“El cas de Fernández Díaz és comparable al del Watergate”

Xavier Domènech (Sabadell, 1974), candidat d’En Comú Podem, va ser el guanyador el 20-D a Catalunya i, segons els sondejos, revalidarà aquesta victòria el 26-J.

Pregunta. Quina anàlisi fa de l’escàndol de l’enregistrament entre el ministre de l’Interior i el cap de l’Oficina Antifrau?

Resposta. El cas ratifica la nostra posició: cal fer fora el PP. Fernández Díaz ha comès un delicte claríssim. És un cas comparable al del Watergate i només hem vist la punta de l’iceberg. El PP és una màfia i per això demanem una concentració extraordinària de vots. El poble aconseguirà un poderós impeachment contra ells.

P. El 20-D va fer bandera del referèndum i no va prosperar. Per què fructificarà ara?

R. No només d’això: també de les polítiques socials justes i de la lluita contra la corrupció. I es resumeix tot en la recuperació de la sobirania per part de la gent. Va haver-hi un bloqueig perquè el PSOE va optar com a aliat de govern per Ciutadans. I som antitètics en el 90% del seu programa. El mateix Rivera va dir que volia convertir-se en un antídot d’un govern d’esquerres. No va donar suport al PP perquè no sumaven.

P. Pedro Sánchez va reiterar que no farà president ningú que vulgui trossejar la sobirania. Estem igual.

R. Els esculls van ser la derogació de la reforma laboral o les cinc de la PAH. Quan el PSOE queda per davant nostre tria a la dreta. No és tan important el sorpasso sinó un magnífic resultat que desbloquegi la situació. És molt difícil creure que el PSOE opti per la continuïtat del PP davant l’oportunitat de formar un govern d’esquerres. Bàsicament seria suïcidar-se i trair els seus votants. Però no ha aclarit la seva prioritat d’aliances. El vot segur per a una força d’esquerres és el nostre.

P. No veu risc de terceres eleccions?

R. No és sostenible si el resultat és prou fort per fer un govern d’esquerres.

P. No és molt il·lús pensar que el PSOE acceptaria el referèndum?

R. És que la idea del referèndum va sortir de les files del partit socialista. És l’escenari que ha resolt el problema de la Gran Bretanya i el Canadà. I gran part dels constitucionalistes, Francesc de Carreras, referent de Cs, Rubio Llorente, referència del PSOE o Herrero Miñón diuen que és constitucional. Si algú s’acull a això (a una eventual impossibilitat del referèndum) és que en realitat no vol un govern d’esquerres. Espero que no sigui l’escull.

P. Imaginem que pacten amb el PSOE. No hi ha risc que es desnaturalitzi aquesta consulta?

R. No. Hem treballat per construir-la. No per fer una cosa que no afronti el problema.

P. El desenllaç està en mans de Susana Diaz o dels barons?

R. No, la conformació d’un govern d’esquerres afectaria el conjunt del PSOE. Tenen unes tensions enormes i un sistema de poders regionals consolidats, que el fa molt complex. Sánchez no va ser president perquè no era el secretari general amb plens poders del seu partit. Aquest és el problema. Puc pensar que Díaz s’ha declarat a favor d’una gran coalició però dubto molt que aquesta sigui la posició dels socialistes de València, Catalunya o Balears.

P. Els independentistes els critiquen, però per què no han arremès contra l’aturada del procés?

R. Hi té a veure que tot en les nostres vides no passa pel procés encara que alguns ho creguin. El 26-J no és una repetició de les autonòmiques. Ens hi juguem molt. Tenim una ferida profunda en termes de desigualtat. El rellevant és això i no el full de ruta. Dit això: el Govern ha dit: “Tornin al setembre”. No sabem el nivell de bloqueig del procés o si està ferit de mort. Puigdemont no ha aclarit si la qüestió de confiança és per redefinir el pacte de govern, el full de ruta o els pressupostos. S’ha paralitzat la política i àdhuc no se sap amb quin objectiu.

P. Puigdemont demana una proposta de consulta després del 26-J

R. Sí, en realitat, malgrat totes les crítiques i les invectives, espera que guanyi una força que vegi la plurinacionalitat com nosaltres.

P. L’han sorprès els atacs dels independentistes?

R. Vam guanyar les eleccions i som l’objectiu a batre. Amb aquests atacs pensen més en el partit que en clau de país. La seva debilitat explica la seva agressivitat.

P. En aquesta campanya ja no reivindica el grup propi. Han vist que és impossible?

R. Hem descobert que no és un problema jurídic perquè complíem tots els requisits. Hem revisat la fórmula jurídica, per blindar-lo encara més, però som conscients que això dependrà de la configuració de la taula. I el millor per tenir-lo és una majoria per canviar-la.

P. Si s’avancen les eleccions, són a temps de constituir En Comú Podem com a subjecte per a Catalunya?

R. Ens hem fixat per debatre-ho de setembre a febrer. Però dubto que hi hagi eleccions: després de prometre el 27-S que Catalunya seria independent en 18 mesos tindria un component de frustració brutal.

P. El seu model d’estat és plurinacional. Vostè és federalista?

R. No, no m’identifico amb una etiqueta. Està massa desgastada des del moment en què Ciutadans es defineix com a tal o la proposta del PSOE que és portar el Senat a Barcelona. L’important és la definició de la plurinacionalitat i el reconeixement de sobiranies. El model d’articulació territorial ja ho veuríem.

P. No diu què votaria en referèndum eventual, és per no definir-se? El procés ha trinxat gairebé tots els partits. A Iniciativa li va passar factura la seva indefinició.

R. Ho ha trinxat pràcticament tot però guanyem el 20-D. Treballem per un estat plurinacional i per mantenir-nos, evidentment. La nostra batalla és el referèndum. El debat (sobre quin vot) ja el farem.

P. Va ser un error que el programa de Podem aposti pel corredor central?

R. Ha estat una manipulació clara amb finalitats electorals. La nostra aposta pel corredor mediterrani és de fa anys. Al programa de Podem no surt el corredor central: surt que es rehabiliti una via que és com si fos la de Lleida a la Pobla de Segur. I això s’ha convertit que Podem aposta pel corredor central.