El PDC prepara un pla per no desaparèixer de l’àrea metropolitana de Barcelona

El Partit Demòcrata Català, hereu de l’extinta Convergència, està ideant un pla per tornar a guanyar terreny a l’àrea metropolitana de Barcelona, on s’ha convertit en un partit irrellevant. Les eleccions generals del 20-D i el 26-J han situat els exconvergents com el cinquè o sisè partit en la majoria de ciutats del cinturó. Marta Pascal, coordinadora del PDC, ha revelat que la seva formació està elaborant un pla integral per recuperar electors. L’àrea metropolitana és crucial per al futur del procés sobiranista.

En una entrevista amb Efe, la diputada va admetre que l’espai que representava Convergència s’ha anat desdibuixant i que una de les seves prioritats serà recuperar-hi la presència. El 2011, Convergència va guanyar les eleccions municipals i va passar de governar només a Sant Cugat a tenir alcaldes convergents a ciutats tan determinants com Barcelona o Girona. Però aquest salt cap endavant va patir una forta aturada el 2015 per la irrupció de les confluències d’esquerres. Només va aconseguir mantenir, de la mà de Carles Puigdemont, Girona.

El pla es començarà a aplicar al setembre i el dirigirà Xavier Fonollosa, alcalde de Martorell i un dels pocs que té el PDC. L’objectiu del programa serà “recuperar la centralitat” i desplegarà campanyes amb col·lectius per teixir “complicitats”. El partit vol posar l’accent en les polítiques socials per atreure electors de les zones menys receptives respecte a l’independentisme. “No només hem de parlar del procés sobiranista, sinó també de què podem fer per millorar la vida de la gent i quin model de país imaginem”, va afirmar Pascal.

L’extinta Convergència ha lliscat per un tobogan sense fi des que va esclatar el procés sobiranista el 2012. La forta reculada es va fer palesa en les municipals del 2015: si abans feia de pinça entre el PSC i el PP, en aquests comicis van perdre pistonada en benefici de les confluències, ERC o Ciutadans. Les eleccions generals han certificat la seva involució: a Terrassa i Sabadell va ser cinquena força el 20-D i el 26-J, sisena. És la mateixa posició que ocupa a Badalona o a l’Hospitalet. En aquesta última ciutat, la segona de Catalunya, va passar el 2015 de tenir quatre regidors a tenir-ne només un. A la cita amb les urnes del juny, va sumar 4.582 vots, mil menys que el 20-D. ERC li va doblar el nombre de sufragis. A Santa Coloma va tocar fons i va sumar només un 2,34% dels vots.

El PDC està dirigit per un tàndem que procedeix de la Catalunya interior: Pascal, de Vic (Osona), i David Bonvehí, de Manresa (Bages). El seu projecte és connectar amb sectors que s’han allunyat de l’extinta Convergència sense abandonar els seus votants tradicionals. “El país és molt divers i hem de ser capaços de definir un projecte polític que sigui respectuós tant amb les zones urbanes com amb les rurals”, va dir Pascal.

Puigdemont fixa “d’aquí poc temps” el desenllaç del procés

El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, va afirmar ahir que els catalans decidiran d’aquí “poc temps” a les urnes si Catalunya ha de ser un “país lliure”. Després de visitar la Fira d’Artesans i Oficis a Bellver (Cerdanya), on va inaugurar el Parc del Pla de Tomet, el president va afirmar: “Els protagonistes de la història són els ciutadans. Sou els ciutadans els qui, d’aquí un temps, espero que poc, quan us cridem a les urnes a validar el procés que està fent el país, decidireu si aquest país ha de ser o no un país lliure.”

Durant les seves declaracions, Puigdemont va evitar aquesta vegada fer qualsevol al·lusió a la CUP i a la possibilitat que decideixin en una assemblea si en la qüestió de confiança acceptaran pactar els Pressupostos, tal com vol Junts pel Sí. Per contra, Puigdemont va insistir que mantindrà “la flama” fins que Catalunya sigui un estat independent. “Som portadors dels anhels de la generació de la renaixença i mantindrem la flama fins a aconseguir l’objectiu final de tenir un país lliure”, va dir durant el 125è aniversari de la Casa del Comú a Das, que va ser cedit al municipi per Rossend Arús, figura destacada de la renaixença.