La brúixola és Messi

Amb efectes comercials i electorals, i naturalment també futbolístics, el trident va néixer al Camp Nou el diumenge 11 gener del 2015, en un partit que el Barça li va guanyar a l'Atlètic per 3-1, gols dels tres davanters, després d'una derrota sagnant a Anoeta contra la Reial. La imatge de Suárez, Neymar i Messi, d'esquerra a dreta de la fotografia, encara es manté com a icona a les oficines del Barça.

A partir de la MSN, l'equip va conquistar el triplet i una temporada després el doblet, trofeus més que de sobres per recuperar una jerarquia per la qual competeix des de l'arribada de Cruyff a la banqueta del Camp Nou el 1988. Després de l'època del Dream Team va venir l'etapa de Van Gaal, el somriure de Ronaldinho va posar fi més tard al dol de Gaspart, i després va irrompre l'equip de Guardiola i Tito, i finalment es va presentar Luis Enrique.

El fil conductor de l'últim cicle guanyador sempre ha estat el mateix: Messi. El de Rosario ha compartit el triomf amb els tècnics i amb els jugadors i això ha glorificat el club i, en canvi, quan s'ha donat la derrota o s'han presentat situacions delicades, la crítica s'ha preguntat habitualment per la messidependència, com si fos una malaltia o un símptoma que delatava que s'havia perdut el sentit d'equip.

Així està avui el Barça mentre espera el Madrid. Messi va ser suplent en l'últim clàssic, disputat al Bernabéu, quan el Barça va guanyar per 0-4. Va jugar Sergi Roberto d'extrem dret i el 10 va entrar al camp al minut 56 en substitució de Rakitic. I en la darrera final de Copa els blaugrana es van imposar al Sevilla quan un volant com Rafinha va entrar pel lesionat Luis Suárez després de l'expulsió de Mascherano.

El virtuós d'aquell partit va ser Iniesta, que dissabte sembla que reapareixerà com a solució per cosir un conjunt que s'ha estripat de tant estirar un trident amb efectes decisius, semblants als que provoca també la davantera del Madrid, amb Ronaldo, Benzema i Bale, ara lesionat: o desequilibren el rival o el seu equip, com va passar diumenge a Anoeta.

Vela i Zurutuza van advertir que Neymar i Suárez es despengen i no defensen, una tasca de la qual només queda exempt Messi. Els números del 10 segueixen sent extraordinaris, autor de 21 gols en 32 clàssics, 11 en els últims nou partits del Barça. Ha disminuït, en canvi, l'arribada de Neymar, més assistent que golejador —suma set jornades sense marcar— i han minvat sensiblement les estadístiques de Luis Suárez. Resulta que l'uruguaià és el punt final de l'equip i els seus números certifiquen que el problema del Barça és estructural i no nominal, ja advertit en qualsevol cas pel mateix Messi. “Cal jugar plegats i ordenats”. I als futbolistes se'ls veu últimament escampats, sense línia de passada ni fil de joc, un dia entregats a les centrades sense fi (54 contra el Màlaga) i el següent a les pilotades del porter Ter Stegen (21 a Anoeta).

El Barça sembla extraviat després de canviar l'atac sostingut pel contraatac vertiginós i passar de jugar amb un fals 9 a lliurar-se al trident. “Anem massa accelerats”, va admetre l'entrenador, conscient que l'indicador del joc sempre ha estat la velocitat de la pilota i no els quilòmetres dels futbolistes, el toc, la passada i la triangulació abans que la línia recta: qüestió d'un segon i un metre.

Simplificació del joc

Els migcampistes la tocaven tan ràpid i fàcil que no hi havia rival que els robés la pilota, per més sincronitzada que fos la pressió, fins que el seu futbol es va tornar innocu i avorrit en determinats partits i es va optar per accelerar el joc amb el trident. L'entrega als davanters ha resultat, no obstant això, tan rotunda i còmoda que el futbol s'ha simplificat.

Les jugades ja no es masteguen, es van deixar de practicar els automatismes, els fitxatges no se saben el solfeig i els jugadors perden la posició, la creativitat i el sentit col·lectiu, lliurats als puntes, també els interiors, que es fan un fart de córrer, sempre substituïts per Luis Enrique. Al tècnic no li queda més remei que invertir els termes i tornar a posar el trident al servei de l'equip, cosa que significa destacar la figura de Messi, tornar a lliurar-se al 10.

I a partir del 10 i dels migcampistes, i no pas del trident, normalment el joc flueix millor perquè Neymar juga d'11 i Luis Suárez de 9, peces d'un col·lectiu i no membres d'una única part de l'equip. El Barça sempre es reinventa a partir de Messi.