Els segrestadors de l’avió libi alliberen els passatgers i es rendeixen

La tumultuosa escena política líbia ha ofert aquest divendres la seva cara més estrambòtica. Un avió de la companyia líbia Afriqiyah que feia el trajecte entre Sebha, la capital de la província meridional del país magrebí, i la capital, Trípoli, ha estat segrestat per dos joves de vint anys libis que duien una granada i dues pistoles i que han forçat el pilot a dirigir-se cap a l’illa de Malta. En qüestió d'unes tres hores, i de manera progressiva, els 109 passatgers de la nau i els seus set tripulants han estat posats en llibertat. Segons declaracions a la televisió Libya TV d'un dels atacants, Moussa Shasha, l'objectiu de l'acció ha estat promocionar un nou partit desconegut, alineat amb les tesis de Muamar el Gadafi.

El primer ministre maltès, el socialdemòcrata Joseph Muscat, ha estat qui ha anunciat a les 15:43, a través d'una piulada que els segrestadors s'havien lliurat a les autoritats, la qual cosa ha posat fi a la crisi. “Els segrestadors s'han rendit, han estat escorcollats, i ja estan sota custòdia”, deia el seu missatge. Després de l'aterratge a la illa mediterrània de l'avió, un Airbus 320, el seu aeroport internacional ha estat clausurat.

En concret, la força política que pretenien propulsar es diu a el Fateh a el Jadid i està alineada amb les tesis de Muamar el Gadafi, el dictador libi que va ser assassinat durant la guerra civil dle 2011 després d'haver governat Líbia amb mà de ferro durant més de quatre dècades. De fet, el nom del partit és el mateix que va utilitzar l'exdictador per rebatejar el mes de setembre, doncs va ser en aquesta data el 1969 en la qual va fer el cop d'estat que el va alçar al poder. Segons Taher Siala, el ministre d'Afers exteriors del Govern d'Unitat Nacional, patrocinat per l’ONU, aquesta no hauria estat l'única demanda dels atacants, ja que va declarar a l'agència AFP que els dos homes haurien demanat asil polític a Malta.

Més de cinc anys després del final de la seva guerra civil, Líbia continua immersa en un caos de seguretat i polític, escindit en dos governs i dues coalicions militars paral·leles, una basada a l'est del país i l'altra a l'oest. El fet que les diverses milícies i faccions polítiques no hagin estat encara capaces de pactar una transició, i encara menys un procés de reconciliació nacional, explica el sentiment d'alienació que experimenta el sector de la societat líbia que va donar suport al coronel Gadafi. El fet que, mentre les càmeres de tot el món estaven amb el visor fix en l'avió, un dels segrestadors sortís de l'aparell per mostrar una bandera verda, que era l'oficial durant l'antic règim, confirma la seva voluntat de reivindicar el llegat de l'antic dictador.

Aquest sorprenent incident succeeix amb prou feines tres dies després que el Pentàgon va donar per finalitzada la seva campanya de bombardejos contra la regió de Sirte, antic bastió de l'autodenominat Estat Islàmic a Líbia, i recuperat després de més de més de mig any de batalles per les milícies aliades amb el Govern d'Unitat Nacional. No obstant això, després de recuperar el control dels principals ports petrolífers, és l'home fort del Govern de l'est, el general Halifa Hafter, qui sembla en disposició de forçar una renegociació de l'acord de Sjirat, pel qual es va crear l’Executiu al qual va donar suport l’ONU.