Els jutges ja apliquen la decisió del TJUE de les clàusules sòl

Amb prou feines havien passat unes hores des que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) havia decidit que la banca espanyola havia de retornar tot el que havia cobrat per les clàusules sòl que els jutges van començar a dictar sentències que posaven en pràctica aquesta doctrina. El mateix matí que es coneixia la decisió de la justícia europea almenys dos jutjats de primera instància, un a Barcelona i un altre a Oviedo, van decidir anul·lar els contractes i ordenar la devolució de tot el percebut pel banc per l'aplicació de la clàusula sòl des del començament i no des de maig del 2013, quan el Suprem va determinar que els límits quedaven anul·lats per falta de “transparència”.

La titular del jutjat de primera instància número 10 de Barcelona va emetre aquell dia una sentència en la qual anul·lava una clàusula sòl d'un contracte de Banco Popular, ja que va considerar que no hi havia “constància” que el client, representat pel despatx Espacio Legal, hagués rebut prou informació “sobre l'existència i incidència de la clàusula sòl” perquè no constava en la documentació precontractual ni en les simulacions realitzades.

La magistrada Patricia Brotons considerava, així mateix, que la clàusula no complia el “requisit de transparència” –que va ser clau en la sentència del Suprem– perquè “falta l'acreditació d'una explicació clara i adequada sobre el funcionament de la clàusula en el contracte i de les seves conseqüències”, cosa que considerava “imprescindible” perquè el client pogués “calibrar amb total coneixement” l'efecte d'aquest contracte.

La jutgessa va fer referència en la interlocutòria a la sentència que aquell mateix dia havia dictat el TJUE després de la qüestió prejudicial plantejada pel jutjat mercantil número 1 de Granada i l'Audiència d'Alacant sobre la retroactivitat de l'anul·lació de les clàusules sòl. La magistrada va transcriure part del seu contingut, especialment la que determinava que “incumbeix al jutge nacional, simplement, deixar sense aplicació la clàusula contractual abusiva” a fi que no “produeixi efectes vinculants per al consumidor” i la que indicava que, per això, havia de deixar-se sense efecte la clàusula sòl, per restablir “la situació de fet i dret en què es trobaria el consumidor en cas de no haver existit”.

Amb aquests arguments, la jutgessa declara nul·la la clàusula sòl contractada el 2005 i obliga el Banco Popular a “reintegrar” al consumidor “la totalitat de les quantitats cobrades” per la seva aplicació, així com a assumir-ne els costos. La sentència no és ferma i pot ser recorreguda en contra per l'entitat.