. Tècnicament, la trobada era una novetat, ja que es va emetre en qualitat 4K i es van utilitzar càmeres Super Zoom i en 360º. Es calcula que va arribar a una audiència de més de 600 milions de persones de 185 països. BeIN Sport, encarregada de retransmetre'l a Espanya, va xifrar l'audiència d'aquest partit en 2,2 milions d'espectadors. Aquestes xifres no compten els milions que van seguir el partit a través de les emissions pirates de Facebook. Una d'aquestes, de la pàgina Capitanes del Fútbol, va arribar a tenir 700.000 persones connectades alhora i, en el descans, ja acumulava 4,6 milions de visionats.

El modus operandi està perfectament pensat per eludir les normes de Facebook. Hi ha diverses pàgines que alimenten una comunitat amb centenars de milers de seguidors com a Capitanes del Fútbol, Planeta Fútbol i Fútbol Directo Honduras, entre moltes altres. Publiquen fotos, mems i gifs sobre futbol. En una estratègia que els permet que no els tanquin el perfil, ells no emeten els partits pirates directament, sinó que es limiten a anunciar les publicacions d'altres pàgines i compartir-les.

En ocasions, creen un entramat de perfils intermedis que van redirigint a d'altres que són els que realment punxen el senyal i l'emeten. Aquestes altres pàgines són efímeres i obren i tanquen de vegades només durant el temps que dura un partit. Quan acaba, tot el que pugui ser sospitós –enllaços, comentaris, anuncis d'horaris– desapareix. I les pàgines principals tornen a semblar perfils que es dediquen a parlar sobre futbol.

Aquest grup de pàgines està enfocat al públic hispanoparlant, especialment el llatinoamericà. La majoria de vegades, el senyal que punxen i que s'emet és del canal BeIN Sport Ñ, que es pot contractar als Estats Units. Tot i que formalment no es pot demostrar que són part de la mateixa xarxa, és fàcil evidenciar que tant les pàgines principals com les temporals comparteixen noms molt semblants, amb petits canvis: Capis TV, Capitanes TV2, El Tío Capi, Rincón Futbolero, etc. Des d'EL PAÍS hem intentat contactar-hi, però no hem obtingut resposta.

Un portaveu de la Lliga espanyola ens explica que és molt difícil controlar aquestes emissions, perquè els comptes s'obren i es tanquen i hi ha molts usuaris disposats a aprofitar aquesta funcionalitat de Facebook per piratejar partits.

“Tenim acords amb les plataformes de xarxes socials per rastrejar continguts il·legals”, diuen des de la Lliga. “Amb Twitter, per exemple, s'elimina automàticament quan ho detectem. En el cas de Facebook, a més, ells tenen la seva pròpia eina, per la qual cosa fer desaparèixer aquests vídeos és més ràpid. Però se'n tanca una i n'obren més”. Des de Facebook es limiten a remetre'ns a les seves normes generals de publicació, en les quals es comprometen “a ajudar persones i organitzacions a protegir els seus drets de propietat intel·lectual”. 

Un ordinador, una connexió a Internet i poca cosa més

Facebook va estrenar a finals del 2015 el seu servei de vídeo en streaming. Durant tot el 2016 ha potenciat els continguts de Facebook Live, donant-los prioritat sobre d'altres, com els articles, en l'algorisme que decideix què mostra als seus usuaris.

Tècnicament, qualsevol telèfon amb connexió a Internet pot emetre un vídeo en directe. Una retransmissió “punxada” com la d'aquests partits no és gaire més complicada. N'hi ha prou que algú tingui contractats els partits, cosa que als Estats Units es pot fer a través dels principals operadors de telefonia o directament per veure en dispositius mòbils com l'ordinador. També es necessiten programes gratuïts de retransmissió de vídeo, com OBS. El programa d'emissió de vídeo se sincronitza amb Facebook a través d'una clau que dona la xarxa social per a cada vídeo en directe. El resultat és que es transmet el mateix que es veu a la pantalla d'un ordinador i amb la mateixa qualitat. Res de telèfons gravant directament una pantalla.

Facebook ha hagut de bregar amb algunes polèmiques des que va llançar el seu servei d'emissió de vídeo en directe. El fet que qualsevol usuari pugui transmetre des del seu telèfon sense que hi hagi un moderador ha propiciat alguns episodis com l'emissió en directe de la mort d'un ciutadà negre als Estats Units a les mans de la policia o una pallissa a un jove a Chicago.

La principal novetat d'aquesta nova generació de pirateria és que el consumidor és gairebé passiu. No es tracta de navegar per pàgines pirates i provar enllaços en què la veu i la imatge van descompassades. En essència, algú que s'uneix a aquestes pàgines no fa més que formar part d'una comunitat a la qual li agrada el futbol. De fet, de vegades ni tan sols cal seguir-les: si algun dels teus contactes li fa like o comparteix el partit, pot aparèixer al teu Facebook sense que ho estiguis buscant. La idea d'estar fent alguna cosa il·legal de manera activa es rebaixa.

“En principi, la interpretació és que els usuaris que veuen aquest contingut no cometen el delicte perquè la conducta no encaixa en l'ànim de lucre que exigeix l'article 270 [del Codi Penal, relatiu a la propietat intel·lectual]. Una altra cosa són els que punxen el senyal perquè d'altres ho puguin veure, però si tampoc ho fan per diners no hi hauria delicte perquè no hi ha ànim de lucre”, explica David Maeztu, advocat especialitzat en dret d'internet i propietat intel·lectual del despatx Abanlex.

Alguns d'aquests perfils, a més de fotos i gifs, comparteixen notícies d'una única pàgina web: 90 Min, que publica articles esportius en 10 llengües. Des d'aquesta empresa ens confirmen que sí que col·laboren amb algunes d'aquestes pàgines de Facebook "en la distribució de continguts sobre la base d'un model de revenue share" i insisteixen a aclarir que es desvinculen de les retransmissions esportives. Aquesta pràctica, molt estesa, fa que aquests perfils rebin ingressos per la publicitat dels enllaços que comparteixen. Per tant, encara que no generin ingressos directament amb l'emissió de partits, sí que els serveixen per atreure més públic als seus comptes i que més gent cliqui els enllaços de les notícies que comparteixen. “Tot i que aquests perfils de Facebook no guanyen diners directament amb les emissions, si s'estableix que sí que hi ha ànim de lucre de manera indirecta, el Codi Penal ho veu com un delicte”, explica Maeztu.