_
_
_
_

Una presó per protegir reus transsexuals

Tailàndia destinarà un penal als presos LGTBI per evitar abusos, una decisió que no satisfà els activistes

Transsexuals en un carrer de Bangkok.
Transsexuals en un carrer de Bangkok.JASON LEE (REUTERS / Cordon Press)

Nachacha Kongudom va ser detinguda el juny de l'any passat per protestar contra la Junta Militar que va accedir al poder després d'un cop d'Estat fa dos anys. L'activista estudiantil va ser enviada a una presó d'homes, malgrat la seva petició d'anar a una presó de dones perquè, com que és transsexual, tenia por que l'assetgessin a la presó. Les autoritats van respondre a la seva petició que, conforme a la llei, continua sent un home i cap document diu que les dones transsexuals siguin dones a Tailàndia. Nachacha, malgrat les seves súpliques, va ser enviada a una presó masculina on dos agents li van exigir que es despullés durant un examen físic, a més de ser assetjada verbalment per altres reclusos.

“Els vaig preguntar [als oficials]: Què passa si sóc transsexual aquí? Em van respondre que estaria en un petit lloc a la presó però que no podria sortir al jardí perquè la meva presència seria massa xocant per als altres interns”, explica Nachacha. L'activista va ser alliberada el mateix dia sota fiança, però el seu cas va tornar a despertar la preocupació entre la comunitat LGBTI —les sigles que identifiquen lesbianes, gais, bisexuals, transsexuals i intersexuals— per l'assetjament al qual podria haver estat sotmesa.

Una comunitat tolerada, però no acceptada

Tailàndia s'ha donat a conèixer com un oasi LGTBI, a més de ser un dels set signants del continent de la declaració dels drets d'aquesta comunitat a l'ONU. Al país asiàtic, no obstant això, queda encara molt de camí per fer: la societat els tolera, però no els accepta.

Les lleis budistes prohibeixen als homes homosexuals convertir-se en monjos i no estan permesos els matrimonis del mateix sexe, unions civils o parelles de fet, malgrat les reiterades peticions dels activistes. A més, un gran nombre de tailandesos identificats com a LGTBI han patit alguna vegada assetjament físic i verbal per part de companys.

El principal problema de les persones transsexuals en particular és que no poden canviar el seu sexe al carnet d'identitat, fins i tot després d'haver-se sotmès a una operació completa de reassignació de sexe, cosa que afecta la seva vida diària, a més d'impedir-los accedir a molts llocs de treball.

El departament correccional ha anunciat recentment que la presó de Minburi de Bangkok serà utilitzada com a presó LGBTI sota un programa pilot amb la finalitat d'evitar possibles abusos per part dels reclusos. Aquesta idea ha estat celebrada per alguns activistes de gènere, però ha despertat també certa controvèrsia perquè “podria fomentar l'exclusió”.

L'activista Phongsathon Chankaew està “completament d'acord amb el llançament del projecte de presó per disminuir els casos d'abús”, però es mostra preocupat al mateix temps pel procés de selecció. Considera que romandre en aquestes presons “hauria de ser una opció que les persones puguin triar i no una obligació”, ja que “s'afegiria un altre tipus d'abús si les autoritats no mostren una comprensió en profunditat d'aquest tipus d'assumptes”.

A les presons de Tailàndia actualment es troben 4.448 presos que han acceptat ser classificades com a LGTBI. Entre ells, 2.258 són dones, 2.156 homes i 34 transsexuals, segons les autoritats penitenciàries. Els presos LGBTI representen aproximadament l'1,5% del total de la població carcerària. Les presoneres transsexuals ja estan separades dels interns masculins a la presó tailandesa d'homes de Pattaya, perquè sovint han estat víctimes d'abusos per part d'altres interns.

En altres països, sobretot en alguns d'Amèrica Llatina com el Paraguai, l'Argentina o Mèxic, s'han adoptat iniciatives similars a la proposada per Tailàndia, tot i que es tracta de pavellons dins de les presons i no de presons completes, explica Jean-Sébastien Blanc, assessor de l'Associació per a la Prevenció de la Tortura.

Pobresa extrema

Alguns dels presoners, explica Blanc, informen que prefereixen romandre en aquestes ales a causa de la seva exposició a la violència extrema, però les seves condicions de vida són extremadament pobres. “La creació de presons LGBTI, a més, no aborda el problema de la violència des de l'arrel, sinó que corre el risc de traslladar la violència cap a altres detinguts vulnerables [a la presó comuna]”. En el cas dels transsexuals, probablement el més delicat, opina que “se'ls hauria de donar la possibilitat de triar la seva assignació a una presó masculina o femenina sobre la base del gènere autopercebut”.

Jesse Lerner-Kinglake, de Just Detention, explica, d'altra banda, que en un comtat dels EUA un jutge va ordenar a la presó a crear una ala separada per als presos LGBTI, ja que era la millor manera de garantir la seguretat a aquesta població. “En aquest cas, totes les altres opcions s'havien esgotat”, però la segregació dels presos LGBTI “no garanteix la seguretat, ja que algunes persones LGBTI també cometen abús sexual”, conclou l'activista.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_