On cauran les ‘llàgrimes de Sant Llorenç’ del 2016?

Al calendari de pluges d'estels, els Perseids hi ocupen un lloc destacat. Són tan coneguts que en l'antiguitat xinesa, el 36 d. C., ja hi trobem referències. Tenen un ampli currículum meteòric. La coneguda denominació de llàgrimes de Sant Llorenç (10 d'agost) va començar a utilitzar-se, en memòria del màrtir, molt després, en l'Europa medieval.

Una estel fugaç no és més que una petita partícula cometària que en entrar a gran velocitat en l’atmosfera terrestre emet llum a causa de l’escalfament per fricció

Els estels fugaços són, en realitat, petites partícules de pols de diferents grandàries, algunes més petites que grans de sorra, que van deixant els estels o asteroides mentre orbiten al voltant del Sol. El núvol de partícules resultant (anomenats meteoroides), a causa del desglaç produït per la calor solar, es dispersa per l'òrbita del cometa i la travessa cada any el nostre planeta en la seva òrbita al voltant del Sol. Durant aquesta trobada, les partícules de pols es desintegren quan entren a gran velocitat a l'atmosfera terrestre, creant els coneguts traços lluminosos que reben el nom científic de meteors. Per l'efecte de la perspectiva, totes les trajectòries dels diferents estels fugaços convergeixen en un punt del cel anomenat radiant. La constel·lació on es localitza el radiant dóna nom a la pluja. Així, el radiant dels Perseids es localitza a Perseu, mentre que per als Gemínids serà a la constel·lació de Bessons.

La nit del 12 al 13 d’agost serà el millor moment per observar els Perseids 

Segons els models estàndards, l'activitat dels Perseids se situa al voltant dels 100 meteors per hora (ZHR o taxes horàries zenitals). Com cada any, els Perseids mostren el seu pic d'activitat a mitjan agost. Aquest 2016, l'activitat dels Perseids es produeix entre el 17 de juliol i el 24 d'agost. El màxim s'espera entre les 13.00 i les 15.30 UT (hora universal), del 12 d'agost. A Europa, per tant, la nit del 12 al 13 d'agost serà el millor moment per observar-los. La nit anterior, el dia 11, especialment la matinada del dia 12, també s'observaran una gran quantitat de meteors. Una Lluna creixent, que just desapareixerà en la segona meitat de la nit, no serà problema per observar una bona quantitat de Perseids; de mitjana, un observador en podrà veure un cada dos minuts, alguns de molt brillants (a causa de l'alta velocitat amb què entren a l'atmosfera) si estem situats en un lloc fosc sense contaminació lumínica i amb horitzons serens.

De mitjana, un observador podrà veure’n un cada dos minuts, alguns de molt brillants si estem situats en un lloc fosc sense contaminació lumínica

Els Perseids tenen com a progenitor el cometa SwiftTuttle, descobert el 1862. En els anys propers al periheli de SwiftTuttle (màxim acostament al Sol, l'últim va ser el 1992 i el següent serà el 2126), l'activitat pot créixer fins als 400-500 meteors/hora a causa de l'alta densitat de meteoroides que envolten i acompanyen el cometa. No obstant això, els Perseids són coneguts pels seus “esclats d'activitat” provocats per la influència gravitatòria dels gegants del sistema solar Júpiter i Saturn, sobre els núvols de pols meteoroides creats pel cometa en el passat. El 1839, l'observador alemany E. Heis comptabilitzava per primera vegada la taxa màxima dels Perseids: 160 meteors/hora. L'últim esclat d'activitat es va produir el 2009, quan es van comptabilitzar 250 meteors/hora. Segons el model de l'astrònom rus Mikhaïl Maslov, aquest mes d'agost podríem presenciar un augment d'activitat dels Perseids “La pertorbació originada per Júpiter causarà l'elevat augment de l'activitat dels Perseids aquest any. L'anterior augment va ser el 2004, causat també pel Gegant”, assegura Maslov a SkyLive.tv.

Júpiter va aconseguir la màxima proximitat a l'òrbita del cometa SwiftTuttle a una distància de 257 milions de quilòmetres el novembre del 2014. Han de transcórrer vint-i-dos mesos perquè el corrent de meteoroides siguin empesos cap a la Terra. Pujarà l'activitat el 2016?

Des d'un dels cels més nets del planeta Terra, observarem els Perseids 2016. El projecte europeu STARS4ALL, en col·laboració amb el portal SkyLive.tv, oferirà els Perseids en directe. Des dels Observatoris de Canàries (IAC), l'astrònom Miquel Serra Ricart presentarà les dues connexions programades.

Connexió 1:

12 d'agost 19:30-19:45

UT (21:30-21:45 CEST, 20:30-20:45 local).

Connexió 2:

12 d'agost 23:15-23:30 UT

(13 d'agost 1:15-1:30 CEST, 00:15-00:30 local).

SkyLive.tv i Stars4all, a més, serviran durant unes quatre hores la imatge del cel des del Teide i El Roque de los Muchachos perquè els espectadors puguin gaudir de la pluja, fer els seus propis càlculs o editar el seu vídeo.

Tres centres espanyols de Supercomputació, el Centre Extremeny de Tecnologies Avançades (CETACIEMAT), el Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC) i l'Institut d'Astrofísica de Canàries (IAC) col·laboraran en la distribució de la retransmissió del portal web SkyLive.tv.

Stars4all és un projecte finançat pel Programa H2020 de la Unió Europea, sota el contracte número 688135. A Stars4all treballen 8 institucions (UPM, CEFRIEL, SOTON, ECN, ESCP Europe, IAC, IGB i UCM) de 6 països europeus. L'objectiu de Stars4all és conscienciar la població sobre l'existència de contaminació lumínica en molts dels llocs en els quals vivim i la importància de prendre mesures per reduir-la.