Messi redimeix el pitjor Barça davant de l’Atlètic de Madrid (1-1)

L'Atlètic va lligar el Barça a un poltre de tortura al Camp Nou. Els blaugrana van viure un infern, sotmesos a un patiment continu, només alleujats per Messi. L'argentí juga per deu contra onze, sant i senya del seu equip en l'abundància i en la misèria, protagonista d'un partit turmentós per als blaugrana, que aconsegueixen per quarta vegada consecutiva arribar a la final de Copa. El de Rosario va aparèixer i va marcar la diferència amb una gran jugada en un partit tens i passional, digne d'una semifinal de Copa que va acabar com el rosari de l'aurora: Luis Suárez i Sergi Roberto van ser expulsats, d'una banda, i Carrasco, de l'altra.

El Camp Nou va tremolar abans i després que Messi deixés anar la cama esquerra i propiciés el gol de Luis Suárez. Feia temps que no es veia un equip blaugrana tan poruc, erràtic i sofert; tampoc es recordava una versió més atrevida de l'Atlètic. La diferència la va posar Messi. Els blanc-i-vermells no van saber rematar el seu bon joc i quan van trobar la porteria es van topar amb un Cillessen excel·lent, un gol mal anul·lat a Griezmann i un penal fallat per Gameiro. La fatalitat atlètica va continuar fins i tot després que el davanter francès es recuperés, assistit per Griezmann.

L'Atlètic va portar el Barça fins a una situació límit des que Simeone va cantar una alineació tan sorprenent com la de Luis Enrique. El Cholo va estirar el fil de la segona part del partit del Calderón i va apostar per un equip molt ofensiu, ple de davanters i amb dos volants centrals que juguen sense retrovisor: Saúl i Koke. Al desafiament blanc-i-vermell, producte de l'autoestima i també de l'obligació de guanyar per l'1-2 de l'anada, el tècnic blaugrana va respondre amb un equip sense un mig centre, amb Mascherano i Busquets relegats a la suplència, i Arda a la punta d'atac com a substitut de Neymar, sancionat.

Simeone va voler saber des de la necessitat fins a quin punt era certa la vulnerabilitat del Barça, un equip insegur, permeable en la divisòria, incapaç de transmetre autoritat i confiança als rivals i a la seva pròpia afició, fins i tot després de la seva victòria a Madrid. Obert a les bandes per Gaitán i Carrasco, l'Atlètic va enfilar de sortida el Barça amb Torres i Griezmann. A partir de quatre defenses i pràcticament sis atacants, els blanc-i-vermells funcionaven igual de bé en la pressió que en les transicions, com es va advertir en un frec a frec de Carrasco amb Cillessen, ben resolt pel porter local.

El partit es va convertir en un diàleg de l'Atlètic amb Cillessen. La pilota la tenia el porter blaugrana o els nois de Simeone. Els interiors blaugrana no obstaculitzaven en el partit, especialment Denis Suárez, desconcertat, i Messi tampoc apareixia. Mal posats i sense lideratge a la divisòria, els errors individuals eren continus en els jugadors del Barça. Ningú trenava una jugada i les moltes pèrdues habilitaven les arribades constants de l'Atlètic. El Barça era un flam davant d'un Camp Nou mig buit.

El monòleg atlètic va durar més de mitja hora i si no va acabar en gol va ser per Cillessen i per la seva falta de resolució, reiterativa durant la temporada, també al Camp Nou. El seu no era un problema de futbol, sinó que estava barallat amb el gol, una sort per al Barça. Els blaugrana, molt nerviosos, gens fins i molt porucs, estaven negats. A excepció d'André Gomes, retret en el seu camp i alegre en camp contrari, al Barça cap futbolista assumia riscos ni donava sortida a la pilota. Fins que el portuguès va connectar amb Messi. El 10 va agafar la pilota, va començar a descomptar rivals amb la seva ràpida conducció, fins que va poder recórrer a la cama esquerra i exigir una intervenció de Moyá in extremis. Al rebuig del porter va acudir el canoner Luis Suárez: 1-0.

La capacitat blaugrana per complicar-se la vida i deixar-se portar per les circumstàncies és, no obstant això, inesgotable, amb Messi i sense, fins i tot amb Busquets i Iniesta. Els blaugrana van propiciar que l'Atlètic entrés en el partit amb l'expulsió de Sergi Roberto quan s'havien lesionat Gaitán i Godín. El Barça va passar una molt mala estona, mentre l'Atlètic es va saber recuperar de la targeta vermella que va veure Carrasco. L'Atlètic va ser també millor equip deu contra deu i si no va forçar la pròrroga va ser per un dit, agònic i entregat com estava el Barça, expulsat Suárez, finalista de Copa després de demanar l'hora i pregar a tots els sants, redimit per Messi.