Una gestora coneguda per les seves dures posicions sobre immigració

Considerada com una de les polítiques britàniques més dures, s’ha comparat inevitablement Theresa May amb Margaret Thatcher, l'única dona que ha estat més poderosa que ella en el Partit Conservador. No obstant això, May és més coneguda per la seva capacitat de gestió i no per una visió reformista del partit. La nova primera ministra era, fins ahir, la persona que més temps ha tingut la cartera d’Interior en l'últim mig segle, un dels càrrecs més difícils del Govern. I l’ha portat, a més, en un moment complicat: amb el debat sobre la immigració particularment encès i amb l'augment de l'amenaça terrorista.

May, llicenciada en Geografia per la Universitat d'Oxford i que abans de passar a exercir diferents càrrecs en la formació tory va treballar al Banc d'Anglaterra, ha anat modernitzant algunes de les seves opinions –com les relacionades amb les minories sexuals– d’ençà que el 2002 va reconèixer davant milers de partidaris que el partit conservador tenia la imatge de ser “antipàtic”. Aquestes són unes quantes claus del seu pensament polític.

Immigració. May es va imposar com una de les seves tasques principals reduir la immigració. No es va posar mai un objectiu numèric, com sí que ho va fer David Cameron (100.000 a l'any). No obstant això, va tractar de complir-la –encara que va fracassar estrepitosament–. De fet, la fins ahir titular d’Interior ha destacat per la seva dura política migratòria. Va reformar la llei per impedir als ciutadans britànics el dret a portar al Regne Unit els cònjuges i fills estrangers, si els seus ingressos eren inferiors a 20.000 euros anuals. A més, va encetar una polèmica campanya –amb l'eslògan “Go home” (‘torna a casa’), que va col·locar, per exemple, en centenars de furgonetes per tot el país–, en què oferia pagar les despeses de viatge als immigrants si tornaven al lloc de procedència.

Relació amb Europa. Es va pronunciar a favor de la permanència a la UE, però ho va fer molt discretament. Té, tot i així, idees molt particulars de la relació que el Regne Unit ha de mantenir –fins i tot sent-ne membre– amb Brussel·les. May considera inútil, per exemple, el Tribunal Europeu de Drets Humans, un organisme que, segons ella “pot lligar les mans” de Westminster i que “no aporta res” a la prosperitat britànica.

Igualtat. Va votar a favor de la legalització del matrimoni igualitari –“si dues persones s'estimen haurien de poder casar-se”, va dir–. Tot i això, anys abans havia votat contra la derogació d'una llei que impedia tractar temes d'homosexualitat a les escoles.

Drets laborals. El 1997, May es va pronunciar en contra de l'establiment d'un salari mínim nacional per als treballadors. Després, però, es va comprometre a proporcionar als treballadors un lloc en els consells d’administració empresarials i un vot vinculant en els salaris dels executius.