La lectura dels noms dels 130 assassinats trenca el silenci de París
Hollande descobreix set plaques als llocs atacats pels gihadistes en presència de familiars de les víctimes
Fa un any que París i tota França van entrar en una altra època. La de la por, la del terror en veure's en primera línia de guerra. Els carrers de la capital van quedar tacats de sang amb els cossos dels 130 assassinats per un multicomando gihadista. Els noms de cadascuna de les víctimes, majoritàriament joves que gaudien de l'oci i la festa, han ressonat el matí d'aquest diumenge amb una dramàtica força perquè la seva memòria no s'oblidi.
“Visca la tolerància, visca la intel·ligència, visca França”. Ha estat el final de l'únic discurs escoltat en aquest també homenatge als assassinats fa 12 mesos. L'ha pronunciat el fill de la primera víctima, Manuel Dias, un migrant portuguès que era prop de l'Estadi de França, on aquell dia jugaven les seleccions de França i Alemanya.
Tens però serè, el jove ha recordat que aquella nit va sentir que tres suïcides s'havien fet explotar al costat del camp de futbol, però que es va sentir alleujat en saber que només havia mort un aficionat. “Res va tornar a ser com abans”, ha dit, quan es va assabentar que el mort era el seu pare. Per al jove, “l'única solució” al problema del terrorisme que ara amenaça França passa per “la tolerància, la intel·ligència i l'educació dels joves”.
En els set llocs atacats figuren des d'aquest diumenge set plaques amb els noms dels morts. Davant els seus familiars, amics i ferits en els atacs, el president François Hollande ha destapat amb amb l'alcaldessa de París, Anne Hidalgo, els llistats de les víctimes. Per exprés desig de les associacions de familiars, el cap de l'Estat no ha pronunciat cap discurs. Ja ho havia fet la nit anterior. “Ja no som com abans”, havia dit poc abans que Sting actués a l'emblemàtica sala Bataclan, convertida en el símbol de la massacre.
Davant aquesta sala, on tres gihadistes suïcides van matar 90 persones, Hollande ha destapat poc després de les 11.00 la setena i última placa. Després, els noms dels assassinats al lloc, 90 cops als sentiments dels que els han escoltat. I després, el minut de silenci. Aquest silenci en el qual París es va sumir aquella nit i que encara no s'ha trencat des de fa un any.
Sobre la firma
