“Volem tenir una relació amb Podem d’igual a igual”

Raimundo Viejo (Vigo, 1969). Diputat d’En Comú Podem i aspirant a dirigir Podem, que concorrerà a les primàries del partit, que se celebraran entre el 22 i el 24 de juliol, amb la plataforma Impulsant el canvi, que assegura que ha reunit 2.400 signatures. Els altres candidats són, ara com ara, els diputats Albano Dante Fachín, Jessica Albiach i el senador Óscar Guardingo.

Pregunta. Podem té vuit parlamentaris i la meitat es postulen. És un reflex de la seva divisió?

El nostre model no desagrada a Pablo Iglesias; al contrari: el partit va en aquesta direcció"

Resposta. O que és molt plural. El que ha caracteritzat Podem des del seu inici és un boom d’organització en els cercles i això genera una pluralitat enorme. Però en si mateix no és dolent. És un símptoma de vitalitat interna.

P. Què és el que distingeix la seva candidatura de les altres?

R. Molts compren la idea que Podem es converteixi en subjecte jurídic sobirà però no ho concreten. I m’alegro que hàgim estat els primers. Volem un subjecte amb capacitat política per organitzar-se com vulgui i intervingui en la plaça política catalana com cregui més convenient en el marc d’una organització estatal. Volem que d’aquestes primàries en sorgeixi una direcció compartida que organitzi una assemblea constituent per plasmar en els estatuts de Podem un model cooperatiu, integrador i feminitzat.

P. Per què aposta per una direcció col·legiada i no per una secretaria general individualitzada com fins ara?

Els sistemes presidencialistes només funcionen amb candidats molt forts"

R. Em va cridar l’atenció que els altres candidats no signessin el nostre manifest Impulsem el canvi. La marxa de Gemma Ubasart va deixar un buit d’organització i nosaltres decidim afrontar-lo. Però Albano Dante Fachín —el diputat que lidera Ho Podem tot— i Jessica Albiach —la diputada líder de Fem Podem— van anunciar que concorrerien a les primàries abans de convocar-se si més no. Això és un efecte del presidencialisme organitzatiu. No és fàcil resoldre el problema amb el model de Vista Alegre (l’assemblea que va consagrar Pablo Iglesias) perquè comporta la fragmentació de candidatures. Per un motiu molt senzill: ell és un líder polític que crea una organització a través de la televisió, dels mitjans, dels cercles i que té força per crear aquest model. Els sistemes presidencialistes només són governables amb candidats molt forts. Desafortunadament no tenim un Iglesias en cada comunitat autònoma. Ni a un Pablo Echenique (Aragó) o Teresa Rodríguez (Andalusia). Ells van guanyar les europees i tenien una legitimitat d’origen.

P. El seu model és el d’Iniciativa?

Podem pot aportar a la confluència l'eina de les aliances a nivell estatal, el gruix dels vots i l'horitzó de ruptura amb el Règim del 78"

R. El d’Iniciativa o el de Barcelona en Comú. Ada Colau no n’és la secretària general. És un lideratge compartit, col·lectiu. No hi ha res més equivocat que pensar que un lideratge compartit és un lideratge feble.

P. Per què el seu equip es presenta de forma conjunta i vostè en solitari? És una mica estrany...

R. Perquè si volem una direcció col·legiada es necessita que aquest secretari no sigui candidat d’una part sinó que actuï d’àrbitre. L’assemblea constituent ja triarà la direcció. Una cosa és el procés actual, que busca cobrir el buit dels Estatuts de Podem, que només permet una opció presidencialista de secretari general; i, una altra, modificar l’estructura interna del partit i participar en la construcció d’En Comú Podem com a subjecte jurídic.

P. Podem és ara una delegació de Podemos. Volen una relació d’estil PSC-PSOE?

R. Com aquesta, no. No funciona. No és federal: reprodueix el model d’Estat unitari descentralitzat que és l’Estat de les autonomies. Jo no sóc jacobí ni centralista. Cal conèixer l’origen: Podem va néixer en unes europees de forma centralitzada i el nucli promotor és molt madrileny. Volem una relació d’igual a igual i tenir el mateix reconeixement i posició. Però amb un horitzó molt més ampli per la confluència. Volem ser-ne protagonistes. Som la principal aportació electoral d’En Comú Podem i de totes les confluències.

P. No li desagrada a Pablo Iglesias aquest model?

No volem una relació de l'estil PSOE-PSC; no funciona. Reprodueix el model d'Estat unitari descentralitzat que és el de les autonomies"

R. Al contrari. El partit avança en aquesta direcció. La sintonia és gran.

P. Quan es va postular es va dir que tenia el suport d’Iglesias però ell ara apel·la a la neutralitat...

R. He perdut el compte dels anys que fa que som amics. Potser la gent va creure per això que jo era el candidat oficialista. L’amistat és bona perquè permet el diàleg però cadascun ha de representar al seu territori, a la realitat de la qual procedeix i a l’opció pròpia.

P. Amb tants candidats No acabaran pactant?

R. És innegociable el subjecte jurídic propi i la secretaria col·legiada. El reglament permet que una candidatura copi com a molt el 70% dels càrrecs del consell ciutadà però això conduirà a la lògica de l’escissió. Les candidatures menors es quedaran fora.

P. Fachín és el primer que va reclamar les primàries. No ha estat un error retardar-les tant?

Si acabarem pactant amb els altres candidats? És innegociable el subjecte jurídic propi i la direcció col·legiada"

R. Ha vingut imposat per una lògica terrible de la legislatura i la investidura passada. És comprensible. Per això ara s’agafarà el bou per les banyes. Tenim l’emergència de la secretaria general i la constitució del subjecte polític català, que està cridat a ser el subjecte protagonista de la Catalunya del segle XXI. No és cap broma. És relativament fàcil crear una coalició i llistes electorals. El difícil és que les organitzacions que hi ha al darrere, amb milers de militants, amb implantacions territorials molt dispars, es concretin en una organització que haurà de ser la gran maquinària política que lideri Catalunya.

P. Quan Colau va presentar la idea de crear un partit, va dir que no volia una suma de sigles o una coalició.

R. No és un problema de Podem. És de tots. Hem de fer-ho conjuntament i no a cop de decret. ICV o EUiA són organitzacions amb molts anys i que tenen les seves pròpies lògiques polítiques. I nosaltres parlem d’una assemblea constituent per donar forma al que som. Som la principal aportació electoral a En Comú Podem i a totes les confluències que hi ha hagut a Catalunya. S’ha de tractar amb delicadesa, prudència i respectant sempre. La política té més d’alquímia que d’aritmètica.

P. Va ser molt agressiva en el seu plantejament?

R. Ella planteja una cosa que ha funcionat a Barcelona estupendament, però genera altres preguntes. Funciona tot Catalunya com Barcelona? Tot Catalunya disposa del teixit associatiu, veïnal, de moviments socials per tenir una organització en aquest sentit? És molt complex. El model d’Ada és d’èxit. I és indubtable. Es planteja presentar-se a les eleccions i les guanya.

Vull el referèndum però no vull la independència"

P. Què és el que pot aportar Podem a la confluència?

R. Primer l’eina per fer les aliances fraternes a escala estatal. Som nosaltres els qui aportem la possibilitat de fer política d’estat som nosaltres; el gruix de vots o l’horitzó de ruptura amb el règim del 78. Van ser les europees les que van canviar l’escenari i no l’accés als Ajuntaments. Som la nau d’abastiment. Fins i tot aquí a Catalunya.

P. Vostè és molt clar amb el no a la independència.

R. Sí. Vull el referèndum però no vull la independència. Que tots els candidats opinen igual? A veure què contesta Fachín a això.