Les funeràries demanen una llei estatal que reguli la destinació de les cendres

La decisió de l’Església catòlica de prohibir la tinença a casa o l’escampament de les cendres d’un difunt fora del cementiri ha generat la reacció de la patronal espanyola d’empreses funeràries. Panasef ha insistit a l’Estat que finalment abordi l’aprovació d’una legislació estatal sobre aquest tipus de serveis, postergada en diverses ocasions, i que reguli entre altres coses la destinació final de les restes provinents de les cremacions.

“El sector necessita una llei nacional, consensuada per totes les parts, que ens permeti treballar en igualtat de condicions i en la qual es defensin els drets de les famílies que necessitin els nostres serveis”, ha demanat Juan Vicente Sánchez-Araña, el president de la patronal. Aquesta norma, han demanat des de Panasef, hauria de tenir en compte l’aspecte sanitari de l’empresa funerària.

La congregació per a la Doctrina de la Fe, l’antiga Inquisició, va presentar ahir la Instrucció Ad resurgendum cum Christo que en reemplaça una del 1963 i on estableix noves mesures per evitar qualsevol “malentès panteista, naturalista o nihilista”. Si bé l’Església accepta la cremació insisteix que prefereix la sepultura tradicional dels cossos, però prohibeix que les cendres siguin escampades a la naturalesa, conservades a les llars o convertides, per exemple, en diamants o arbres. Les cendres, segons el document s’han de mantenir “en un lloc sagrat, és a dir, al cementiri o en una església”.

Panasef va presentar ahir un informe sobre el sector en el qual revela que la cremació a Espanya segueix sent una opció poc popular. Ara només representa el 36% dels serveis, si bé hi ha una diferència entre el món urbà i el món rural. A les capitals de província, per exemple, la incineració arriba al 50% i a les grans ciutats supera el 70%. L’any passat van morir a Espanya més de 422.000 persones i se’n van incinerar gairebé 152.000. Espanya és el país europeu amb més forns i la capacitat instal·lada triplica la utilitzada.

La falta d’una llei estatal és una de les causes que el sector assenyala quan se li pregunta per la diferència de cost en els sepelis entre comunitats autònomes. No va ser fins al Govern de José María Aznar que el sector es va liberalitzar, però les empreses denuncien que els municipis poden determinar certes condicions per prestar el servei, fet que redueix la capacitat d’operació. La Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) ja ha alertat en diverses ocasions de la violació de la unitat de mercat. Només Catalunya té una llei pròpia sobre el tema.

La patronal ha recordat que la feina de les empreses finalitza una vegada que es lliuren les cendres dels morts i, per tant, no té control de la seva destinació, tret que es dipositin als cementiris. El cost d’un nínxol per al cos o les cendres representa gairebé una cinquena part del cost total del servei funerari. Fonts del sector asseguren que pràctiques com convertir les cendres en diamants són molt anecdòtiques.