Una comunitat ‘indiscreta’ a la nova rambla de Sants

A Deborah Carpe, veïna del districte de Sants, la inauguració dissabte passat dels jardins de la rambla de Sants la va sorprendre des de casa seva i en roba interior. “Vaig sortir de la meva habitació i vaig veure dues persones que m’observaven a dos metres de distància”, explica des del quart pis del 122 de la rambla de Badal. Després de més de 10 anys d’obres, pols i molt soroll, els vuit veïns d’aquest bloc d’edificis denuncien que el nou passeig, de 760 metres de longitud i 12 metres d’altura, viola el seu dret a la intimitat i seguretat. Per fer-se sentir, alguns han penjat cartells des dels seus balcons: “Pisos amb vista a l’interior. La casa de Gran Hermano: segueix-la 24 hores en directe”, es pot llegir des del tercer amb les persianes abaixades.

Más información

Barcelona ‘patirà’ 53 obres de millora durant l'estiu

Barcelona: radiografia del conflicte veïnal en 10 districtes

La infraestructura va començar a projectar la seva primera fase el 2003 per donar resposta a una demanda veïnal històrica: silenciar el pas dels trens de les vies i idear una zona creativa de 21.000 metres quadrats a través un “calaix ferroviari”. Deborah Carpe i Cristóbal Torregosa van comprar el pis el 2008, amb les obres ja iniciades. “Érem conscients que es construiria un passeig. Però mai vam imaginar que això acabaria així. Si ho arribem a saber, potser no l’hauríem comprat", explica Carpe. La comunitat demana allargar la zona enjardinada o recórrer a alguna altra solució que els asseguri els cinc metres de distància promesos.

“Almenys podrien haver posat una tanca de dos metres d’altura perquè ens protegís”, afegeix. També denuncien que el nou passeig suposa un perill de seguretat perquè, encara que hi ha una barana al llarg del passeig, la poca distància de separació fa molt fàcil poder accedir als seus balcons. “Amb un tauló de dos metres poden entrar a casa meva perfectament”, diu Carpe.

Accions legals

“Va ser el 2014, després de veure els plànols d’obres gairebé definitius, quan vam ser conscients del que ens queia al damunt”, explica el seu marit, Cristóbal Torregosa. Des de llavors, la comunitat de veïns es va organitzar i va participar en les reunions de les comissions d’obres de l’Ajuntament per presentar plans alternatius. “Vam proposar que la zona més propera a les finestres fos un jardí amb grans cortines vegetals, i no un passeig amb bancs i llums, com ara”, assegura.

Segons Torregosa, no té sentit que l’arquitecte decidís precisament instal·lar dos parcs amb llums a la zona on el macroprojecte és més prop dels edificis. “Per què no el van construir vint metres enrere, on els blocs estan a 5 metres?”, es pregunta indignat el veí, preocupat perquè la zona s’acabi convertint en una zona de botellón. “Dissabte passat ja van venir uns joves a beure” afegeix.

Des de l’Ajuntament s’ha ofert als veïns sufragar les despeses per instal·lar persianes corredores que aïllin l’edifici de les mirades indiscretes dels vianants. Però la proposta no els convenç. “Ens van proposar signar abans que finalitzessin les obres. Però a nosaltres el que ens interessa és canviar el passeig. Vam comprar un edifici amb vista i no volem renunciar-hi”, diu Torregosa.