Puigdemont: “Luján va canviar la mirada sobre la gastronomia”

A Néstor Luján (1922-1995) li agradava tant, o més, la sobretaula que la taula. Periodista, escriptor i gastrònom, l’Acadèmia Catalana de Gastronomia i Nutrició li ha retut avui un homenatge que ha presidit Carles Puigdemont. En el discurs de cloenda, el president de la Generalitat ha reivindicat el paper de Luján a l’hora d’encetar un canvi cultural, “d’impulsar una revolució cultural de cocció lenta”. “Luján era una de les persones no resignades que van decidir que aquest país s'havia d’enriquir en tots els aspectes i, des de la cultura, va canviar la mirada sobre la gastronomia”, ha dit Puigdemont. Un canvi que ha portat a una transformació rotunda de Catalunya en aquest aspecte, tant en el terreny de la producció, del comerç (“tenim autèntiques joieries de l’aliment”), la restauració i la interacció de la creació culinària amb altres expressions culturals com, per exemple, la plàstica. Puigdemont ha reivindicat aquella generació que ens va treure de la pobresa social i cultural. Un símptoma d’aquest canvi, ha conclòs, és que fa quaranta anys “a un dinar com el d’avui hi hagués anat, com a molt, el conseller d’Agricultura, i avui hi és el de Cultura”.

L’homenatge ha consistit en un dinar a Via Veneto servit per aquest restaurant, l’Hispània i la Torre del Remei que han elaborat alguns dels plats preferits de Luján (mongetes amb morro i orella, bolets amb botifarra esparracada, gigot fet al forn 7 hores...). Carles Vilarrubí, l’actual president de l’Acadèmia, que va fundar i presidir Luján, ha manifestat la voluntat de la institució de renovar-se generacionalment i de millorar el seu paper en el debat cultural. Ha acabat el seu discurs amb un brindis que freqüentava Luján, “per l’amor i la llibertat”. Miquel Espinet ha recordat la trajectòria de Luján i en particular els articles que signava a Destino com a Pickwick, en honor del personatge de Dickens. Articles on es barrejava la cuina amb l’antropologia o la història i que són fundacionals d’una nova manera d’entendre la crítica gastronòmica. El seu amic Juan Perucho els va publicar a l’editorial Tàber.

Sempre obert a les temptacions de la bona taula, Espinet ha recordat que era molt exigent en aquest aspecte. “Una vegada li van servir un conyac sense preguntar-li quin volia i quan el va veure li va recriminar al cambrer, amb indignació un punt teatral, que amb això no es rentaria ni els peus”.

Luján també va ser periodista i va arribar a dirigir la revista Destino (direcció que va deixar obligat per una sentència del Tribunal d’Ordre Públic l’any 1969). Posteriorment en va ser director adjunt fins l’any 1975, quan Jordi Pujol va comprar la revista fundada per Josep Vergés. Només va durar cinc anys més.

A l’homenatge hi han assistit prop de cent persones entre familiars de Luján, amics, membres de l’Acadèmia, i representants del món cultural i mediàtic.