Unió passa pàgina de l’era Duran i es prepara per si hi ha eleccions

Unió Democràtica de Catalunya (UDC) ha començat a passar pàgina oficialment de l'era que va marcar Josep Antoni Duran Lleida al capdavant del partit, amb el repte de tornar a presentar-se a les eleccions catalanes i intentar formar part d'una alternativa de centre catalanista. Sota el lema "On tot torna a començar", els democristians van celebrar ahir dissabte el seu XXVI Congrés a l'Auditori de l'ONCE a Barcelona, davant uns 350 compromissaris, que han aprovat una reforma dels seus estatuts i un codi ètic que representen un intent de regeneració interna.

Després de la patacada a les eleccions generals del 20 de desembre, en les quals Unió es va quedar sense representació, Duran va fer un pas enrere com a president del comitè de govern del partit i es va retirar definitivament de la primera línia, després d'haver liderat gairebé ininterrompudament la formació des de principis dels anys vuitanta.

En només un any, Unió ha trencat el seu matrimoni amb CDC, ha deixat els seus càrrecs a la Generalitat, ha sofert l'escissió del sector independentista que ha partit per la meitat al partit, ha perdut tots els seus escons al Parlament i a les Corts, ha vist com es donaven de baixa nombrosos quadres i militants i, a causa del seu deute de 19 milions d'euros, es troba en preconcurs de creditors. Davant d'aquest panorama, Unió ha celebrat avui el seu congrés per posar al dia les estructures internes i passar pàgina d'alguns aspectes del seu passat, com l'hiperlideratge exercit per Duran o l'ombra de la corrupció que en determinats moments ha esquitxat càrrecs del partit.

Volem ser una alternativa de centre que eviti un Tripartit", diu Espadaler

Durant el matí, els compromissaris van debatre i votar les 13 esmenes que seguien vives a la ponència de reforma dels estatuts, aprovada amb un 98,7 % de vots a favor, i al codi ètic, que va recaptar un 99,6 % de suports. Entre les principals novetats organitzatives figura l'adopció del sistema de primàries obertes a la militància per triar el president del comitè de govern del partit, els presidents intercomarcals i comarcals del partit i als caps de llista en les cites electorals. A més, s'introdueix una limitació de dos mandats per al president del comitè de govern i els presidents intercomarcals i s'estableix una periodicitat de dos anys per a la celebració de congressos, encara que la direcció només es renovarà cada quatre anys.

El codi ètic aprovat estableix que cap investigat o condemnat per corrupció política pot anar a una llista electoral d'Unió ni formar part dels òrgans de direcció del partit. A la clausura del congrés, el secretari general d'Unió, Ramon Espadaler, va explicar que els canvis adoptats pretenen reforçar la "qualitat democràtica" del partit, millorar la seva "governabilitat" interna, reforçar el "control" a la direcció i "obrir-se" per enterrar les dinàmiques "endogàmiques i introspectives".

Cap al mes de setembre està previst que se celebrin les primàries per escollir a la nova direcció, que prendrà les regnes del partit en la segona part del congrés que els democristians celebraran, probablement, a l'octubre. Espadaler va assegurar que Unió vol "formar part d'una alternativa" de centre al govern actual de Junts pel Sí, que eviti un "tripartit" d'En Comú Podem, ERC i la CUP.

A més, ha reptat el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, a avançar les eleccions a Catalunya si no troba suports parlamentaris alternatius a la CUP i segueix així "captiu" dels anticapitalistes. Assegut no en primera fila sinó a les butaques centrals de l'auditori, al costat d'altres històrics del partit com Ignasi Farreres o Concepció Ferrer, Duran va seguir els debats sense intervenir, mantenint-se en un discret segon pla. Qui no va anar a la cita va ser Joana Ortega, formalment encara membre de la direcció del partit però deslligada i distanciada des de fa mesos de l'activitat dels democristians.