Fillon serà el candidat de la dreta a la presidència de França

Entre crits de victòria dels seus seguidors, Fillon va prometre ahir a la nit “la veritat i fets” davant de l'actual mandat “patètic” de François Hollande. Va dedicar una amable salutació als seus dos principals rivals, Alain Juppé i l'expresident Nicolas Sarkozy, perquè “el que ens uneix és molt més important que els que ens divideix”.

“Felicito Fillon per la seva àmplia victòria”, va assumir Juppé, abans de desitjar-li el triomf a les presidencials de l'any que ve. “Li dono el meu suport”, va afegir.

Dels prop de 4,3 milions de votants, a Fillon l'han votat el doble d'electors que a Juppé. Aquest, que havia partit com a favorit en aquest procés, va enfonsar les seves expectatives amb un programa centrista i, segons els sondejos finals, amb el to agre i insultant que va emprar en la recta final després de veure's superat pel seu rival. Fins i tot en plena jornada electoral, Juppé va dir després de votar que contra ell hi ha hagut una campanya “calumniosa i immunda”.

L'inèdit experiment dels conservadors –feien primàries per primera vegada en la seva història– ha demostrat que la dreta està molt mobilitzada i polititzada. Diumenge va votar el 10% de tot el cos electoral del país, quan en les primàries de l'esquerra fa cinc anys van participar-hi 2,8 milions. L'èxit dels conservadors en aquest terreny ha estat incontestable.

Amb un líder fort i legitimat a les urnes, la dreta francesa es llança de ple a la reconquesta de l'Elisi, d'on va ser desbancada el 2012 per l'actual president, François Hollande. Per fer-ho, ha preferit un candidat conservador, ortodox i catòlic com el més adequat per afrontar els problemes d'una França bloquejada per la crisi econòmica i colpejada pel terror gihadista.

Militants i simpatitzants del partit de la dreta, Els Republicans, han entès que aquest nou líder radical és l'adequat per derrotar Marine Le Pen, la candidata de l'ultradretà Front Nacional que, segons tots els sondejos, estarà en la segona volta de les eleccions presidencials del maig. “Té el pitjor programa social”, va dir ahir a la nit Le Pen després de conèixer el resultat. “L'esquerra és el fracàs i l'extrema dreta, la fallida”, va assenyalar Fillon, ja guanyador.

Amb Fillon  torna una dreta menys estrident que la de Sarkozy, però més tradicional, més dura

Amb ell torna una dreta menys estrident que la del fracassat Nicolas Sarkozy, eliminat en la primera volta en contra de tots els pronòstics, però més tradicional, més dura, sense complexos. És la dreta francesa catòlica (el 60% dels seus votants ho són), nerviosa per la frenada econòmica i espantada per una suposada crisi d'identitat en un país multicultural atacat pels gihadistes.

En aquests conceptes ha basat Fillon la seva campanya, amb el suport en la segona volta fins i tot del seu declarat enemic Sarkozy. El seu programa econòmic i el de Juppé han estat similars, tot i que el del primer és més liberal, més thatcherià, com l'han qualificat els assessors del segon. Però la diferència més gran és el catolicisme militant de Fillon, el seu exhibicionisme. Ha reiterat que l'avortament, amb una llei que està en vigor des de fa 41 anys, “no és un dret fonamental”, malgrat que així figura en la norma ampliada fa dos anys, que no preveu canviar.

Fillon ha assumit que el seu programa era “més radical” –“extremadament tradicionalista”, li va etzibar el seu rival– i vol un referèndum sobre el repartiment europeu de migrants; els que arriben a França, diu, han d'“assimilar la seva herència” i els seus valors.

“No és que siguis el millor; ets l'únic”, explica Le Figaro que li havia dit a Fillon el també expresident Valéry Giscard d'Estaing. Contra tot pronòstic, ha acabat tenint raó.

Després de la celebració d'aquestes primàries, el partit d'Els Republicans –abans Unió per un Moviment Popular (UMP)– entra en una nova fase històrica. Per primera vegada, el candidat és escollit per les bases i els simpatitzants, no per l'aparell del partit. De fet, aquest experiment ha estat una derrota total per a l'aparell, per a l'aspirant Sarkozy.

Fillon serà ara l’encarregat d’organitzar i gestionar tota la maquinària del partit per arribar a l’Elisi

L'excap de l'Estat va aconseguir fa dos anys la presidència del partit per utilitzar-la a favor seu com a futur candidat, però ha estat una maniobra fracassada. De fet, ha triomfat l'aspirant que ha treballat des de fa tres anys les bases poble per poble, i no qui ha fet una campanya amb la capa i la imatge de president in pectore, com ha fet Juppé.

Fillon serà ara l'encarregat d'organitzar i gestionar tota la maquinària del partit per arribar a l'Elisi, i d'unir les mal avingudes famílies que han conviscut en el partit liderades per uns dirigents que s'han traït i enganyat des que fa quatre anys van perdre el poder. Sarkozy va tornar prometent la unitat d'Els Republicans. Els seus electors li han respost dient que prefereixen que sigui Fillon qui lideri aquesta unitat.

A l'esquerra es veu lluny aquest escenari. Hollande encara dubta si presentar-se o no. Diversos polítics propers l'empenyen a no fer-ho, mentre que el seu primer ministre, Manuel Valls, multiplica les seves declaracions presentant-se com el millor relleu. Sigui qui sigui, li esperen unes primàries al gener. Al voltant, altres dirigents de l'esquerra presenten desunits les seves pròpies candidatures en un clima de derrota anunciada.

Només el radicalisme de Fillon els dóna ara als progressistes de l'esquerra una petita esperança de crear una alternativa a la imponent embranzida de la dreta i la ultradreta.