Messi castiga un erràtic Manchester City

A Messi li encanta jugar contra Guardiola, segurament per una qüestió de gratitud i també per recordar que és el fil conductor de la història més brillant del Barça per sobre de qualsevol president, jugador i entrenador, fins i tot de l'avui tècnic del City. Ningú va entendre millor el 10 que Guardiola, inflexible fins i tot amb Ibrahimovic, perquè l'argentí triomfés com a fals 9. Guardiola va convertir Messi en un futbolista més golejador i també més egoista i, com a tal, insaciable, incapaç de reconèixer el seu propi pare al Camp Nou. Autor de tres gols, Messi no va tenir pietat de l'erràtic, càndid i generós equip de Guardiola.

El tècnic va quedar assenyalat per la suplència d'Agüero i vençut per un error majúscul de Bravo i una caiguda de Fernandinho, per no sumar-hi una pèrdua de De Bruyne i una mala passada de Gündogan. Moltes calamitats per a un equip en formació, massa tendre per enfrontar-se a un rival veterà, punyeter i insaciable com el Barça. Ni tan sols el reguitzell de lesions que va castigar fins i tot Piqué va temperar els blaugrana, molt esforçats i responsabilitzats, entregats al coratge de Mascherano, a l'atreviment d'un excel·lent Ter Stegen, a la llum d'Iniesta i al botí de Messi. El 10 va castigar sense clemència l'equip de Guardiola després d'una nova exhibició d'estelades al Camp Nou.

Agüero a la banqueta

Els partits del Barça contra Guardiola comencen molt ràpid i no s'acaben mai, sobretot a Barcelona. Algunes vegades arrenquen fins i tot abans que el sorteig aparelli els equips, continuen de forma encesa a les sales de premsa i després es juguen als vestidors, quan els entrenadors canten les alineacions i sorprenen amb decisions com les de dimecres, en què Sergi Roberto va caure de la convocatòria i Guardiola va deixar a la banqueta el Kun Agüero. No va ser una decisió qualsevol perquè Luis Enrique va perdre els seus laterals titulars, desbancat també molt ràpid Alba, mentre el City guanyava un migcampista amb Gündogan.

El control semblava que fos cosa dels peus de l'equip de Guardiola. Messi, mentrestant, passejava i mirava com si no fos al camp, aliè a la tàctica i, no obstant això, pendent del partit, expectant amb els detalls, únic en la lectura del joc, intuïtiu quan va advertir que Mascherano lluitava de valent en el marcatge de Nolito. El 10 es va recolzar en Iniesta per traçar una contra vertiginosa que va acabar amb una rematada celestial després d'esquivar Bravo i que caigués Fernandinho. El brasiler va relliscar i Messi no va perdonar a la porteria del gol sud del Camp Nou. El gol era una jugada episòdica en un partit difícil de jugar pel Barça i el City.

No hi havia un equip que dominés, ni tampoc que jugués millor, i encara menys que desequilibrés, els dos lligats a la pressió de la sortida de la pilota, amb les banquetes molt pendents del desplegament dels seus futbolistes: els anglesos no s'associaven bé i els blaugrana sortien malparats en les pilotes dividides; Piqué tampoc va aguantar i va cedir el seu lloc a Mathieu. El canvi es va dilatar tant que si Gündogan no va marcar va ser per una aturada esplèndida de Ter Stegen. Mathieu va aparèixer i el Barça va formar una defensa improvisada amb tres esquerrans i amb Mascherano al lateral dret. El partit convidava a un atac sense concessions del City.

Al líder anglès, no obstant això, li faltava contundència per rematar la seva productivitat i el Barça en tenia prou amb Messi per amenaçar Bravo. Encara que la pilota rondava el marc de Ter Stegen i l'àrbitre no va considerar voluntària una mà de Digne, la millor oportunitat la va tenir Luis Suárez, habilitat per l'argentí i intimidat pel porter del City. Els blaugrana no trobaven la línia de passada i De Bruyne no funcionava com a 9. A falta de futbol, el duel va quedar a mans d'un nou accident, d'una acció insospitada o si es vol previsible, com va ser l'error de Bravo quan va jugar malament una pilota en llarg per a Mathieu i va habilitar la rematada de Suárez.

Al porter no li va quedar més remei que rebutjar la pilota amb la mà fora de l'àrea, perquè el xut de l'uruguaià anava en direcció al marc, i es va guanyar l'expulsió al minut 52. La inferioritat numèrica va obligar el City a replegar-se, una circumstància que a Messi no li va passar desapercebuda. De Bruyne va perdre la pilota a peus de Busquets, i Iniesta va comparèixer altre cop per connectar amb el 10, infal·lible des de la frontal de l'àrea davant de Caballero. El recital de Messi va continuar després d'una pífia de Gündogan i Stones, que van deixar Luis Suárez en situació d'avantatge perquè assistís el 10.

A Leo va rebre un penal de Kolarov, que l'argentí va delegar en Neymar. El brasiler va quedar retratat en una paradinha sense fi que va propiciar l'encert de Caballero. L'error, no obstant això, va fer enfadar l'11, que es va recuperar amb un quart gol molt bonic, la millor manera de certificar la superioritat i autoritat del Barça, que es va trobar amb un marcador insospitat, afavorit per la benevolència del City. Els blaugrana són avui un equip ja fet, tenaç i amb ofici, que es vesteix de mil i una maneres en funció del rival i del partit perquè sap que té la Pulga, el 10 que Guardiola va convertir en el clàssic golejador o 9. Messi no es va equivocar en cap moment i, en canvi, el City es va equivocar cada vegada.