La Reial va ser el mirall del Barça

No hi ha estadi més impossible per al Barça que Anoeta. A una col·lecció dolorosa de cinc derrotes, una de tan cruel que va provocar la destitució de Zubizarreta, hi va afegir ahir un empat vergonyós per la superioritat futbolística de la Reial i pel pobre joc de l'equip de Luis Enrique. El partit i la jornada van ser un inventari de calamitats que deixen el Barça molt mal parat.

Hi ha alguns símptomes preocupants al voltant de la vida del club, com la dimissió de la vicepresidenta econòmica, Susana Monje, i també es perceben anomalies al vestidor, poques de tan vergonyoses com que un jugador de la plantilla (Aleix Vidal) es casi en vigílies d'un partit (divendres a Almeria) amb el permís de l'entrenador (Luis Enrique). I l'equip s'ha estirat tant a la Lliga i la Champions que es va trencar a Sant Sebastià. No es recorda cap partit pitjor en l'inventari del trident que formen Messi, Luis Suárez i Neymar. Encara que el 10 va marcar, després d'una excel·lent jugada de l'11, superat l'accident que va patir al matí quan anava a la ciutat esportiva amb el seu Ferrari, els davanters van disputar un partit que no tenia res a veure amb el dels migcampistes i encara menys amb el dels defenses i de Ter Stegen.

Cap jugador expressa millor el desconcert que Ter Stegen, amb un joc que viu una involució molt perillosa des de Vigo

Cap jugador expressa millor el desconcert que el porter alemany, amb un joc que viu una involució molt perillosa des de Vigo. Ha perdut seguretat, no troba la línia de passada i xuta la pilota com si fos el porter de qualsevol equip —ahir va fer fins a 21 passades llargues—, no precisament del Barça. El trident ha afavorit la simplificació del ric joc del Barça. Els fins migcampistes s'han convertit en maratonians i els defenses es treuen la pilota de sobre com els anglesos, convençuts els onze que els partits es resolen a les àrees, sobretot a la contrària per l'omnipresència de Messi.

El futbol és més frontal i vertical, el contraatac s'imposa a l'atac i l'entrega al trident resulta tan absoluta que s'han oblidat les obligacions col·lectives i el sentit d'equip, que porta a ajuntar les línies, a imposar-se en els duels individuals i a conquistar la pilota, fins i tot quan el contrari és la Reial. El Barça no sap què ha de fer amb la pilota, els jugadors no es mouen ni s'ofereixen i els davanters es despengen a Anoeta i al Camp Nou. La millor de les plantilles que ha tingut Luis Enrique és la que de moment juga pitjor al futbol des de l'arribada del tècnic asturià a la banqueta del Camp Nou.

Encara que els blaugrana ja feia temps que flirtejaven amb el marcador, la Reial va delatar la trampa en què ha caigut el Barça. Eusebio, un tècnic format al Camp Nou, hereu de Rijkaard i exjugador de Cruyff, destituït de mala manera quan entrenava el Barça B i Bartomeu va preferir donar la raó als díscols nois del Miniestadi, va expressar amb la Reial en què consisteix el joc de posició, possessió i pressió, de control i jerarquia, que constitueix precisament la identitat i l'estil del Barça. Aquest és el motiu pel qual l'empat va resultar calamitós i alarmant amb vistes al clàssic de dissabte al Camp Nou, ja amb Iniesta a l'equip de Luis Enrique. El contrast va resultar tan brutal que convida a pensar en una reacció del Barça, angoixat i trist a Sant Sebastià. Ja no hi ha cap excusa que valgui després del fiasco d'Anoeta. La Reial va ser el millor mirall per al Barça.