Un pres agonitza durant 13 minuts en la seva execució a Alabama

Ronald Bert Smith Jr. va experimentar la nit de dijous en persona les creixents dificultats en l'aplicació de la pena capital als Estats Units. Smith, de 45 anys, va tenir una mort dramàtica per injecció letal a Alabama, fet que exhibeix de nou les dificultats en l'accés a fàrmacs que garanteixin una execució digna. Abans de morir, el pres va agonitzar durant 13 minuts, en els quals va patir arcades i va tenir problemes de respiració, segons el relat de testimonis presents.

El cas era polèmic per endavant perquè l'execució es va efectuar després que la permetés, poques hores abans, un dividit Tribunal Suprem que va rebutjar els recursos de la defensa.

Les autoritats d'Alabama van matar legalment Smith —condemnat a mort per l'assassinat d'un empleat d'un supermercat el 1994— amb una combinació de tres substàncies. En administrar-li la primera, va començar a panteixar, a tossir intensament i a retorçar la seva mà esquerra, segons una informació d'un periodista del portal AL.com, que va presenciar l'execució.

Un oficial va supervisar dues vegades si el pres mantenia la consciència abans de subministrar-li les altres dues drogues que el matarien. Tot el procés va durar 34 minuts. El departament penitenciari d'Alabama va anunciar que va seguir el protocol habitual i que s'efectuarà una autòpsia al mort, que determinarà si va haver-hi irregularitats.

Un portaveu va explicar al diari The Washington Post que una de les substàncies subministrades és midazolam, un sedant que suposadament és la benzodiacepina d'efecte més ràpid del mercat, però que ha provocat altres execucions agòniques en el passat.

El 2014, un pres a Oklahoma va convulsionar i murmurar mitja hora després d'administrar-li la injecció letal amb aquesta substància. Aquest mateix any es van registrar complicacions similars en dos Estats més. L'any següent, el Suprem va avalar l'ús del midazolam a Oklahoma.

Oposició farmacèutica

Els 32 Estats que permeten la pena de mort s'han vist obligats en els últims anys a recórrer a fàrmacs en mercats alternatius o a l'estranger per cometre les execucions davant els creixents problemes d'accés. L'oposició de les farmacèutiques europees al subministrament de substàncies ha estat un factor clau.

El maig passat, Pfizer, el major fabricant nord-americà, va anunciar la prohibició de l'ús dels seus medicaments per a la pena de mort, la qual cosa va tancar encara més el mercat autoritzat d'accés a fàrmacs mortals.

Smith va ser la vintena persona, la segona a Alabama, executada aquest any als EUA, que en els últims anys experimenta un descens en l'aplicació de la pena de mort per problemes legals i logístics.

Estats Units és el cinquè país del món en nombre d'execucions, per darrere de la Xina, l'Iran, Pakistan i Aràbia Saudita, segons dades del 2015 d'Amnistia Internacional. La pena de mort, reinstaurada el 1976, fa d'aquest país una anomalia al món desenvolupat i democràtic.

Al marge de les dificultats que va patir Smith, la pena capital és polèmica a Alabama perquè permet que sigui un jutge i no un jurat el que decreti una condemna a execució. En aquest cas, la majoria del jurat va apostar per condemnar a Smith a cadena perpètua, però el magistrat va optar per la pena capital. A començaments d'any, el Suprem va considerar il·legal que Florida anteposés el criteri d'un jutge i des de llavors estudia si invalidar el sistema d'Alabama.