La nit de Mascherano

Fins i tot al Barça del trident hi ha partits reservats a futbolistes esforçats com Mascherano. Acostuma a passar en les eliminatòries de copa, o quan se succeeixen dos o més enfrontaments entre els mateixos equips, quan els partits es tornen previsibles i demanden solucions espontànies, un terreny abonat per Luis Enrique. Lucho se la va jugar i va guanyar amb Mascherano, escut d'un Barça defensiu i molt efectiu, sempre liderat en qualsevol cas per Messi, amb el Jefecito i sense.

La naturalitat, i també la confiança de la Reial, expressades en l'alineació i el desplegament de l'equip al camp, van contrastar amb el recel i la sorpresa que va causar el pla del Barça. Les absències d'Iniesta i Busquets no només despersonalitzen els blaugrana, sinó que faciliten l'intervencionisme de Luis Enrique. Al tècnic li encanta barrejar les diferents opcions que té per confondre el contrari, i més quan a la banqueta s’hi asseu un conegut, com era el cas d’Eusebio. L'aposta d'ahir va ser tan desconcertant com encertada perquè va sortir Mascherano. A l’afició li va costar recordar que l'últim partit en què el Jefecito va fer de migcampista va ser el gener de l'any passat contra l’Athletic.

Així que el partit es va disputar sobretot al camp del Barça. La Reial pressionava molt amunt i als nois de Luis Enrique els costava sortir amb la pilota, més pendents de la passada llarga de Cillessen i d'atacar l'espai habilitat a l’esquena dels avançats defenses donostiarres, que no pas de combinar en la línia de mitjos, controlada pel desafiador Illarramendi, que es va enganxar amb l'àrbitre per la derrota a Anoeta.

A Mascherano en cap moment se li va demanar que toqués, com si fos un migcampista, sinó que recuperés i taponés, gairebé sempre molt solvent en la protecció del camp del Barça. Els blaugrana es proposaven anticipar o, si convenia, xocar, córrer i rematar sense pensar en la porteria de Rulli. I en la primera ocasió que van traspassar la divisòria van marcar l'1-0. Umtiti li va treure la pilota a Xabi Prieto en un duel físic que els realistes van reclamar com a falta, Messi i Luis Suárez van donar continuïtat a la jugada de manera precisa i Denis Suárez va creuar un xut, que el meta de la Reial no va saber aturar.

A més, els replegaments blaugrana van funcionar tan bé que la Reial es va atracar de pilota fins a convertir-se en un equip tou, sense profunditat ni malícia, víctima de l'empatx tàctic del Camp Nou. L'ofensiva blanc-i-blava va ser tan lògica com predictible davant de la capacitat camaleònica que tenen els blaugrana amb Luis Enrique.

Un partit nou

Al Barça només li va faltar precisió i pausa per rematar la Reial abans del descans. El futbol es va anar engrescant a poc a poc i de vegades va derivar en una guerrilla, especialment quan intervenien jugadors de sang calenta, com Carlos Vela i Neymar i també Luis Suárez, que defensa la pilota i la jugada amb el cos d'una manera que intimida, al límit del reglament, poderós i guerriller, ídol a l’Uruguai i al Camp Nou.

Les diferents picabaralles van descentrar el Barça i van deixar Willian José davant de Cillessen. Un frec a frec que semblava gol o gol per a qualsevol espectador, però no per al porter del Barça. La decisiva intervenció del porter va habilitar la contra blaugrana, de manera que es va passar del possible 1-1 al 2-0 després d'un esprint prodigiós de Neymar. A Iñigo Martínez no li va quedar més remei que fer caure el brasiler, altre cop decisiu contra la Reial. No obstant això, a diferència d’Anoeta, ahir a la nit Messi no va deixar que Neymar tirés el penal. El 10 va batre Rulli amb un xut molt ajustat.

El partit es va obrir amb el 2-0. Ja amb els jugadors frescos, les arribades es van succeir a les dues porteries, tant a la de Cillessen, batut en una desafortunada mitja sortida per Juanmi, com a la de Rulli, superat per Luis Suárez, habilitat per Messi. La substitució de Mascherano va propiciar un nou partit, com si l'eliminatòria es donés per resolta, i es ventilés un partit d'entrenament, amenitzat com és habitual per Messi. El 10 va participar en els cinc gols, omnipresent i decisiu, fil del futbol d'un Barça contundent i en ratxa. Els detalls de l'argentí van embellir un duel aspre, per no dir lleig, de vegades dirimit en el cos a cos, el to que han adquirit últimament els partits Barça-Reial. Va haver-hi més gols que futbol al voltant de Messi en un partit marcat pel Jefecito Mascherano.