Al febrer toca fer l’indie

Tom Odell

L’enèsim producte de la fàbrica de talents britànica. Aquest jove cantautor d’estil melòdic i de lletres clares i senzilles, es va fer un lloc en el panorama musical occidental l’any 2013 amb la balada Another love, una oda al desgast d’una relació amorosa i un èxit en majúscules. Disposat a repetir la bona acollida del seu primer àlbum, Long way down, Odell aterra el 17 de febrer al Razzmatazz de Barcelona amb el seu últim treball sota el braç, Wrong crowd. Acompanyat del sempre imprescindible piano, promet un directe intimista i intens des de la primera fins a l’última nota. Sala Razzmatazz, 17 de febrer.

The Temper Trap

La veu angelical de Dougy Mandagi, al compàs de guitarres rítmiques, és pura màgia. Aquesta banda de Melbourne va irrompre l’any 2009 amb molta força a les llistes australianes, guanyant-se el suport tant de la crítica com del públic. El rock atmosfèric de Sweet disposition, primer single del grup i un himne al més pur estil U2, es va incloure a la banda sonora de 500 days of summer, pel·lícula independent nominada a dos Globus d’Or i amb un gran recorregut tant a Europa com als Estats Units. A partir d’aquí, The Temper Trap va anar de festival en festival: dels camps britànics de Glastonbury a l'espectacularment colorit Bonnaroo de Tennessee, per arribar finalment a Barcelona. Sala Bikini, 12 de febrer.

Bastille

Aquest quartet del sud de Londres no deixa de pujar com l’escuma. L’any 2013, la cançó Pompeii es colava a totes les cases i es convertia en una de les cançons més escoltades i versionades arreu del món. Recuperant els sintetitzadors i amb lletres elaborades, capaces de convertir qualsevol audiència en el seu particular cor de gòspel, Bastille s’ha convertit en una de les bandes mes sol·licitades del panorama actual, posicionant-se com a cap de cartell en festivals com l’Arenal Sound, el FIB o el Mad Cool de Madrid. Presentant aquestes credencials, aterren a Barcelona el 5 de febrer disposats a omplir un Sant Jordi Club que promet deixar-s’hi veu i ànima. Sant Jordi Club, 5 de febrer.

Cage the Elephant

Amb la imatge, el so i l’estil britànic, era només qüestió de temps que aquesta banda formada l’any 2006 a Bowling Green, Kentucky, acabés creuant l’Atlàntic per buscar sort al Vell Continent. L’encaix va ser perfecte i l’acollida del públic, instantània. Versàtils i amb un directe enèrgic, el quintet encapçalat per l’hiperactiu Matt Shultz ha fet del rock melòdic el seu pal de paller, i ha convertit Cigarette daydreams i Shake me down en icones de l’escena indie europea. Després de fer-se profetes a la seva terra participant en el prestigiós festival Lollapalooza a Chicago, es presenten demà dissabte a la Sala Apolo, el temple del gènere a Barcelona. Sala Apolo, 4 de febrer.

Blossoms

Amb un so a mig camí entre The Doors i Arctic Monkeys, aquesta jove banda dels afores de Manchester presenten la seva ferma candidatura a agafar les regnes de l’indie-rock britànic. Sota la batuta del seu carismàtic cantant i guitarra Tom Ogden, Blossoms ha aconseguit posar-se l'audiència a la butxaca gràcies a un directe amb molta presència i a cançons pràcticament addictives, com Charlemagne o At most a kiss. En busca de fer-se un nom als escenaris europeus, La Sala 2 del Razzmatazz de Barcelona acollirà el 9 de febrer el concert de la jove banda, que no aterrarà sola a la capital catalana. Declan McKenna, un cantautor de només 18 anys i guanyador del premi al talent emergent al Festival de Glastonbury, els acompanyarà a la tarima disposat a menjar-se el món i amb l’èxit del seu single Brazil, crítica en tota regla a la política. La Sala 2, Razzmatazz, 9 de febrer.