El jutge veu traïdoria en el doble crim del caçador a Lleida

El jutge ha ordenat l’ingrés a la presó sense fiança d’Ismael R. C., el caçador de 28 anys que el dissabte va matar a trets dos agents rurals en un vedat de caça d’Aspa (Segrià). El caçador ingressarà a la presó davant el risc de fugida i, també, que cometi nous actes violents atès que, diu el jutge, el doble crim no té una “explicació racional”. El jutge matisa que va poder “recarregar” la seva escopeta en l’atac als funcionaris, la qual cosa seria un indici que va actuar amb traïdoria i que, per tant, ha de respondre per dos delictes d’assassinat.

El jutge atribueix al caçador el doble crim, però també els delictes d’atemptat i tinència il·lícita d’armes. La qualificació jurídica dels fets (homicidi o assassinat) encara està per fixar. Però el jutge es decanta, en la seva interlocutòria, per la segona opció. Ismael va disparar a poca distància, en zones vitals i de forma sorprenent. I, sobretot, podria haver “recarregat” l’arma i realitzar “un tret més”, la qual cosa casaria malament amb la idea que va disparar de forma instintiva, gairebé sense adonar-se’n, segons va defensar la seva advocada.

La pista definitiva la donarà l’informe balístic. El caçador va declarar ahir que va efectuar tres trets, tants com cartutxos pot contenir l’escopeta Benelli; un arma, va afegir, que no pot ser manipulada per introduir més cartutxos. L’informe forense, no obstant això, deixa clar que van ser quatre. Cadascuna de les víctimes presenta “dues ferides per arma de foc, totes en zones vitals”: l’una, a la cara i el coll; l’altra, al tòrax i al cap. En aquest cas, el caçador “va recarregar l’arma i va realitzar un tret més”, la qual cosa indicaria que va actuar amb traïdoria, una de les circumstàncies del delicte d’assassinat.

La interlocutòria subratlla que l’Ismael va anar al vedat de caça “tot i conèixer que tenia caducada la llicència” d’armes i que la Guàrdia Civil li havia demanat que la diposités a les seves dependències. En comptes d’això, va decidir posar-la a nom d’un amic.

El dissabte al matí, l’Ismael va sortir de Terrassa juntament amb quatre amics per caçar estornells. Dos d’ells ni tan sols eren caçadors. Els joves es van dispersar i l’Ismael es va quedar “sol en una zona d’oliveres” a prop de la carretera, on “va romandre disparant una estona”. Abans de les 11 hores van arribar els dos agents rurals que van resultar morts: Francesc Xavier R., de 43 anys, i David I., de 39. S’ignora què va passar perquè no hi ha testimonis. Només la versió de l’acusat. Segons ell, els agents li van dir: “Bon dia, som del Seprona, descarregui l’arma”. Però el Servei de Protecció de la Natura (Seprona) és una unitat de la Guàrdia Civil.

Passivitat dels amics

L’Ismael va explicar que no va haver-hi discussió. “Es va girar amb l’arma carregada”, relata el jutge, “i va disparar des d’una distància molt propera”. El caçador sosté que van ser 10 o 15 metres. Per les ferides que presenten els agents, el jutge creu que va haver de ser des de més a prop.

La “inexplicable reacció” (són paraules del jutge) no obeeix a cap situació prèvia “de tensió o enfrontament”, segons es desprèn de la seva declaració. El magistrat ressalta, sorprès, que Ismael R. té almenys 10 anys d’experiència com a caçador i que va tenir trobades prèvies amb agents rurals. Després de cometre el doble crim, se’n va anar “corrents” a la zona de cotxes on eren els seus companys. Els va explicar que havia matat dos agents. Passats 30 minuts, tots ells es van reunir i van anar fins al vehicle on eren els agents. Des d’allà, Ismael va trucar als serveis d’emergència. “Cap d’ells”, retreu el jutge, “es va acostar al lloc on hi havia els agents”.