Una joia gòtica

A les antologies de contes fantàstics sovint hi trobem autors que són desconeguts més enllà de la compilació present, o que van practicar el gènere de manera esporàdica però brillant. La nord-americana Charlotte Perkins Gilman (1860-1935) és aquest cas. La seva obra és extensa i variada, però és aquest conte llarg el que trobem sovint compilat, com per exemple en els reculls de literatura d’horror que sovintegen sobre els autors predilectes de Lovecraft.

La narració va impactar quan es va publicar el 1892; de fet, va costar que s’edités al The New England Magazine i va generar després moltes queixes dels lectors. És una peça cabdal de la literatura gòtica. Hi trobem la mansió aïllada, allà on anirà a viure un matrimoni. La dona protagonista, que narra la història, travessa una crisi nerviosa, i el marit ha decidit passar una temporada al camp amb ella i el seu fill. Assistirem al progressiu deteriorament mental d’aquesta dona, que tindrà una fixació amb el paper groc de l’habitació.

El clima i el to que l’autora aconsegueix crear ens apropa a la modernitat, i alhora s’insereix en els inicis del conte literari de terror, com trobem en els personatges hipersensibles i sofisticats de La caiguda de la casa Usher o Berenice de Poe, i posteriorment en els casos patològics dels contes Foll? i La cabellera de Maupassant. Però la minuciositat de la descripció progressiva de la malaltia ens apropa encara més al psicologisme del segle XX, com als relats del recull Bestiario de Cortázar, tot i que sense la mirada hiperconscient de l’argentí.

L’especificitat d’aquesta edició parteix de la traducció que en va fer Montserrat Abelló el 1982 per a laSal, l’editorial feminista. En català, el relat no havia aparegut mai en una antologia fantàstica, i és ara que aquesta edició sorgeix a la col·lecció L’Arcà —de referència per als lectors del gènere fantàstic—, però amb un ampli estudi d’Eulàlia Lledó que primer acosta el conte a una lectura autobiogràfica —la maternitat de l’autora; la crisi posterior que va viure, tractada per un metge negligent que va prohibir-li l’escriptura; i els seus coneixements sobre dibuix i disseny, que serveixen per descriure amb detall el paper de paret de l’habitació, motiu que al relat activa un procés de pertorbació i alliberament en la protagonista—. I a continuació Lledó en fa una lectura de gènere, traçada en primera instància en contraposar la racionalitat que vol imposar el marit contra l’expressivitat de la dona. Aquesta oposició és constant en tot el relat.

Una altra dualitat s’esdevé en la relació amb el nadó. Hi ha força complexitat en el que sent la protagonista cap a ell. El paper groc, d’altra banda, acabarà sent una mena de palimpsest en què s’abocaran totes les projeccions mentals de la protagonista, i al mateix temps provocarà una mena de desdoblament de la personalitat, que és un dels punts culminants —i ambigus— del conte. També cal tenir present el confinament en unes golfes, motiu que fa pensar en Bertha Mason, el personatge de Jane Eyre que pateix un enclaustrament similar.

Vet aquí un clàssic indiscutible de la literatura sobrenatural i de terror. Però l’edició ens informa que aquest relat és una nota gairebé marginal de l’obra de Perkins, figura cabdal del feminisme, del socialisme reformista i del pensament als Estats Units, però que gairebé és desconeguda aquí en aquest vessant.