Castrats químicament, oprimits com els kurds

El discurs de Joan Tardà aquest dimecres al ple d'investidura de Mariano Rajoy va ser celebrat pel nacionalisme català com una lliçó democràtica a favor de la independència. Tardà, veterà diputat d'ERC, elogiat freqüentment fins i tot pels seus rivals polítics —Jorge Fernández Díaz va dir al juny que el considerava el seu amic—, s'ha caracteritzat per una rica retòrica i capacitat d'argumentació. El politòleg Ramón Cotarelo, un dels pocs acadèmics espanyols partidaris de la independència de Catalunya, va apuntar a Twitter: “Tardà és una altra cosa. Una altra fibra. Un altre món. Política europea. Per això enfurisma els carques espanyols i els deixa a tots com uns mindundis”. El cert és que, més que dels referents europeus, Tardà, segons va explicar a EL PAÍS durant un míting del desembre passat, es declara seguidor de la força i la bel·ligerància discursiva de l'anarquista Salvador Seguí, 'El noi del sucre'.

Des del 2012, amb l'inici del procés d'independència a Catalunya, Tardà ha protagonitzat paraules al límit que comparen la relació d'Espanya i Catalunya amb el colonialisme i els règims autoritaris. La seva intervenció de dimecres va intercalar de manera especial valoracions en aquest sentit:

Oprimits com el poble kurd

“Vostès estan ancorats en [Mateo] Sagasta, també en els procediments utilitzats pels Estats de tradició autoritària, per exemple Turquia respecte el poble kurd. I jo li pregunto, senyor Rajoy, allò que ja vaig preguntar al senyor Sánchez: està disposat a què un tribunal independent com el Tribunal Internacional de l'Haia dictamini si Catalunya té el dret d'autodeterminació o no? Perquè atenent al decret de Nova Planta [segle XVIII], pel qual Castella es va annexionar Catalunya pel dret de conquesta, això és pertinent i plantejable”.

Segregació racial i presos polítics

“A l'estat d'Alabama era legal la segregació racial. Fins i tot els ciutadans d'Alabama majoritàriament consentien o no s'oposaven a la segregació racial I las coses van canviar, per cert amb l'ajuda de Washington, amb l'ajuda del govern federal. Per cert, senyor Rajoy, vostè creu que podrà anar a Europa, a les reunions amb els estadistes europeus, si té presos polítics catalans a les presons?”.

“Diem que tenim un mandat democràtic, diem que l'empoderament democràtic és fonamental; i gràcies a aquells que van acumular forces empoderant la ciutadania d'Alabama, després va ser possible abolir la segregació racial. Per això ja li he dit que nosaltres exercirem la resistència pacífica, cívica i gandhiana, i gandhiana”.

Durant la investidura fallida de Pedro Sánchez, el març passat, Tardà també es va deixar portar al Congrés per expressions apassionades que denunciaven un maltractament a Catalunya que hauria d'arbitrar el Tribunal Internacional de l'Haia: “Només un tribunal internacional pot ser jutge imparcial i jo li pregunto: Està disposat l'Estat espanyol, en cas que vostè governés algun dia, a plantejar el conflicte de Catalunya davant el Tribunal Internacional de l'Haia? Que dirimeixi! Que dirimeixi el Tribunal Internacional de l'Haia sobre si els catalans tenim dret o no a exercir el dret a decidir”.

Castració química de Catalunya

Si vostès perseguien la castració química de Catalunya i van creure aconseguir-la, és que no ens coneixen. Nosaltres a vostès sí que els coneixem, perquè orgullosament parlem català i castellà, i coneixem la nostra història i la seva, vostès al revès no. Per això vostè afirma coses lamentables com que a Catalunya hi ha fractura”.

País annexionat

“Per suposat que Catalunya no és una colònia, per suposat que no ho és, raó per la qual mai hem pretès acollir-nos al procediment establert per les Nacions Unides al Comitè de Descolonització, però sí que som un país annexionat”.

Tardà va ser un dels diputats més actius de la legislatura 2011-2015, en múltiples fronts, en moltes ocasions sense que el seu objecte d'interès fos la independència. Tot i això, a mesura que el procés sobiranista augmentava en energia, els seus estirabots també es replicaven. Al ple del 18 de setembre del 2012, una setmana després de la primera Diada independentista massiva, Tardà va parlar d'espoli de Catalunya i de la voluntat colonialista de l'Estat: “Si realment no fóssim en l'escenari actual, nosaltres avui miraríem un altre cop de fer-los entendre que és just que no ens robin fins i tot la solidaritat, perquè espoliar els recursos, l'economia d'un país, no és massa d'esquerres i evidentment denota una voluntat fins i tot colonialista”.

L'exministre José Ignacio Wert va ser objectiu predilecte de Tardà, sobretot comparant la seva llei d'Educació amb el franquisme. El novembre del 2013, al Congrés, el diputat republicà va comparar Wert amb les tropes nacionals ocupant Barcelona el 1939: “Els catalans el recordarem com aquell que després de molts anys va venir amb una llei, com altres van entrar anteriorment per la Diagonal amb unes tanquetes fent bum, bum, bum”.

Catalunya, com Algèria

Un any més tard, el novembre del 2014, Tardà va exposar un dels seus exemples favorits de l'opressió que segons ell pateix Catalunya, durant una reunió de la Comissió de Justícia: “Al cap i a la fi un té la sensació que els catalans som com els algerians a la dècada dels 50 del segle passat”. La repressió francesa a la seva antiga colònia va ser citada també pel diputat d'ERC al febrer del 2012: “No pot ser que dins del seu cap, alguns de vostès, molts de vostès tinguin una mentalitat que d'alguna manera associa el cas català com si fóssim ciutadans d'Algèria a la dècada dels 50 del segle passat”.

Durant el debat plenari del febrer del 2015 per aprovar la nova llei antiterrorista, acordada entre el PP i el PSOE, Tardà va argumentar la seva oposició a ella considerant que també podia ser utilitzada per aturar l'independentisme: “Aquest pacte és un monument a la mentida, perquè saben que no existeix una relació entre gihadisme i ordre constitucional. A que ve, doncs, parlar de subvertir l'ordre constitucional? Jo ho diré. Cada cop que firmen un pacte antiterrorista queden les llibertats més amenaçades. “Ens l'aplicaran a nosaltres, els catalans, si democràticament decidim independitzar-nos?”.

Porres i garrotades

Al setembre del 2015, Tardà va assegurar al Congrés que l'Estat espanyol pretenia suprimir l'independentisme com va actuar la República el 1934 davant la proclamació de la república catalana: “Lluís Companys, any 1934, empresonat per un govern dretà suposadament democràtic per defensar la voluntat del poble de Catalunya. Que ens proposen vostès? Tornar al passat? Aquest és el seu futur? El seu futur és aquest? Davant d'un poble madur com el català, democràtic, cívic i ple d'il·lusió, vostès es queden amb les porres i les garrotades”.

Tardà va utilitzar, al març del 2016, un tòtem habitual del llenguatge del 'processisme', el de la lluita contra les lleis racials als Estats Units dels 60: “Vostès s'estan trobant i es trobaran amb la dignitat dels representants democràtics del poble de Catalunya, amb la seva fermesa, amb la seva determinació. De fet, en els propers mesos, en els propers anys potser l'exemple de resistència pacífica de Rosa Parks estarà molt present, no ho dubtin a Catalunya.

Espanya i Veneçuela

Tardà ha descrit Espanya en diverses ocasions com una “democràcia low-cost”. Aquest mateix 2016, durant la sessió de l'abril de política exterior, Tardà va recalcar que Veneçuela era una democràcia per a la qual Espanya no podia ser cap exemple: “Avui, amb tots els problemes i els dèficits que té, crec que l'Estat espanyol no pot presumir de res, no pot donar lliçons de democràcia a Veneçuela perquè potser és una de les democràcies més corruptes que existeixen com a mínim a Europa. Veneçuela és una democràcia”.