L’Espanyol no s’apiada del Granada

L'Espanyol no té pietat amb el Granada. El quadre de Quique Sánchez Flores caminava necessitat de triomfs, buit de victòries des de fa més d'un mes quan va batre l'Sporting al RCDE Stadium, i va oblidar la seva versió més temorosa i amb la pausa de Reyes i el vertigen de Piatti es va divertir a casa seva davant del Granada, que es perd al fons de la classificació.

Es va rebel·lar contra el seu llibret l'Espanyol. Menys preocupat per cuidar l'àrea de Diego López, el quadre blanc-i-blau va arrencar disposat a jugar al camp del Granada. El missatge ofensiu primer el va ordenar Sánchez Flores des de l'alineació, amb Reyes com a extrem, i després el van executar els seus nois, punyals en les ales, sobretot a la banda esquerra, on Piatti i Aarón van colonitzar la zona.

La presència de Piatti és clau per entendre el millor Espanyol. Absent a Mestalla per la “clàusula de la por”, l'argentí va tornar a l'onze per encendre el quadre català, perdut des que el Barça el va derrotar al Camp Nou (4-1). Dominador de la pilota, l'Espanyol no va tenir ni una mica de misericòrdia amb la mansa defensa del Granada. Un centre inofensiu des de l'esquerra de Piatti, malament refusat per Tabanou, li va quedar servit a Reyes en l'angle esquerre de l'àrea d'Ochoa. Cap defensa del quadre andalús va sortir a estrènyer Reyes. Un error incomprensible, sobretot quan la pilota aterra en un jugador amb peu d'àngel com l'andalús. Reyes es va acomodar i va clavar el cuir en l'esquadra dreta. Imposible de frenar per al porter mexicà.

El Granada, sempre un pas tard per recuperar la pilota, insípid en la pressió i mut en atac, no tenia més respostes que la velocitat de Mallé. Cedit pel Watford (el va fitxar el febrer passat quan Sánchez Flores manava al quadre anglès), el juvenil, que va debutar en Primera a Cornellà, era l'únic futbolista del Granada que es va animar a desafiar el monopoli de l'Espanyol. I entre el davanter de Mali i Boga es van inventar una jugada, que va acabar amb una falta de David López sobre Mallé a la porta de Diego López. El brasiler Pereira va agafar el cuir i va recordar la fórmula de Ronaldinho per burlar una barrera molt propera. Va esperar el salt del mur de samarretes blanc-i-blaves i amb va disparar suau, a ras de terra, a la xarxa.

El golaç de Pereira no va estar ni a prop de despertar el Granada, que es va tornar a arraconar prop d'Ochoa, sense més armes defensives que acumular homes per darrere de la línia de la pilota. Però l'Espanyol ja tenia la recepta. Una altra vegada des de la banda esquerra, es van associar Aarón i Jurado, que va filtrar ràpid la pilota per Piatti. L'argentí, sense dubtar-ho, va deixar anar una fuetada amb l'esquerra per tornar el domini a l'Espanyol al marcador. Un domini que va exercir sempre des del joc.

I el que l'Espanyol no va saber rematar en el tancament del primer temps, ho va fer al segon acte. El jugador del planter Marc Navarro, que va saltar al camp en l'últim instant pel capità Víctor Sánchez que es va ressentir d'una lesió muscular en l'escalfament, es va oblidar de la timidesa de l'estrena a Primera i la seva primera cavalcada per la banda dreta va llançar un esclat de bomba que va entrar per l'escaire d'Ochoa. Si el Granada no va marxar del Cornellà amb un sac de gols va ser gràcies a les intervencions del mexicà. Com al Mundial del Brasil, el 2014, quan les seves parades van cridar l'atenció del món, Ochoa es va engegantir sota el travesser.