Catalunya gairebé calca el resultat del 20-D

Les províncies catalanes no canvien de color. El mapa electoral és pràcticament idèntic als resultats del passat 20D amb l'excepció de Lleida, on el PP recupera el representant que va perdre el passat desembre. Girona consolida el seu independentisme i Tarragona es manté fragmentada.

Tarragona: Es reedita l'empat a sis

Tarragona s'abona al lila. El 26-J confirma la victòria folgada d'En Comú Podem després d'uns resultats molt semblants als registrats el 20 de desembre. La candidatura encapçalada per l'alcalde d'Altafulla, Fèlix Alonso, suma més d'un 22% dels vots i es converteix de nou en la força més votada. Sustenta el seu triomf imposant-se a Tarragona ciutat i a Reus, així com en la majoria de ciutats costaneres, des de Torredembarra fins a Cambrils. Durant fases del recompte la formació violeta podia pensar fins i tot en apuntar-se un segon diputat, en perjudici de Ciutadans. Però tampoc a Tarragona aquesta inèdita segona volta no canvia el que les urnes ja van dictar el passat 20 de desembre. A mesura que avançava l'escrutini quedava clar que es repetia de nou l'empat a sis que ja es va signar abans de Nadal.

Esquerra s'apuntala en el segon lloc, guanyant amb solvència a les comarques de l'interior i en feus de les Terres de l'Ebre com Amposta, Alcanar, Xerta, Gandesa o l'Ametlla de Mar. Per la seva banda, Convergència segueix perdent suports. Ferran Bel, alcalde de Tortosa i alineat a favor de la conservació del monument franquista en l'Ebre, reté l'escó però ha estat avançat pel PP. La llista convergent només ha guanyat en una desena de municipis de la demarcació, cap ciutat gran, i ha estat superada per la resta de grups excepte per Ciutadans. El partit taronja, que presentava com a candidat al sotsinspector de treball Sergio del Camp, acostuma a obtenir bons resultats a Tarragona però aquesta vegada ha quedat relegat a l’últim vagó. L'impuls ha estat per al Partit Popular, que ha pujat més de 1.000 vots i ha passat de sisena a quarta força. Els populars guanyen a Salou, on gairebé esgarrapen un de cada quatre vots.

Per la seva banda els socialistes aconsegueixen aturar el cop i repeteixen el tercer lloc. La llista de Joan Ruiz es converteix en la més votada a Constantí i la Canonja, i en el sud s'imposa en municipis com Alfara de Carles o Mas de Barberans.

Lleida: El PP recupera un escó

ERC ha guanyat les eleccions a Lleida però només ha aconseguit revalidar l'únic escó obtingut en els comicis del passat mes de desembre. El veritable guanyador moral en la circumscripció electoral lleidatana ha estat el PP, que de nou, amb l'històric líder José Ignacio Llorens, ha recuperat l'escó que no va aconseguir en els comicis del passat desembre. El perdedor de la contesa (nit) ha estat el PSC, que es queda sense representació parlamentària a la província catalana que menys diputats aporta al Congrés.

Un total de 180.642 lleidatans han participat en aquests comicis, el que suposa una participació de gairebé el 61%, gairebé tres punts inferior a les eleccions del passat mes de desembre.

El líder d'ERC i president d'Òmnium Cultural de Lleida-Ponent, Xavier Eritja, ha obtingut el major nombre de vots. Amb el 99% escrutat, 44.985 persones havien confiat el seu vot en el dirigent republicà. Toni Postius, de CDC, va aconseguir la victòria el passat desembre amb 48.005 vots. Avui 40.527 lleidatans han confiat ell. Jaume Moya d'En Comú Podem es converteix en la tercera força més votada amb 29.744 vots, seguit del PP amb 24.168. La socialista Mònica Lafuente perd el seu escó al només aconseguir 22.289 vots i tampoc ho aconsegueix Ciutadans amb Oscar Uceda (marit de la líder del grup municipal a la Paeria Ángeles Ribes), que ha aconseguit 12.397 vots.

El passat desembre, per primera vegada des de les eleccions constituents de 1977, els quatre escons de Lleida van quedar en mans de quatre formacions polítiques. Històricament CiU, PP i PSC s’han repartit els representants al Congrés, i només el 2004 ERC va aconseguir arrabassar un escó als populars. Ara, 12 anys després d'aquella històrica fira, ERC es converteix en la força més votada però es tornen a repartir, com al desembre, els quatre escons en quatre formacions.

Si el desembre passat tres dels quatre senadors van quedar en mans de CDC (sota la marca Democràcia i Llibertat) i un a ERC, en els comicis d'avui s'ha donat la volta a la truita. Esquerra es queda tres dels senadors entre els quals es troba l'exalcalde de les Borges Blanques, Miquel Àngel Estradé.

Girona: ERC desbanca CDC

Els republicans superen Convergència, que segueix sent feu independentista. Les comarques gironines mantenen la tendència de la majoria de Catalunya, i ERC, amb dos escons, els mateixos que Convergència, ha estat la formació escollida per a la majoria dels 309.024 gironins que han acudit a les urnes. En Comú Podem i el PSC, per la seva banda, han aconseguit un representant cadascun. El repartiment d'escons no varia respecte a les últimes eleccions generals. Els republicans i el PP han estat les dues úniques formacions que han augmentat en votants. Esquerra passa de 77.710 a 80.465, un 26'25% del total; CDC, amb 71.200 vots, en perd uns 12.000; En Comú Podem, amb un 17'31% dels vots, n’aconsegueix 53.042, gairebé els mateixos que en el 20D; els socialistes obtenen 38.403 vots, 3.000 menys dels que tenien; i el PP guanya més de 2.000 vots i obté 30.800, tot i que es queda sense representació.

La participació, com a la resta de la comunitat, ha patit un descens en comparació al 20D. En les passades eleccions van exercir el seu dret al vot un 67,41% i en aquesta ocasió ha estat un 62,31%, pràcticament idèntic al 62,42% de 2011.

Al tancament d'aquesta edició, els Republicans també desbanquen a CDC al Senat i s'intercanvien la representació. Els Convergents passen de tenir tres representants a un, Joan Bagué. ERC repeteix amb Jordí Martí a la cambra alta, que estarà acompanyat per Joaquim Ayats i Elisenda Pérez.