Un juvenil rescata el Barça davant de l’Hèrcules

Molt desfigurat i esbravat, el Barça es va passejar mandrós pel Rico Pérez. Inofensiu, va signar un empat amb un equip de Segona B perquè un jove prometedor com Aleñá va decidir xutar des de fora de l'àrea, una rematada inèdita al catàleg blaugrana, i va igualar un gol de Mainz que va retratar el desplegament dels suplents de Luis Enrique. Els blaugrana van ser un escamot d'anònims davant d'un rival que es va batre amb seriositat i ordre, tal com va prometre Tevenet. El resultat va avalar el pla de l'entrenador local i va certificar la depressió del Barça, que ara mateix viu en terra de ningú, pendent exclusivament de l'arribada del Madrid al Camp Nou.

El partit va resultar insuportable per la quietud del Barça i l'expectativa de l'Hèrcules. Els blaugrana van tocar sense malícia ni profunditat, com si la possessió de la pilota no anunciés la possibilitat d'enfocar la porteria contrària, sinó la seguretat de no ser atacat, circumstància que va afavorir la defensa dels blanc-i-blaus. Arribats al descans, no s'havia comptabilitzat ni una ocasió de gol malgrat els interessants moviments d'Alcácer. El davanter es desmarcava, s'oferia, carregava amb les faltes i amenaçava a rematar a la porteria d'Iván. No hi havia manera, però, que xutés ni tampoc que s'associés amb Arda o amb Denis. Els únics ensurts van venir quan els blaugrana van perdre la pilota i van habilitar la contra de Gaspar. L'Hèrcules tampoc va apuntar a Cillessen.

No és fàcil guanyar un metre i preparar la cama quan es juga al peu com va fer el Barça. Ningú regatejava ni desequilibrava, sinó que els uns i els altres jugaven a costa dels errors del contrari, especialment els futbolistes de l'Hèrcules, que tancaven amb una línia de cinc i s'obrien a l'espai amb Mainz.

Va haver-hi un moment en què va semblar que es disputava un partit furtiu pel silenci dels futbolistes i el recolliment de l'afició del Rico Pérez. Fins que Gaspart va despertar Cillessen en un lliure directe i poc després Mainz va empènyer a la xarxa amb el pit un centre des de l'esquerra de Salinas. El gol va mostrar la desídia i el desinterès del Barça i l'aplicació de l'Hèrcules perquè la pilota es va passejar per l'àrea petita sense que ningú hi fiqués ni el peu ni el cap fins que va arribar al tòrax de Mainz.

Al rescat blaugrana va acudir un jove molt prometedor, el migcampista Aleñá, que va deixar anar un xut amb l'esquerra des de fora de l'àrea i va sorprendre Iván Buigues. Acomodats com estaven els més veterans, reiteratius a tocar i tocar, Aleñá es va despenjar amb un xut de mitja distància, un recurs molt oblidat al Barça. De vegades, quan la fórmula pròpia no funciona, s'imposen solucions convencionals, cap de tan resolutiva com la de xutar a porteria, per aconseguir l'1-1.

La dimissió d’Alcácer

L'activitat dels migcampistes blaugrana va contrastar amb l'apagada d'Alcácer. Fatigat, l'Hèrcules va retrocedir una mica i el Barça va controlar la pilota amb André Gomes. Luis Enrique va refrescar l'equip i va donar descans a Umtiti, segurament un dels pocs que ahir van jugar i tenen opcions de participar en el clàssic del Camp Nou. Aleix Vidal, acabat de casar, va continuar percudint des de la banda dreta i Marc Cardona, l'ariet del filial, rebel i atrevit, va tenir més opcions de marcar que no pas Alcácer, encongit. No hi va haver notícies del valencià en la represa i els fitxatges de la temporada van sumar una nova jornada sense anotar cap gol, redimits per Aleñá, un juvenil de 18 anys que juga al Miniestadi i que ahir va salvar la cara d'un Barça desorientat.

L'equip blaugrana no surt  de l'empat a la Lliga i a la Copa. No queda més remei que esperar la cita de dissabte i calibrar el futur del Barça en funció de la seva sort davant del Madrid.