La nova gramàtica catalana: més flexible i atenta a les varietats dialectals

Més descriptiva que normativa; col·lectiva i consensuada, amb totes les varietats dialectals possibles, on no hi ha l’expressió “això és correcte; això és incorrecte”, “més diversa i democràtica”; fins i tot, “nacional”. Aquests són els qualificatius amb què els responsables de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) han emmarcat la naturalesa de la Gramàtica de la llengua catalana, nova fita cultural del català que arriba 98 anys després de la que va elaborar Pompeu Fabra el 1918 i que marcava la pauta fins ara. Tot això, des d'aquest dimecres, ja es pot comprovar a les llibreries, a partir de les 1.481 pàgines que componen una obra de la qual s’han imprès 4.000 exemplars i que es ven a 74 euros.

“Negarem o potenciarem uns parlants per sobre d’altres? És tan català el català central com el valencià”, ha dit Manuel Pérez Saldanya, encarnació de l’esperit que destil·la la nova obra: valencià, professor de la Universitat de València, és el director de l’Oficina de Gramàtica de la Secció Filològica de l’IEC i un dels directors de l’obra, juntament amb la catalana Gemma Rigau, presidenta de la Comissió de Gramàtica.

En un ambient molt més relaxat que quan no fa ni un mes es va presentar l’Ortografia, més polèmica, el missatge, formulat des de diferents fronts, era unívoc: és la gramàtica de tots els catalanoparlants, de Girona a Alacant i de la Franja a les Balears. “Hem fet una apropiació de la varietat dels altres per contribuir a una llengua comuna; així, reforcem la identificació de la llengua i el sentit d’unitat i pertinença a una llengua; en aquest sentit, és una gramàtica més nacional”, ha resumit la presidenta de la Secció Filològica, Maria Teresa Cabré.

Que l’actual gramàtica, a diferència de la que va elaborar Fabra, amb un esforç titànic però individual, el 1918 (i que l’IEC va adoptar com a seva, i que va reeditar fins el 1933), sigui fruit d’una tasca col·lectiva ha ajudat a aconseguir aquesta mirada coral i generosa. L’obra, amb 35 capítols, dividits entre fonètica i fonologia, morfologia i sintaxi, incorpora les solucions avalades per la tradició i el prestigi social que, fins ara, no tenien reconeixement normatiu. Així mateix, afegeix aportacions que el mateix Fabra va fer posteriorment en les seves Converses filològiques o en la seva gramàtica ja pòstuma. A tot això, s’han afegit aspectes d’estudiosos com Francesc de Borja Moll, Manuel Sanchís Guarner, Antoni Maria Badia i Margarit i Joan Solà, entre d’altres. Amb una precisió estudiada, gramàtics de tot arreu.

La flamant obra no varia gaire, en qualsevol cas, del que va deixar establert Fabra. “Ni s’allunya ni contradiu en res la gramàtica que ha funcionat fins ara”, ha tornat a resumir Cabré. L’actual, això sí, no conté l’ortografia, com sí que va fer Fabra, i està més marcada per la sintaxi, que ocupa gairebé dues terceres parts del contingut.

Descrivint quines diferents opcions existeixen i es fan i recomanant si potser una forma o una altra segons si l’ús és col·loquial o formal, la nova gramàtica es mostra molt generosa en bona part de les novetats. “La variació sintàctica és més àmplia que la que va fer Fabra”, admet Pérez Saldanya. És el cas de les preposicions per i per a (que només el valencià, el tortosí i el català nord-occidental distingeixen, una cosa que la llengua formal també fa) o l’ampliació dels verbs que Fabra va enumerar que en oracions d’infinitiu podien anar enllaçades (“És costum a Catalunya de regalar llibres i roses per Sant Jordi”). També recull les fraccions horàries en el format del Principat a quarts (dos quarts de vuit) o a la manera valenciana i balear (les set i mitja).

Malgrat aquest esperit obert, Rigau defensa que la nova gramàtica també és descriptiva: “Que sigui flexible, que fugi de qualificar com a correcte o incorrecte no vol dir que no prescrigui: no s’han fet llistes de construccions si sí o si no, però és evident que si es diu que una determinada construcció és de l’àmbit col·loquial, ja es dedueix que en un llenguatge formal no és correcta”.

Els avenços tecnològics permetran que de la base de dades informatitzada ingent des de la qual s’ha treballat l’obra surtin, almenys, dos fills: una Gramàtica essencial de la llengua catalana, més desposseïda d’explicacions i amb més profusió de gràfics, que apareixerà en versió digital a començaments del 2018, i una tercera, encara més bàsica, amb mires educatives. No es preveu, en canvi, que se’n derivin gramàtiques específiques a partir de les varietats dialectals. “Treballem per al conjunt de la llengua catalana; si aquesta Gramàtica ajuda a conèixer-nos millor entre els territoris de parla catalana i aconseguir que s'apropin més, ja serà un gran què”, han dit gairebé a l’uníson els ponents. La gramàtica és clara.