El Barça perd a la ruleta russa davant el Celta a Vigo

Al descans, la crònica ja estava escrita: el Barça no sap com jugar contra el Celta. Luis Enrique no encerta mai l'alineació i l'equip es perd irremeiablement a Balaídos. El partit de la temporada passada es repetia amb tanta exactitud i nitidesa que comprometia, i molt, els blaugrana de la mateixa manera que accentuava el mèrit de Berizzo. Encara que amb algun futbolista diferent, el pla del tècnic argentí funcionava d'una manera magnífica davant de la inanició del Barça. Els blaugrana, però, no escarmentaven i van entomar tres gols sense obrir la boca. Els celestes s'aplicaven en una fórmula que consisteix a convertir Busquets, segurament el millor migcampista centre d'Europa, en el pitjor futbolista del Barça.

No hi ha equip que despulli millor el Barça que el Celta, excel·lent en la pressió alta i les transicions, voraç a l'hora d'atacar les febleses de l'equip de Luis Enrique, un tècnic molt tossut, pel les coses bones i per les dolentes, sobretot a la Lliga. La intel·ligència dels gallecs contrastava amb la ineptitud del Barça. A Ter Stegen li cauen sempre els mateixos gols a Vigo. Hi ha un moment en què el porter s'equivoca en la sortida de la pilota i compromet Busquets: 1-0. Els blaugrana tampoc aconsegueixen desxifrar els desmarcatges de Iago Aspas, magnífic en el 2-0. I després els volants barcelonistes reincideixen en les pèrdues de pilota, fins a concedir un gol, com Arda en el 3-0.

Tres jugades molt seguides que van retratar el partit, mal jugat i mal pel Barça. La jornada i la classificació convidaven a jugar amb el millor equip contra el Celta. A Luis Enrique, no obstant això, li importa ben poc el que diran i es remet sempre al seu full de càlcul, que preveu rotacions per als interiors titulars i també per a un central, fins i tot quan el partit es disputa en un camp tan complicat com Balaídos just abans d'una jornada FIFA i la victòria garanteix el liderat de la Lliga. No semblava el millor dispositiu per més interès que hi posés Neymar.

El Celta va trigar molt poc a trencar el Barça per la meitat. Els migcampistes blaugrana no es van ajuntar bé per oferir-se i donar sortida a la pilota des de la defensa ni tampoc per assistir els davanters, aïllats i reduïts per la defensa de Berizzo. El mal posicionament i la falta de control del partit per part del Barça, que no desbordava i no encertava en les passades, van habilitar el desplegament del Celta, intens i efectiu davant de Ter Stegen.

El partit, no obstant això, es va capgirar vertiginosament després del descans amb Iniesta. El Barça es va convertir en el Celta i el Celta va passar a ser el Barça. Els blaugrana van arriscar i es van lliurar a un partit trepidant, com si es tractés d'una final, impossible de seguir per als nois de Berizzo. El Barça va jugar sense retrovisor, agressiu amb la pilota i sense, i es va ficar en el partit en dues accions a pilota parada: Piqué va tornar a marcar en un córner i poc després Neymar va transformar un penal d'Hugo Mallo a André Gomes.

Molt descentrat com a fals nou, Neymar va tornar a la seva posició natural a la banda esquerra i l'equip va recuperar la seva identitat i col·locació al camp amb Iniesta, un futbolista més definit que Rafinha, víctima de la posició indefinida d'Arda. Encara que els blaugrana es van concedir un descans, convençuts que quedava temps per fer dos gols més, el partit no pintava bé per al Celta, desgastat, sense camp per atacar els espais malgrat les anades i vingudes dels uns i els altres, més ben situats els dos laterals blaugrana, que eren en terra de ningú fins al 3-0.

Al rescat dels gallecs va acudir llavors Ter Stegen. El porter va rebre una cessió, va voler jugar per a la banda esquerra cap a Alba i la pilota va impactar en la cara d'Hernández, que va saltar molt i bé: 4-2. L'error va espantar més els aficionats i crítics, i fins i tot el Celta, que el mateix Barça, ja acostumat als riscos de Ter Stegen. Luis Enrique no es va rendir i va fer entrar Denis Suárez i Alcácer. La bogeria al camp havia arribat fins a un punt que no hi havia lloc per a un assenyat com Busquets. I Neymar va estar a punt d'atrapar l'empat i alleujar la roda de premsa de Luis Enrique, discutit com a tècnic i segurament el millor futbolista per a partits com el de Vigo. El Barça no en va tenir prou amb l'orgull i la determinació, un atac a la desesperada simbolitzat en l'irreductible Piqué, per aconseguir el liderat. Va jugar sempre a remolc i segueix a remolc dels líders de la Lliga.