Per què va desaparèixer Silke? Ella mateixa ens ho explica des d’Eivissa

La seva vida va canviar radicalment. Va passar de vendre peces d'artesania i d’anar a fer canyes per Malasaña a tenir una d'aquelles fames absurdes, que desequilibren i paralitzen. Li va passar en menys de sis mesos. Tierra, Tengo una casa i Hola, ¿estàs sola? van posar Silke (Madrid, 1974) a l'ull de l'huracà. De la nit al dia tothom en parlava, les revistes (inclosa aquesta mateixa) la retrataven a les portades, els programes de televisió omplien minuts amb cada un dels seus moviments. "Començo a assimilar el que m'ha passat", assegurava el 1996, uns mesos abans de desaparèixer del mapa. "Havia deixat una cama a la meva vida anterior i confiava a poder tornar enrere. Ara m'adono que no es pot. Adéu a la Silke d'abans".

Fa un dia càlid i lluminós a Eivissa. El mercat ambulant de Les Dàlies gaudeix d'aquella estranya calma que precedeix l'al·luvió de turistes que convertiran aquest agradable passeig en quelcom semblant a una processó de la confraria Boho Chic. En una de les parades, Silke atén amablement els seus clients. "Aquest cinturó fa dues voltes a la cintura, queda molt canyero", assegura una dona. "Sí, ho faig jo mateixa", confirma a un parell de noies. La gent s’atura a la parada de la marca by Silke, compra, pregunta i conversa animadament. No hi ha autògrafs, no hi ha selfies, només un lloc especialment bonic on aquesta jove dissenyadora ven el seu gènere. Hola a la Silke d'abans.

"Molt poquet a poc ho he aconseguit", reconeix amb un somriure. "Ho vaig portar molt malament, em va desbordar la situació. En aquell moment vaig voler desaparèixer, però no del cinema, sinó del planeta Terra". A falta d'un asil espacial, Silke va desaparèixer a l'Índia i quan va tornar, més tranquil·la, es va instal·lar a Eivissa. Va fugir de la fama per refugiar-se a l'illa amb més famosos per metre quadrat del món. "No per on jo em moc", assegura, "no em veuràs mai als llocs de famosos ".

On és fàcil veure Silke és al seu taller, on dissenya, talla i fabrica les peces de la seva col·lecció. I a Les Dàlies, on ven el gènere, que ja ha fet el salt al mercat europeu i a la venda en línia. És fàcil veure-la somriure en alguna terrassa dels bars de l'interior de l'illa, aliens al glamur, a la brillantor i a la música house. De tant en tant abandona la tranquil·litat de la seva rutina per gravar alguna petita producció, res que impliqui massa promoció ni grans pressupostos. L'última la va rodar fa tres anys. Assegura que no troba a faltar la seva vida d'abans i aclareix que ella no va decidir mai divorciar-se del cinema. "Va ser més aviat una separació de mutu acord", sentencia. "No anava a les catifes vermelles, era aquí a Eivissa, crec que això no va agradar gaire a la indústria". Tampoc sembla que això li importi massa.

Ha aconseguit fer realitat dos somnis recurrents en el món laboral. Va triomfar en el seu camp, va aconseguir èxit i reconeixement. Després ho va engegar tot a la merda per anar a vendre collarets a la platja. Literalment. "Les dues experiències m'han aportat coses molt diferents que han fet que sigui la persona que sóc avui", reflexiona la dissenyadora. Però, per què se'n va anar? "És una pregunta senzilla que té una resposta molt complexa", contesta. La seva filla, la seva marca, les ganes de crear, de ser lliure... Hi van influir molts factors. Defensa que el que li ha agradat sempre ha estat crear i, d'una manera o altra, ho continua fent. Personatges, cinturons o tirants, tot neix de les seves ganes de crear. Potser per això no s’ha sentit mai del tot còmoda amb l'etiqueta de musa indie que li van assignar els mitjans. I és que Silke no només serveix d'inspiració per a tercers, Silke té inspiració pròpia...