Jordi Gual, el discret economista en cap que presidirà CaixaBank

Jordi Gual (Lleida, 1957) no apareixia en cap de les travesses que corrien per accedir a la presidència de CaixaBank. Molt pocs al seu entorn coneixien el nomenament, que va transcendir dimecres a la nit. Però no els ha estranyat, ja que el defineixen com una persona discreta i prudent. Potser aquesta ha estat una de les virtuts que l'han portat a dalt de la cúpula del tercer banc espanyol. L'altra és el seu gran coneixement del sistema financer europeu, una matèria a la qual s'ha dedicat tant des de la teoria, com a economista en cap del banc, com de la pràctica, des de la direcció de planificació estratègica de l'entitat i des de Criteria.

La discreció que tothom destaca no impedeix que Gual no sigui conegut, sobretot a Barcelona, on participa en nombroses institucions i organismes. És membre de la junta directiva del lobby empresarial del Cercle d'Economia, presidit pel també economista Antón Costas i en el qual hi ha Josep Oliu (Banco Sabadell), Marc Puig (Puig) o Juan José Brugera (Colonial), però també ha format part del consell assessor en matèria econòmica de l'expresident de la Generalitat Artur Mas, que presidia Salvador Alemany (Abertis), i imparteix classes a l'escola de negocis Iese.

La seva pàgina web personal, encara activa, està presidida per una frase de l'economista F. A. Hayek: “No és la font, sinó la limitació del poder, el que impedeix que aquest sigui arbitrari”. La referència a Hayek no és trivial. A Gual el defineixen com un economista en cap de manual. No ho fan de forma despectiva: d'ell destaquen la seva capacitat d'integrar múltiples variables per descriure i anticipar escenaris. "Té totes les variables al cap i és capaç no només d'ordenar-les, sinó també de fer-les comprensibles", diu un economista.

Format a la Universitat de Califòrnia, Berkeley, on també va fer classes, Gual és un economista liberal. Als anys noranta va treballar a la Comissió Europea i més tard, entre el 2002 i el 2005, va formar part del grup assessor sobre Competència a Brussel·les. D'aquí, diuen, ve la seva vocació europeista i el seu coneixement de la política econòmica de la Unió Europea, sobre la qual ha escrit en llibres i nombrosos treballs acadèmics. Com a liberal, defensa la independència dels bancs centrals respecte als governs, però també adverteix dels efectes que pot causar la dependència d'una política monetària expansiva, sobretot sobre el deute dels països.

Als fòrums als quals acudeix busca el debat d'idees i la discussió sobre política econòmica, cosa que també es reflecteix en els seus articles d'opinió en premsa. I així i tot, alguns afirmen que no saben mai què pensa, i encara menys sobre assumptes polítics. Les seves opinions, diuen, són sempre ponderades i prudents. “No es mulla”, defineix un col·lega. També és sobri i molt gelós de la seva vida privada. D'ell amb prou feines es coneix el seu gust per la música i la seva afició a córrer, i diversos amics seus refusen explicar res més enllà del seu treball acadèmic.

Tots coincideixen a considerar-lo un analista brillant, amb un treball reconegut també fora d'Espanya. El seu passat a les institucions europees i la seva pertinença a organitzacions econòmiques internacionals expliquen també que el seu perfil per a la presidència de CaixaBank, on no tindrà funcions executives, sigui ben vist al Banc Central Europeu, que haurà de donar llum verda al seu nomenament en les properes setmanes.