La ‘policia patriòtica’ li esclata al Govern central en plena campanya electoral

La filtració d'un enregistrament entre el ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, i el director de l'Oficina Antifrau de Catalunya, Daniel de Alfonso, en la qual tots dos suposadament conspiraven per incriminar dirigents dels partits secessionistes, ha fet esclatar el cas de l'anomenada policia patriòtica que EL PAÍS ja va denunciar el desembre del 2012 i per la qual el PSOE fa uns quants anys que pregunta al Congrés. La conversa, divulgada pel diari digital Público, implica també el president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, que presumptament estava informat de l'operativa.

Más información

Fernández Díaz: “Dimitir? No penso donar aquest gust a l’independentisme”

De Alfonso no aixecarà la catifa “ara com ara” de totes les fitxes polítiques que guarda

PERFIL | Daniel de Alfonso, l’indiscret guardià de secrets

Junqueras equipara les escoltes amb la reacció del PP als atemptats de l’11-M

La majoria de les forces polítiques, tant a Catalunya com a la resta d'Espanya, han sol·licitat la dimissió de Fernández, així com una explicació sobre la presumpta utilització partidista de la Policia Nacional i d'altres serveis de l'Estat per part del Govern del PP. L'escàndol s'ha produït durant l'última setmana de campanya electoral, en la qual Jorge Fernández es presenta com a número u de la llista de Barcelona del PP.

La conversa divulgada des de dimarts, i que continuarà en els propers dies, torna a portar a col·lació la conjura policial contra el sobiranisme denunciada per EL PAÍS el 23 de desembre del 2012.

Aquesta operativa es va iniciar amb l'arribada al poder del PP el 2011. El 22 de desembre d'aquell any va ser nomenat ministre de l'Interior Jorge Fernández Díaz, que, un mes després, va canviar tota la cúpula policial, nomenant director general de la Policia Ignacio Coisdó i director adjunt operatiu (DAO) Eugenio Pino. Va ser aquest qui presumptament va crear un grup de policies amagat en l'anonimat que tenia com a funció elaborar informes apòcrifs contra els líders dels partits polítics independentistes catalans i les seves famílies.

L'objectiu era lluitar contra el moviment de secessió de Catalunya i la filosofia era que la fi justificava els mitjans. Per fer-ho, utilitzaven fets verídics d'investigacions reals, que amanien amb interpretacions i proves no vàlides per a qualsevol procediment judicial. Els casos més famosos són les acusacions contra el llavors president de la Generalitat, Artur Mas, o l'alcalde de Barcelona, Xavier Trias, de tenir comptes a Suïssa.

Aquest últim cas va ser especialment cridaner, ja que diversos comissaris i policies van viatjar a Suïssa en un avió oficial per comprar informació a un confident amb fons reservats. Van tornar a Madrid amb diverses captures de pantalla d'un suposat compte de Trias a Suïssa, que posteriorment van filtrar a la premsa per forçar una investigació judicial. L'operació va fracassar, ja que cap jutge va admetre aquelles captures com a prova per obrir un procediment.

Aquesta era l'actuació habitual del grup de policies patriòtics que han actuat impunement durant més de quatre anys. Elaboraven informes sense capçalera ni signatura, que pretenien adjudicar a la Udef o a altres unitats policials quan ho filtraven als mitjans afins, que els publicaven amb l'objectiu que la justícia iniciés una investigació.

En algun cas, com el de la família Pujol, les informacions eren veraces i útils, però en tots els casos el procediment era irregular i l'objectiu era clar: acorralar els enemics polítics. A més, en la investigació de la fortuna dels Pujol a l'estranger es van produir fets estranys, com que l'advocat i soci del comissari Villarejo, Rafael Redondo, acompanyés Victoria Álvarez, exparella de Jordi Pujol Ferrusola, en la seva declaració davant la policia a Madrid.

Entre els policies que presumptament han participat en aquest grup, segons es dedueix de les preguntes parlamentàries formulades pel diputat del PSOE Antonio Trevín, figuren el director adjunt operatiu, Eugenio Pino, i José Luis Olivera, José Ángel Fuentes Gago, Marcelino Martín Blas i José Manuel Villarejo, entre d'altres. Aquests dos últims han protagonitzat recentment un dur enfrontament amb motiu de la investigació del cas Nicolay.

A més de la lluita contra el secessionisme, el Ministeri de l'Interior va encarregar més recentment informes contra Podem i els seus principals líders. D'aquestes investigacions sorgeix l'anomenat informe PISA (Pablo Iglesias Sociedad Anónima), que encara que estava acabat durant la tardor, no es va filtrar als mitjans afins fins passades les eleccions del 20-D quan el PP va constatar que aquesta força política havia crescut més del previst.