La dreta catalana es reorganitza per omplir el buit que ha deixat CiU

El pas ideològic a Catalunya el marca l'esquerra. No només és d'esquerres el discurs dels Comuns –amb l'Ajuntament de Barcelona al capdavant–, també hi ha una hegemonia de paràmetres tradicionalment socialistes a la Generalitat. Junts Pel Sí (JxSí), la coalició de govern entre ERC i l'antiga CDC –ara PDECAT–, i la seva cohabitació amb la CUP estan determinats per un discurs intervencionista davant la crisi econòmica però també per debats ideològics que irriten la dreta independentista, des del conflicte palestí al qüestionament d'un hipotètic exèrcit català. Sectors del liberalisme econòmic i del conservadorisme moral comencen a organitzar-se per recuperar l'espai perdut.

La primera alarma la va fer saltar el 2015 Llibergència, plataforma liberal al PDECAT, davant dels repetits senyals contraris al seu credo des de les seves files. Senyals com les paraules del 10 de novembre del 2015 per part l'expresident Artur Mas, quan va dir al Parlament responent a Catalunya Sí Que Es Pot: “En aquests darrers tres anys a Catalunya s’han creat més impostos nous que en els darrers trenta, i ho ha fet un govern presidit per mi, i en temes molt sensibles des del punt de vista social, i per a finalitats socials, i per a finalitats mediambientals, impostos que mai ningú s’havia atrevit a crear”.

Moviment dins del PDECAT

Des d'aleshores han sorgit veus des dels sectors liberals de CDC-PDECAT contra una major intervencionisme públic. El conflicte més recent l'ha protagonitzat Montserrat Candini, dirigent del PDECAT i portaveu de Salut de JxSí, que ha defensat les privatitzacions en l'àmbit sanitari –en contra dels plantejaments d'ERC i del conseller, Toni Comín– com una garantia del servei públic. Llibergència ha estat activa en el debat intern del PDECAT per influir en la composició ideològica del nou partit. A principis del 2015, Llibergència va estrenar un butlletí que rebia la militància de CDC, amb un missatge del portaveu de Llibergència, l'exvicepresident dels Liberals Europeus (ALDE) Marc Guerrero: “No ens hem de deixar enganyar per falses etiquetes des de la dreta o des de l'esquerra. Nosaltres creiem en el lliure mercat, en el potencial de les empreses i del sector industrial, i amb la mateixa contundència creiem en la igualtat d'oportunitats i en la necessitat d'assolir una societat del benestar. Cal menys Estat i més societat”.

Llibergència va organitzar un sopar al setembre amb la coordinadora general del PDECAT, Marta Pascal, esdeveniment que es va aprofitar per anunciar la creació durant el darrer trimestre del 2016 de l'Institut Liberal, “per influir en el procés constituent català”. Membres de Llibergència com Guerrero o Toni Florido també han donat suport a una altra plataforma de liberals independentistes, el Col·lectiu de Catalans Lliures (CCL). Un dels seus impulsors, Eric Herrera, va explicar a La Vanguardia la “missió immediata” del CCL: “Treure de l'ostracisme en què es troben a Catalunya les idees liberals. Hi ha una confusió total i absoluta sobre el liberalisme, a més d'un mainstream ideològic ocupat de forma quasi absoluta per una socialdemocràcia que frega el marxisme. El populisme s'ha fet amb el pilar central del debat públic”.

“Iniciativa privada sense traves”

El manifest fundacional del CCL compta amb uns 450 suports, alguns coneguts activistes de l'independentisme com l'historiador Quim Torra, els columnistes Jordi Graupera i Toni Aira, l'editor del diari digital Directe!, Joan Puig, el fundador del Cercle Català de Negocis Ramon Carner, el cap de premsa de l'ANC, Adrià Alsina, o l'agitador de les xarxes socials Mark Serra. El text de CCL proposa idees que xoquen amb ERC i amb els sectors socialdemòcrates i socialcristians del PDECAT: “No creiem en l'igualitarisme imposat; pensem que una societat lliure, on la iniciativa privada es pugui desenvolupar sense traves i la riquesa generada pels individus es quedi a les seves butxaques, és la millor garantia de benestar i prosperitat.” “Els impostos s’han de reduir i limitar amb l'únic objectiu de sustentar un mínim Estat subsidiari”. “Defensem un model de mercat laboral flexible, on sigui fàcil contractar i acomiadar, i on la mobilitat sigui elevada”. “Valorem la lliure competència, també en l'educació, com a motor de l'excel·lència”.

Alguns dels noms més destacats del CCL són també membres adherits de la Fundació Catalunya Oberta, l'entitat liberal fundada per Lluís Prenafeta, propera a l'antiga CDC: persones com l'exdiputat de CiU Feliu Guillaumes, Marc Guerrero, Jordi Graupera, Ramon Carner o l'escriptor Enric Vila, entre d'altres.

Pescar el votant de la vella CiU

La dreta catalanista no independentista també s'està reorganitzant. El cas més destacat és el Moviment Lliures, una organització liderada pels exdiputats de CiU Xavier Cima, Rogera Muntañola y Antoni Fernàndez Teixidó, que també va ser membre de Llibergència. Lliures aspira a ser un partit que capti el votant conservador i no independentista de la difunta CiU. “El procés independentista no ha assolit cap dels seus objectius finals i tanmateix ha reforçat les forces d’esquerres i populistes. Malauradament, els partits tradicionals, incapaços de fer front a aquesta amenaça, han abandonat la defensa activa de les llibertats i del bon govern”, diu el manifest fundacional de Lliures.

La fallida d'Unió ha obert la porta, confirma un portaveu del partit, a estudiar “reinventar Unió” a partir de la fundació del partit, l'Institut Coll i Alentorn. La idea d'aquesta iniciativa que promouen “amplis sectors de la militància és mantenir viu l'humanisme socialcristià d'Unió i plantar cara a un govern marcat per la CUP i a un possible retorn d'un tripartit d'esquerres, establint aliances amb altres forces”.