El PSC proposa que Espanya sigui una federació que reconegui la plurinacionalitat

Els socialistes catalans segueixen marcant perfil propi i proposen que la reforma de la Constitució transformi Espanya en una federació que reconegui “el seu caràcter plurinacional, juntament amb el reconeixement de Catalunya com a nació”, així com els seus drets històrics. La proposta socialista que es votarà aquest dijous al Parlament va molt més enllà de la Declaració de Granada que va aprovar el consell territorial del PSOE el 2013.

La proposta sobre la reforma federal de la Constitució és una de les 18 resolucions que ha presentat el PSC i que es votarà aquest dijous, juntament amb les de la resta de grups, com a colofó al debat de política general del Parlament. El text advoca per establir un “pacte constituent” que permeti transformar l’Estat –no es parla en cap moment d’Espanya– en “un Estat federal integrat per diversos ens federats, que adoptaran la denominació i institucions que prefereixin”. El procés culminaria amb un referèndum que votarien els catalans i el conjunt d’espanyols.

El text també obvia la denominació actual de “comunitats autònomes”, encara que el diputat del PSC Ferran Pedret, redactor de la resolució, considera que “el nom no fa la cosa. A Canadà es diuen províncies i a Alemanya, estats”.

La proposta advoca pel “principi federal, a través de la mútua lleialtat entre les parts”, en referència al Govern central i als autonòmics, com la forma que ha d’inspirar “la solució als problemes existents i ha de resultar compatible amb el seu caràcter plural com a nació de nacions”. També es reclama que es reconeguin les “opcions polítiques i legislatives pròpies de cadascun dels ens federats”.

La resolució del PSC relata que els estatuts d’autonomia han generat un conflicte permanent de competències. Perquè això s’acabi es reclama que la nova Constitució enunciï en un primer bloc les competències de l’Estat i que atorgui totes les altres als ens federats. Un segon bloc hauria de referir-se a les competències estatals compartides i suprimir les clàusules actuals de prevalença, així com abordar les competències que corresponen a les singularitats derivades de “circumstàncies històriques o del caràcter plurinacional de l’Estat”.

En el cas concret de Catalunya, es proposa portar a la Constitució l’article 5 de l’actual Estatut d’autonomia que reconeix “el paper dels drets històrics com el fonament de l’autogovern de Catalunya”. De manera genèrica es proposa que l’Estatut sigui la Constitució dels ens federats i que en la seva aprovació només hi intervingui la comunitat corresponent i que el Tribunal Constitucional exerceixi el seu control.

El diputat Ferran Pedret admet que el document del PSC va més enllà de la Declaració de Granada. “Allà no s’entrava en la concreció i ara sí que s’hi entra”, assegura. El contingut de la proposta socialista, diu, és “el resultat de la fusió de tres anys de textos” redactats per la Fundació Campalans del PSC, però també per la Fundació Alfonso Perales del PSOE d’Andalusia. “Alguna terminologia és marca de la casa del PSC”, afirma Pedret.

Conflictes competencials

El text també advoca per convertir el Senat en un consell federal integrat per representants dels ens federats de manera proporcional: un mínim de tres membres, més un més per cada milió d’habitants. D’aquesta manera, es diu, es reduirien “dràsticament” els conflictes competencials amb el Govern central.

La proposta del PSC advoca igualment per “un règim del plurilingüisme millor en àmbit federal”, tant en la seva promoció i protecció com en el seu ús en totes les institucions i organismes federals.

Un altre dels apartats reclama la introducció d’“elements de democràcia directa i deliberativa”, desbloquejar les llistes electorals, fer un sistema més proporcional i facilitar la presentació d’iniciatives legislatives populars. Igualment es proposa el reconeixement d’un mínim vital davant situacions de “manca afectiva per al manteniment d’una vida digna” i una millor regulació de la família –incloses totes les formes de convivència–, així com la configuració constitucional del matrimoni, contemplant expressament el de persones del mateix sexe.